Amb aquest acord els lligams entre Escòcia i Catalunya fan un pas endavant després del protocol de cooperació que Artur Mas i el primer ministre escocès, Jack McConnell, van signar a Edimburg el 2 de maig d’aquest any. Aquell va ser el primer acord a nivell internacional que va signar el govern escocès des que l’any 1999 va recuperar les seves institucions amb la “Devolution” (terme anglès que es refereix a la descentralització administrativa i política i que en el cas d’Escòcia va suposar el restabliment del Parlament i del consell executiu).

El Programa de Treball firmat avui és la conseqüència d’aquell protocol, que establia les bases per elaborar projectes de cooperació entre els dos països, i que a partir d’ara queden concretats en 8 àmbits:

E-Govern: intercanvis d’experiències en participació ciutadana al govern i els portals de l’administració única.

Desenvolupament de la innovació: impulsar un estudi comparatiu sobre les estratègies de desenvolupament econòmic. Intercanvi de noves fórmules de prestació de serveis de l’administració.

Ensenyament i formació: augment dels programes d’intercanvi dels professors de secundària, la promoció dels idiomes estrangers i facilitar la mobilitat dels estudiants universitaris.

Drogaaddicció: intercanvi de campanyes de comunicació per prevenir el consum de drogues i participació en un programa pilot de combat al consum de psicoestimulants.

Cultura: més participació de Catalunya en el Festival d’Edimburg, promoció de la llengua i de l’esport entre la gent jove i a nivell local.

Medi ambient: intercanvi de coneixements de diverses àrees com els residus, el desenvolupament sostenible i el canvi climàtic.

Alimentació i Agricultura: definir els interessos comuns en la reforma de la PAC.

Treball: programes per facilitar la incorporació dels joves al mercat de treball.

En els darrers anys el Govern ha posat l’accent a incrementar les relacions bilaterals de Catalunya amb altres nacions sense Estat com Gal·les, Flandes o el Quebec, i regions amb forta personalitat pròpia com la Llombardia, Rhône-Alpes, Gavleborg, Baviera i Baden Wütemberg. Aquestes relacions, a banda de contribuir al desenvolupament de polítiques sectorials, tenen com a objectiu crear un front comú per defensar el pes polític de les regions sense Estat a la Unió Europea.

El grup de regions europees amb competències legislatives reclamen un paper específic de la seva presència a les institucions europees i la seva coordinació pot ser crucial en un moment en què s’estan debatent els fonaments de la nova Europa. Precisament, tot i que l’experiència autonòmica escocesa és més breu que la catalana, en alguns àmbits tenen més representativitat a les institucions europees, cosa que no tenen les comunitats autònomes espanyoles. En aquest sentit, cal remarcar que tant Escòcia com Catalunya participen molt activament en aquest debat i tenen previst presentar davant la Convenció per al futur d’Europa les seves propostes concretes.

Barcelona, 4 de novembre de 2002