Durant la campanya d’estiu 2005, del 15 de juny al 15 de setembre, el 30% dels incendis es van produir per causes naturals (llamps). És el segon període amb més incendis d’aquest tipus, des de l’any 1994. L’augment respon a la greu sequera que hem patit aquesta temporada. En canvi, els focs ocasionats per negligències humanes i intencionats han disminuït respecte a la distribució històrica de les causes, gràcies a les feines de vigilància i prevenció i la sensibilització per part de la societat catalana.
En total, hi ha hagut 322 incendis forestals durant la campanya d’estiu i 4.208,79 hectàrees cremades. S’han produït 227 incendis per causes humanes (negligències, accidents i intencionats), que es localitzen principalment al litoral i al prelitoral, i 95 incendis forestals per causes naturals, localitzats principalment a les zones de muntanya i a la Catalunya central.
Pel que fa als incendis produïts per causes humanes, n’hi ha hagut 68 per negligències, 49 d’intencionats i 38 per accidents. En aquests casos, els focs s’han localitzat, sobretot, a les àrees metropolitanes i a les zones més freqüentades a l’estiu.
Cal destacar que si ens centrem en les causes humanes, durant el 2005 no hi ha hagut cap dia amb més de 10 incendis, a diferència d’altres anys secs com 1994, 1998 i 2003.
Les mesures extraordinàries de prevenció han propiciat que la campanya d’estiu 2005 hagi acabat amb menys incendis dels que feia preveure un període amb factors determinants de risc d’incendi tan desfavorables com la sequera i el dèficit pluviomètric.
Entre les infrastructures de prevenció hi ha la xarxa bàsica de punts d’aigua formada per un total de 2.615 punts, revisats a l’inici de la campanya. Al llarg de l’estiu es van revisar totes les àrees recreatives i es van precintar aquelles que no complien la normativa vigent. Evidentment, cal afegir la feina de prevenció que han dut a terme tant el cos d’Agents Rurals del Departament de Medi Ambient i Habitatge, com les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF). Precisament, en l’acte celebrat avui al Palau de Pedralbes de Barcelona s’ha volgut homenatjar les 286 ADF que hi ha actualment a Catalunya registrades per la Direcció General de Medi Natural.
Les Agrupacions de Defensa Forestal
Les Agrupacions de Defensa Forestal són associacions formades per propietaris forestals i els ajuntaments dels municipis del seu àmbit territorial, i tenen com a finalitat la prevenció i la lluita contra els incendis forestals. Aquestes agrupacions es varen regular a partir de l’any 1986 com a conseqüència del programa Foc Verd, elaborat per la Generalitat.
Objectius i finalitats de les ADF
• Elaboració i execució col•lectiva de programes de vigilància i prevenció d’incendis forestals.
• Realització de campanyes de divulgació entre els titulars de terrenys forestals sobre les accions de prevenció i lluita contra els incendis forestals, perquè el sector en tingui un coneixement més gran.
• Sensibilització sobre la població rural i urbana en el territori de l’ADF.
• Execució de plans de prevenció, creació i manteniment de la infraestructura, la xarxa de camins i els punts d’aigua.
• Suport a l’extinció d’incendis forestals.
L’àmbit territorial d’una ADF pot ser municipal o supramunicipal, segons les masses forestals que hi pertanyin i dels seus límits. Poden formar part d’una ADF els propietaris forestals, els ajuntaments, les associacions de propietaris forestals legalment constituïdes, les organitzacions professionals agràries i les associacions que tinguin com a finalitat la defensa de la natura, vinculades al municipi o als municipis en qüestió.
