La consellera de Sanitat i Seguretat Social Marina Geli ha explicat aquest migdia al Paranimf de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, davant de membres de la Universitat, directius i altres representants de l’àmbit sanitari, els objectius en matèria sanitària de la conselleria i del Govern de la Generalitat pel que fa al Camp de Tarragona.

Marina Geli ha anunciat l’acabament de les obres del Centre d’Atenció Primària (CAP) Llevant i l’ampliació dels CAP Sant Pere i Sant Pau, Cambrils, Calafell i Cornudella.

Pel que fa a la xarxa especialitzada hospitalària s’ha compromès a garantir en un període de 8 anys que l’assistència de salut mental estarà equilibrada territorialment i a incrementar els recursos sanitaris i socials per atendre les persones amb malalties mentals. Així mateix, la consellera ha parlat de la planificació conjunta dels hospitals Joan XXIII de Tarragona i Sant Joan de Reus.

Resum de les paraules. Camp de Tarragona

“En relació a l’assistència sanitària:

o Millorarem els Centres de Salut (CAP) que esdevindran el centre del sistema sanitari. N’augmentarem la seva capacitat resolutiva i la seva autonomia i el temps de visita (un mínim de 10 minuts).

→ Des d’un punt de vista estructural, acabarem les obres del CAP Llevant i ampliarem els CAP’s: de Sant Pere i Sant Pau, el de Cambrils, el de Calafell i el de Cornudella.

o Revisarem amb criteris objectius la qualitat i l’eficiència dels diferents models de gestió.

o Millorarem la xarxa especialitzada hospitalària, aconseguint un continuum assistencial entre la primària i l’hospitalària.

→ Planificarem, conjuntament i amb criteris de complementarietat, els Hospitals Joan XXIII de Tarragona i l’Hospital Sant Joan de Reus.  

→ A més, a més, resoldrem les necessitats de l’hospital de referència de Reus (en el període 2004-2008).

o Oferirem un nou model per la salut mental d’accés universal i de responsabilitat pública que abordi la malaltia amb una visió biopsicosocial.

→ Garantirem que (en un període de vuit anys) l’assistència a la salut mental estarà equilibrada territorialment per a tothom.

→ Incrementar els recursos sanitaris i socials per atendre les persones amb malalties mentals (per exemple al Joan XXIII).

o Oferirem uns serveis sanitaris més confortables: millorar l’accessibilitat, les infrastructures i el confort de l’Atenció Primària, dels serveis d’urgència i dels centres hospitalaris.

o Implementarem un model únic de resposta integral de les emergències sanitàries a Catalunya, coactuació coordinada amb els diferents grups operatius d’emergències. (policies,  sanitaris, bombers i protecció civil).

→ Centre coordinador d’urgències i emergències (112) de caràcter integral descentralitzat.

o Introduirem una nova gestió de les llistes d’espera: fer-les més transparents a través de registres centralitzats. Establir  temps màxims d’espera inferiors a 6 mesos per a intervencions quirúrgiques de malalties no greus (cataractes, pròtesis de genoll i maluc, hèrnies, varius, etc.).

→ Portarem a terme una gestió regional de les llistes d’espera, tant en relació a les proves complementàries de diagnòstic, com a les visites a especialistes i a les intervencions quirúrgiques, amb publicitat i avaluació semestral.

Marc general

“Des del nou Govern i la Conselleria de Salut ens proposem instaurar un model sanitari (el Sistema de Salut de Catalunya) que integri i prioritzi: la salut pública (inclosa la salut laboral i mediambiental), l’atenció sanitària i els serveis sanitaris i socials d’atenció a la dependència. I que introdueixi, a l’Agenda de sanitat, les polítiques públiques per combatre les desigualtats en salut, en relació als territoris, les classe socials, el gènere o la immigració.

Per tant, volem/proposem un nou model adaptat a les necessitats de tothom: ciutadans, professionals de la sanitat, de la indústria farmacèutica, gestors, polítics, tots.

La implementació d’aquest nou model sanitari és el principal compromís en matèria sanitària de l’acord de Govern catalanista i d’esquerres amb la societat catalana.

El nou govern revisarà i actualitzarà el sistema sanitari, en conservarà els elements vigents que siguin útils i eficaços i generarà noves idees, projectes i il•lusions que permetin solucionar les carències actuals. Per exemple, creiem que s’ha de modernitzar l’Institut Català de la Salut (ICS). El nou ICS fruirà d’una veritable autonomia de gestió, i descentralitzarà la presa de decisions operatives als centres o a xarxes integrades en el territori.

En definitiva, és necessari reformar l’administració sanitària catalana, garantint-ne la seva viabilitat econòmica, i executar un pla especial d’inversió per a millorar el servei. La gestió pública del sistema sanitari pot ser, i ha se ser, de qualitat i eficient.

El nou sistema de salut (integral, sostenible i amb capacitat d’adaptació) tindrà en compte els factors externs (canvis demogràfics -envelliment i immigració- i culturals en la població; canvis sociològics i epidemiològics; avenços científics i tecnològics, sostenibilitat econòmica, etc) que el condicionen i que, lluny de ser considerats una amenaça, han de ser vistos com a oportunitats per introduir tots els canvis que considerem necessaris.

En referència al Camp de Tarragona cal tenir especialment en compte les seves especificitats territorials i, sobretot poblacionals, ja que presenta una realitat molt diversificada: l’àrea central, densament poblada i amb una implantació industrial molt potent, conviu amb una zona costanera, molt més lligada al turisme (estacionalitat) i a l’activitat immobiliària, i una zona interior on les dificultats per avançar al mateix ritme que la resta del territori són prou conegudes per tots els presents.”

Prioritats del Sistema

“La prioritat d’aquest nou sistema que volem per Catalunya, serà la salut de les persones i la comunitat. En aquest sentit, el protagonista, d’aquest sistema, serà el ciutadà. Volem enfortir la percepció del ciutadà com a propietari del Sistema de Salut i, al mateix temps, com a consumidor i usuari. En aquest sentit, determinarem els seus drets i deures perquè el ciutadà sigui corresponsable en el bon ús del sistema i en l’ús racional dels serveis i dels medicaments. A més a més, li oferirem els coneixements i instruments necessaris perquè promogui la seva salut i previngui la malaltia. 

En segon lloc, un altre element bàsic del sistema són i seran els seus professionals (tant del sistema públic com del privat). Volem treballar conjuntament i evitar que es produeixi un divorci entre gestió i pràctica clínica. Creiem que els professionals han de anticipar en la presa de decisions, sobretot en relació a la gestió clínica i el plantejament d’objectius clínics.

A més a més, el govern impulsarà la revisió del model de formació i les especialitats per adaptar-les a les necessitats en salut de la població catalana. Farem de la recerca i la docència una part important de l’actiu dels professionals de la salut. Així, volem unificar en un mateix circuit, i dins de l’horari laboral, les diferents tasques que els professionals realitzen (assistència, formació, docència i investigació), però distingint els temps dedicats a cada una d’aquestes tasques.

Finalment, l’Administració Local tindrà també un paper clau, ja que és l’administració més propera a la ciutadania i als professionals. A més a més, aquesta administració ja té competències en salut pública i en serveis socials bàsics i, a Catalunya, gestiona o participa en molts centres de salut i hospitals. En aquest sentit, Generalitat i municipis treballarem junts en la planificació i avaluació del sistema sanitari al Camp de Tarragona.” 

Objectius/Mesures

“Un cop explicada la filosofia que hi ha al darrera del nou Sistema Català de la Salut, caldria passar a detallar més algunes de les principals accions que volem emprendre des del Departament de Sanitat i Seguretat Social. Per fer-ho em referiré als tres eixos prioritaris d’aquest sistema que he citat al principi de la meva intervenció, repeteixo: salut pública, assistència  sanitària i serveis socials d’atenció a la dependència.

Primer, en relació a la salut pública volem, entre d’altres mesures:

o Crear l’Agència de Salut Pública de Catalunya amb descentralització en els territoris que establirà una infrastructura de Salut Pública (epidemiologia, recerca científica, laboratoris) basada en el rigor científic i els recursos i programes necessaris.

o Fomentar la promoció de la salut en estratègies en relació a l’exercici físic, l’alimentació correcta, el sexe segur, la prevenció d’embarassos no desitjats, i l’educació per a la salut al llarg de tota la vida, amb especial atenció a la salut escolar i dels col•lectius més vulnerables.

o Desplegar un pla integral per a la reducció de l’accidentalitat i la mortalitat i morbilitat en el trànsit en un 50% en els propers 10 anys.

o Potenciar i avaluar els programes de desintoxicació, rehabilitació i reinserció de les persones amb addiccions.

o Regular les medicines naturals com a part dels recursos per a la salut i/o complementaris de l’actual medicina convencional, per tal de garantir la qualitat i la bona praxi.

o Donar suport i cobertura legal i científica a l’ús terapèutic del cannabis.

o Realitzar campanyes constants i genèriques de informació, educació i prevenció de la infecció pel virus del VIH així com de respecte i solidaritat amb els malalts de SIDA, amb les entitats socials que treballen en els sector.

Finalment i en relació als serveis socials d’atenció a la dependència: 

o Crearem una Agència Sociosanitària per la Dependència. Aquesta garantirà l’accés, la igualtat territorial i la qualitat dels serveis sanitaris i socials per totes les persones amb dependència i oferirà un servei integral, sanitari i social a domicili, amb un treball conjunt de tots els professionals.”

Finançament

“Tot i que la salut sigui un tema prioritari d’aquest govern, som conscients que totes aquestes mesures que acabo de detallar no podran ser adequadament implementades sinó millorem l’actual sistema de finançament, que és del tot insuficient. Per aquest motiu, el nou govern, vol millorar el finançament de la sanitat: renegociarem amb l’Estat el finançament autonòmic i, paral•lelament, en el Consell Interterritorial cercarem totes les aliances possibles amb les altres autonomies per aconseguir un pacte que millori aquest finançament. El nostre objectiu és equiparar el percentatge respecte al PIB del finançament sanitari al d’altres regions o països de renda per càpita i característiques similars a les nostres.

Ara bé, a banda de demanar una millora del finançament a l’Estat, també som conscients que des del Departament que tinc l’honor de dirigir hem de fer esforços per racionalitzar la despesa (a través d’un pla). Aquesta racionalització ha de permetre, al mateix temps, mantenir la qualitat i l’eficiència del sistema. Un dels elements que més poden contribuir a reduir la despesa és, precisament, l’ús racional dels medicaments, ja que permetria rebaixar la gegantina despesa farmacèutica actual. Precisament, una de les primeres mesures que aplicarem des de la Conselleria de Salut, i que he anunciat els darrers dies, sobre la reducció de la pressió assistencial als centres de salut va, d’alguna manera, en aquest sentit: contribuir a rebaixar l’excessiva medicalització del sistema.”