La Comissió d’Urbanisme de Catalunya ha informat favorablement, avui 25 de maig, l’inici dels treballs que han de conduir a l’aprovació del Pla director urbanístic de l’àrea urbana de Girona i del Pla director urbanístic de l’àrea urbana de Figueres. Aquests plans directors ordenaran els futurs creixements d’aquestes àrees urbanes, potenciaran les interrelacions entre els municipis que les integren i contribuiran a organitzar les respectives xarxes d’infraestructures i serveis. Aquests plans s’elaboraran d’acord amb els municipis implicats.

Nous plans per a una nova configuració territorial

Les ciutats mitjanes de Catalunya estan esdevenint polaritats emergents quant a creixement demogràfic i desenvolupament econòmic. Els escenaris de desenvolupament previstos per a Catalunya al llarg dels propers quinquennis, establerts com a premissa de treball del Programa de planejament territorial del Govern, assenyalen la necessitat de preveure creixements molt significatius en determinats sistemes urbans.

És per això que el Govern creu convenient dotar aquests sistemes urbans d’instruments de planificació supramunicipal que assegurin un creixement ordenat, així com l’optimització de la inversió en infraestructures i serveis. El Programa de planejament territorial del Govern aposta per noves centralitats que compensin i complementin la Regió Metropolitana de Barcelona. Es vol potenciar un autèntic desenvolupament en xarxa del país, amb sistemes urbans que actuïn com a autèntics nodes de vertebració territorial de Catalunya.

Actualment s’estan elaborant els Plans directors urbanístics dels sistemes urbans de Manresa-Pla de Bages, Igualada-Conca d’Òdena i Plana de Vic. A aquests plans s’hi afegiran els dels sistemes urbans de Girona i Figueres; els propers mesos es preveu que s’iniciïn els de Tarragona i Reus. En tots els casos es tracta d’àrees urbanes bàsiques en l’estructuració nodal del país, que presenten una elevada complexitat urbanística, i sobre les quals recaurà la responsabilitat d’acollir una part rellevant dels futurs creixements residencials i de l’activitat econòmica.

Amb l’elaboració d’aquests Plans directors urbanístics, se segueixen les determinacions de l’article 56 de la nova Llei d’urbanisme de Catalunya per al foment de l’habitatge assequible, la sostenibilitat territorial i l’autonomia local.

Girona i els municipis del seu entorn constitueixen de fet un autèntic sistema urbà que compta actualment 120.000 habitants, aproximadament. Es tracta d’un total de 12 municipis que ocupen una superfície de 258 km2: Aiguaviva, Bescanó, Celrà, Fornells de la Selva, Girona, Llambilles, Quart, Salt, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter i Vilablareix.

La pròpia dinàmica endògena de l’àrea urbana de Girona, tant a nivell demogràfic com econòmic, el desenvolupament d’infraestructures com el TGV, un aeroport en constant creixement i l’actual impuls d’un consorci del transport públic regional, entre d’altres, no són només símptomes d’un bon nivell de desenvolupament; són també oportunitats per projectar Girona i el seu entorn cap a un futur de creixement equilibrat i increment del seu pes específic a Catalunya. 

Amb el Pla director urbanístic del sistema urbà de Girona s’incidirà en els aspectes supramunicipals que no queden coberts per la planificació d’àmbit municipal. Així doncs, el nou pla contindrà determinacions relatives als creixements urbans i als espais oberts, així com a les infraestructures i serveis més importants.

El nou Pla director de l’àrea urbana de Figueres comprendrà un sistema urbà de prop de 50.000 habitants, aproximadament. En total, 16 municipis que ocupen una extensió de 201,6 km2: Peralada, Cabanes, Vilabertran, Figueres, Vila-sacra, Far d’Empordà, Pont de Molins, Llers, Vilamalla, Santa Llogaia d’Alguema, Vilafant, Avinyonet de Puigventós, Borrassà, Vilanant, Ordis i Navata. Anteriorment, l’any 1983, es va aprovar un pla supramunicipal per a aquest sector que comprenia bona part d’aquest àmbit.

Aquest Pla director complementarà i s’articularà amb el Pla director territorial de l’Empordà, actualment en fase avançada d’elaboració. El Pla del sistema urbà de Figueres se centrarà en els desenvolupaments urbans, els espais oberts i la integració de les infraestructures a Figueres i la seva àrea d’influència.

De forma semblant al sistema urbà de Girona, Figueres i el seu entorn estan en un moment de canvi: l’arribada del TGV, la millora de la comunicació viària amb la Garrotxa, la localització logística d’El Far-Vilamalla, així com la seva funció estratègica de ròtula territorial amb la Catalunya nord i el Migdia francès, fan necessari dotar-la d’un instrument de planificació supramunicipal que ordeni el territori i dinamitzi la regió.

25 de maig de 2005

2  

Imatges

FOTOGRAFIA RODA DE PREMSA 2

FOTOGRAFIA RODA DE PREMSA 2 349

FOTOGRAFIA RODA DE PREMSA

FOTOGRAFIA RODA DE PREMSA 303