Algunes de les conclusions més rellevants de l’estudi mostren que al voltant d’un 40% dels interns relacionen de manera positiva treball productiu i reinserció. Creuen que la tasca que desenvolupen els serà útil per al futur i els ajudarà a trobar una altra feina quan surtin de la presó.

L’enquesta mostra també que els interns més disposats a treballar són els que tenen família i els que ja tenien hàbits laborals previs a l’ingrés a presó, així com alguns presos estrangers.

Els reclusos amb un nivell educatiu mitjà i superior són els que valoren més la funció educativa del treball. El treball qualificat genera expectatives i confiança professional amb vista a la futura reinserció social. Els treballs qualificats existents actualment a les presons són, entre d’altres, els de forn, fusteria, confecció, impremta i serralleria.

L’enquesta també ha servit per conèixer en què utilitzen els interns els diners que guanyen amb el seu treball als tallers. Majoritàriament —en un 56% dels casos— el salari que perceben els reclusos se’n va en despeses personals, tot i que un 19% dels interns envia el sou a la família.

Per una altra banda —encara que els interns estiguin contents amb la feina que fan—, el que els desagrada és el salari que cobren per fer-la, que per a un 59,3% dels reclusos és insuficient. El salari mitjà que perceben els interns està situat en el 93,8% del salari mínim interprofessional.

Per les dades obtingudes per l’equip de la UAB, es poden conèixer també les motivacions que porten els interns a treballar de manera voluntària als centres. Així, un 68% dels reclusos diuen que el que els motiva a treballar és bàsicament el salari que rebran a canvi. Per al 59%, el que fa més atractiu treballar és el fet de poder sortir del pati del centre i no passar-hi tantes hores. Finalment, un 35% dels interns veuen en el treball un sistema per mantenir la ment ocupada, un 19% pretenen evitar males companyies i el 5% restant treballen per trobar-se amb companys d’altres galeries o mòduls.

Els interns que no treballen diuen sobretot que no ho fan perquè ja duen a terme altres activitats formatives i perquè el treball no redueix condemna.

Un 31,7% dels reclusos afirmen que estan molt contents amb la feina que fan als tallers; un 22,9%, que n’estan satisfets, i un 15,4%, que n’estan bastant satisfets. Només el 10,1% manifesten sobre això una opinió totalment negativa (molt insatisfets).

El treball és valorat com a satisfactori i molt satisfactori per quasi dos terços dels presos, valoració que suggereix que els salaris baixos no són causa suficient per desmotivar-los. A més, el fet que més del 80% dels reclusos assegurin que encara que poguessin no deixarien de treballar, demostra també que la feina per a ells no és només el salari.

L’estudi ha permès veure les dues grans funcions que fa el treball a la presó: en primer lloc, evita conflictes i canalitza les energies dels reclusos, i en segon lloc, és un instrument de socialització, d’aprenentatge de pautes i normes de comportament.

L’enquesta garanteix un marge d’error no superior al 3,1% del conjunt de la mostra, amb un nivell de confiança del 95,5%. L’estudi recull també les opinions dels directors dels centres penitenciaris, caps de taller, psicòlegs i professionals del sistema penitenciari i del treball productiu a les presons.