Tots aquests equipaments formen part del Pla d’inversions 2004-2010 que du a terme el Departament de Justícia, i corresponen a la construcció de més de 547.365 m2 destinats a edificis judicials; 232.368 m2, a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet, i 314.997 m2 més arreu de Catalunya.

Una ciutat de la justícia integrada en el teixit urbà

El disseny de la Ciutat de la Justícia és obra de l’arquitecte David Chipperfield i l’Estudi b720 Arquitectos (Fermín Vázquez). Es tracta d’un complex de 232.368 m2 que allotjarà 130 òrgans judicials que ara estan situats a la ciutat de Barcelona -entre ells els jutjats d’instrucció, penal i civil, així com altres serveis complementaris- i els jutjats de l’Hospitalet de Llobregat.

Des d’un punt de vista funcional, el nou complex permetrà l’agrupació de cadascuna de les unitats jurisdiccionals en un mateix àmbit físic i de manera ordenada. La necessitat, però, de reduir el risc previsible de disfuncions en matèria de seguretat, logística i transport ha aconsellat conservar alguns dels edificis de propietat de la Generalitat destinats actualment a usos judicials a la ciutat de Barcelona.

La modificació del projecte elaborat per l’anterior Govern ha millorat la integració dels edificis en la trama urbana de Barcelona i l’Hospitalet i ha aconseguit un usos mixtos i uns volums d’edificació més compatibles amb el disseny urbanístic i el creixement residencial previst per a la zona.

Aquesta revisió del projecte ha significat una disminució del cost de la inversió inicial en uns 36 milions d’euros i, pel que fa a l’edificació, ha comportat una reducció de 46.474 m2 del total de la superfície sobre rasant.

L’obra es troba en fase de construcció de les plantes sota rasant i segueix la planificació prevista. El contracte de concessió es va adjudicar a la UTE, constructora formada per les empreses adjudicatàries: FCC Construcción SA; Ferrovial Agroman SA ; OHL SA i  EMTE SA, el 22 de juliol de 2003.

A la Ciutat de la Justícia s’ubicarà la Jurisdicció Penal, que estarà distribuïda en dos edificis. En un d’ells hi haurà els jutjats de guàrdia, els jutjats d´instrucció, els jutjats de família, els jutjats de vigilància penitenciària i Fiscalia de vigilància penitenciària. A l’altre edifici hi haurà els jutjats penals i els jutjats d’executòries penals.

 D’altra banda, s’hi ubicarà també la Jurisdicció Civil, amb el jutjats de 1a Instància i els jutjats mercantils; la Fiscalia de menors, els jutjats de menors i les dependències de la Fiscalia; l’Institut de Medicina Legal de Catalunya; els jutjats del partit judicial de l’Hospitalet i altres usos complementaris que estaran situats en dos edificis.

Els lliuraments dels edificis de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet  començaran a fer-se efectius a partir de principis del 2007, i seran operatius de forma progressiva.

Conjuntament amb altres departaments de la Generalitat, es definiran els nous usos de les superfícies disponibles amb l’objectiu de destinar-ne una part a la construcció d’habitatges de caràcter social.

A la ciutat de Barcelona, l’Audiència Provincial i els jutjats contenciosos se situaran a l’Av. Lluís Companys, 1-5; el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i la Fiscalia del TSJC, al Palau de Justícia, i la jurisdicció social, a Via Laietana, 2-10.

Edificis judicials adequats per als ciutadans i per als professionals de la justícia

Dins del Pla d’Inversions 2004-2010 hi ha programades inversions per valor de gairebé 400 milions d’euros per construir, ampliar, adaptar i rehabilitar edificis judicials. Aquest import és superior a la inversió destinada a la construcció de la nova Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet.

Dins d’aquest programa d’inversions s’inclouen 9 edificis que es troben ja en fase d’execució d’obres; 5 més que estan en projecte per començar a edificar-se al llarg de l’any 2006; 10 edificis judicials en planificació i que començaran a construir-se en el decurs de l’any 2007; la planificació de les obres de les dues audiències provincials de nova construcció a Tarragona i Girona;  l’ampliació i rehabilitació de 12 edificis judicials i la creació de 32 nous òrgans judicials que entraran en funcionament en el període 2004-2005.