Propostes d'actuació en recursos sanitaris del Departament de Sanitat i Seguretat Social

query_builder   19 febrer 2004 11:00

event_note Nota de premsa

Propostes d'actuació en recursos sanitaris del Departament de Sanitat i Seguretat Social

La futura Llei Sanitària Catalana contindrà el dret a la segona opinió per certes malalties d’alt impacte emocional

El nou director general de Recursos Sanitaris del Departament de Sanitat i Seguretat Social, Rafael Manzanera, ha explicat aquest matí les principals propostes de treball que portarà a terme aquesta direcció general durant la present legislatura.

Rafael Manzanera ha manifestat la seva voluntat de que la direcció general de Recursos Sanitaris cooperi amb la resta del sistema sanitari català i amb altres departaments i administracions implicades, en el foment del protagonisme dels ciutadans i les ciutadanes, els processos de qualitat als centres sanitaris, l’abordatge de realitats socials emergents i l’ús eficients dels productes sanitaris i farmacèutics.

Entre les propostes destaquen les següents:

• Afavorir els aspectes d’autonomia dels pacients amb la consideració jurídica d’algunes recomanacions fetes pel Departament de Sanitat. Es tracta de considerar com a drets dels pacients en la futura Llei Sanitària Catalana, el dret a la segona opinió per certes malalties d’alt impacte emocional.

• Millorar les estratègies de relació amb les associacions de malalts i familiars per tal de facilitar la seva tasca de suport emocional i complementari de l’atenció clínica. Es definirà un procés de sol•licitud de subvencions conjunt al Departament de Sanitat i es promouran les estratègies de suport a les seves activitats.

• Facilitar, conjuntament amb d’altres institucions implicades, una política integral orientada basada en l’ús eficient dels recursos terapèutics. Això implica accions dirigides a millorar la informació de professionals i pacients, la connexió entre nivells assistencials. La difusió de l’ús de la recepta electrònica i la regulació de les visites mèdiques, han de facilitar les estratègies definides pel Departament de Sanitat per a incrementar el temps dedicació assistencial a cada pacient.

• Avançar en la implantació d’un nou model d’acreditació de centres sanitaris per Catalunya. Es tracta de posar al dia les estratègies d’acreditació de centres, responsabilitat del Departament de Sanitat, amb les iniciatives de desenvolupament de polítiques de qualitat –pròpies del centres sanitaris-, interrelacionant ambdues. A l’agenda de treball conjunt amb els centres sanitaris i amb els experts en matèria de qualitat es portaran els treballs realitzats, els resultats pilot dels mateixos i les propostes que se’n deriven.

•  Modificació, de comú acord amb el Departament de Benestar i Família,  dels sistemes de provisió de medicaments i productes sanitaris en les residències geriàtriques, incorporant-hi l’atenció farmacèutica.

• La Incapacitat Temporal, l’absència del treball per limitacions transitòries per poder realitzar la feina, té una vessant terapèutica a determinar pel metge d’atenció primària. L’avaluació dels casos que aquest demani, o que la situació administrativa de la prestació ho requereixi, són l’orientació fonamental de l’Institut Català d’Avaluació Mèdica. Per tal de possibilitar aquesta orientació cal una definició conjunta de professionals i administració, d’entitats gestores de la Seguretat Social, de les Mútues d’accidents de treball que gestionen incapacitats, així com de sindicats i empresaris. Es tracta d’un objectiu i un interès comú. Per això l’Institut desenvoluparà estratègies de descentralització,  de sistemes d’informació integrats,  de protocolització i formació dels professionals i de referència als avaluadors.

• Desenvolupament de les estructures d’avaluació d’alertes i inspecció dels serveis i equipaments públics i privats.