Conclusions de la investigació sobre el document relatiu als mitjans de comunicació divulgat pel grup parlamentari de CiU

query_builder   13 maig 2004 21:16

event_note Nota de premsa

Conclusions de la investigació sobre el document relatiu als mitjans de comunicació divulgat pel grup parlamentari de CiU

Després d’haver examinat els diversos arxius i registres de la Secretaria de Comunicació i d’altres òrgans vinculats a l’àmbit de la comunicació i d’haver consultat els responsables de les àrees relacionades amb la comunicació del Govern, s’han pogut establir les conclusions següents:

1. El document que CiU va difondre en la conferència de premsa del 5 de maig al Parlament de Catalunya va ser conegut, setmanes enrera, per la Secretaria de Comunicació.

A mitjans del mes de març, una persona relacionada amb els mitjans de comunicació va oferir a la Secretaria de Comunicació, amb caràcter confidencial, un informe sobre els mitjans a Catalunya, amb suggeriments i propostes d’actuació adreçades al Govern. Aquesta persona va fer la proposta de manera desinteressada. Des de la Secretaria se li va indicar que podia enviar l’informe per correu electrònic, i ho va fer el 25 de març. Quan el document va arribar, els serveis de la Secretaria el van imprimir.

Al cap d’un parell de dies, el Secretari de Comunicació va passar el document a un dels seus col•laboradors per tal que l’examinés i el valorés. Aquest col•laborador va estudiar el document i va arribar a la conclusió que era poc rigorós i superficial, no aportava cap informació nova i contenia errors i afirmacions subjectives que no es podien prendre en consideració. A partir de llavors, el document va quedar arxivat.

La Secretaria de Comunicació ha rebut documents de tot tipus, amb tota mena d’anàlisis, propostes o projectes, de part de diferents institucions, associacions, grups d’opinió i ciutadans individuals. El document difós per CiU no és un cas aïllat.

2. S’ha comprovat que alguns fragments del document divulgat per CiU coincideixen textualment amb fragments d’un document de treball d’ús intern elaborat per la Secretaria de Comunicació titulat “Apunts per a un Pla de Comunicació del Govern”. Aquest document de treball s’ha anat preparant des del mes de febrer i se n’han fet esborranys diversos, l’últim dels quals porta data d’abril del 2004. Durant els treballs d’elaboració dels “Apunts per a un Pla de Comunicació del Govern” se n’ha fet una certa divulgació entre experts externs per tal de generar debat i recollir opinions i esmenes que permetin perfilar un projecte sòlid. La coincidència d’alguns dels fragments del document divulgat per CiU amb fragments d’alguns dels esborranys dels “Apunts per a un Pla de Comunicació del Govern” només es pot explicar perquè l’autor del document divulgat per CiU hagi tingut accés directe o indirecte a algun dels esborranys del Pla que està elaborant la Secretaria de Comunicació.

Pel que fa a les parts coincidents, són aquelles que fan referència a criteris de política informativa i a la necessitat d’actuar amb la màxima transparència i facilitar la pluralitat dels mitjans de comunicació a Catalunya, i en cap de les que esmenten noms de persones i n’efectuen comentaris subjectius.

Cal remarcar que els “Apunts per un Pla de Comunicació” és un document  intern que està en procés d’elaboració a la Secretaria de Comunicació. El Govern n’ha conegut una primera versió però no es pot considerar un document oficial perquè encara s’hi estan incorporant modificacions i esmenes.

3. Ni en els registres oficials ni en els registres interns de la Secretaria de Comunicació ni de la resta d’òrgans del Departament de Presidència no hi consta cap referència del document divulgat per CiU. De l’examen practicat en els diferents registres i arxius se’n desprèn que aquest document no ha estat encarregat per cap òrgan de l’Administració de la Generalitat i que no ha circulat en el si d’aquesta Administració.

4. El Secretari de Comunicació ha emès opinions de caràcter privat en trobades amb diversos grups i en off the record amb periodistes, que no coincideixen amb la postura oficial del Govern com ja va explicar el Conseller en Cap en resposta a les interpel•lacions parlamentàries presentades el 12 de maig. El Secretari de Comunicació ha admès públicament aquest fet i per això assumeix la responsabilitat en l’expressió d’aquestes opinions personals. Aquestes reunions en cap cas s’han produït en seu del Govern, compareixença pública o document oficial i per tant es consideren totes de tipus privat.

Des del Govern s’entén que el càrrec de Secretari de Comunicació té prou rellevància com perquè calgui evitar que es puguin produir confusions entre les converses de caràcter privat i les que no ho són, i per tant des del Govern se li ha demanat que eviti que es produeixin de nou aquest tipus de confusions. I aquesta és la responsabilitat que ha d’assumir el Secretari de Comunicació.

5. El document sobre els mitjans de comunicació que va divulgar CiU conté força dades errònies o antiquades.

Per exemple quan descriu les difusions dels diaris mesurades per l’OJD totes les dades corresponen al 2002, quan ja fa temps que hi ha dades disponibles del 2003.

Igualment moltes de les informacions sobres les audiències de diferents mitjans de comunicació mesurades per l’Estudi General de Mitjans són també antigues.

El document inclou xifres sobres les finances d’algunes empreses periodístiques, però quasi totes corresponen al 2001, és a dir, són  dades de fa 2 anys i referir-se a la situació financera d’una empresa amb dades del 2001 no és acceptable.

Quan el document en qüestió parla del Diari de Girona del Grup Editorial Prensa Ibérica diu que es tracta de “l’únic diari en català que pertany a un grup editor forà”. És un altre error perquè els principals accionistes d’aquest grup són de Barcelona i les seves societats tenen la seu social a Barcelona.

Quan fa referència als noms d’alguns periodistes inclou també  informacions força antiquades.   

Les bases de dades del Govern estan actualitzades i els informes s’elaboren sempre a partir de les informacions oficials més recents.

En conseqüència:

• El document té un origen extern i privat: És enviat a iniciativa pròpia per una persona externa al Govern.

• No és un document del Govern: Quan arriba a la Secretaria de Comunicació és rebutjat per no coincidir amb els criteris de transparència i objectivitat ja anunciats pel Govern. El mateix Conseller en Cap ha reiterat en diferents reunions amb la direcció de diversos grups de comunicació quina serà la política comunicativa del Govern, fonamentada en la màxima transparència, objectivitat i criteris públics i que, a diferència dels criteris utilitzats per l’anterior Govern, les decisions que es prenguin en relació a les subvencions o ajuts als mitjans seran publicades al DOGC.     

• El document no correspon a un encàrrec del Govern: Ni el President de la Generalitat, ni el Conseller en Cap ni cap altre membre de l’Executiu coneixien l’existència d’aquest document fins que el va difondre el principal grup de l’oposició. Ni l’havien encarregat, ni el coneixien, ni el comparteixen. Molt al contrari, el nou executiu considera que algunes de les afirmacions contingudes en el document són del tot rebutjables. 

• Aquest document no té cap registre d’entrada a cap dependència del Govern: Ni en els registres oficials ni en els interns de la Secretaria de Comunicació ni de la resta d’òrgans del Departament de Presidència no hi consta cap referència del document divulgat per CiU.

• Aquest document conté opinions que no coincideixin amb els criteris i les línies polítiques del Govern: Aquestes es fonamentaran, d’entrada, en la supressió de les subscripcions en bloc i en una política d’ajuts i subvencions basada en criteris objectius i amb garanties de màxima transparència. Tal com van dir el President i el Conseller en Cap ahir al Parlament, enguany es reduirà el pressupost per ajuts i subvencions dels 25 milions d’euros del 2003 a 20 milions d’euros al 2004 i a 15 milions al 2005. El Govern creu que aquesta xifra encara és molt elevada i que el mercat dels mitjans de comunicació hauria d’arribar a funcionar sense la necessitat d’aquests ajuts.