A continuació, es detallen els aspectes més destacats de l’inici dels tràmits d’adopció a la República Democràtica del Congo (capital Kinshasa) i la República del Congo (capital Brazzaville), a través de l’Associació d’Infants del Congo, ADIC, i els problemes que van sorgir amb les primeres famílies adoptants a través d’aquesta entitat acreditada per la Generalitat de Catalunya:

L’origen de les adopcions als dos Congo

L’adopció internacional està especialment condicionada per dos tipus de variables. En primer lloc, hi ha dos mecanismes per adoptar: pot ser per protocol públic, es a dir, per lliure o bé mitjançant la intervenció d’una entitat col·laboradora (ECAI) reconeguda per l’administració pública competent (en el nostre cas, la Generalitat de Catalunya). En segon lloc, l’adopció internacional depèn de la realitat de la infància i del sistema protector del país d’origen, especialment si es tracta d’un país que ha signat o no el Conveni de l’Haia (“Convenio de 29-5-1993 de protección del niño y cooperación en materia de adopción internacional”).

El Departament de Benestar i Família és partidari de que –amb independència del mecanisme seguit per adoptar- el procés tingui el màxim de garanties possibles i posi en primer lloc els veritables interessos de l’infant (per damunt de qualsevol dret dels adults) i ajudi veritablement a que millorin les condicions de protecció de la infància en el país d’origen. És per això que es creu oportú estimular l’existència d’entitats col·laboradores en aquells països en els quals l’adopció és possible com a instruments d’ajuda, suport i garantia en el procés.

Igualment, malgrat que el país d’origen del menor no sigui signatari del Conveni de l’Haia, s’intenta que tots els processos d’adopció segueixin les normes d’aquest text internacional. Per exemple: evitar que les famílies pugui triar els infants o que se’ls assignin abans de ser declarades idònies, supervisar les designacions i les formes d’acoblament mutu, etc.

La República del Congo (Brazzaville) és un país en el que l’adopció és possible (ho fan altres països com ara França o Bèlgica) però no existia experiència en cap Comunitat Autònoma (tampoc a Catalunya). En qualsevol cas, es tracta d’un país que requereix una especial cura en relació als infants per la seva historia recent, per les condicions de vida, pel desconeixement nostre del seu sistema judicial i administratiu, per les condicions dels orfenats, etc.. Si s’obria la possibilitat d’adoptar des de Catalunya calia fer-ho amb les següents premisses: garantir al màxim que els nens i nenes són adoptables, assegurar que els actes jurídics del procés (de desemparament i de nova afiliació) són adoptats adequadament per les autoritats competents, garantir un adequat temps de convivència entre els cuidadors, la nova família i l’infant. Si s’obria l’adopció en aquest país s’havia de fer mitjançant una ECAI.

A la República Democràtica del Congo (Kinshasa) es produeixen des de fa temps, amb la col·laboració de l’Ambaixada espanyola, adopcions per protocol públic, fonamentalment, a partir d’un únic orfanat. A Catalunya, coneixem 12 en aquest semestre. L’Institut Català d’Acolliment i Adopció (ICAA) va considerar que calia acreditar en el país una entitat col·laboradora que fes possible l’adopció amb més garanties i de nens procedents d’altres orfenats.

El procés d’acreditació d’una ECAI

Al maig del 2005, l’Associació per l’adopció d’infants al Congo (ADIC) inicia els contactes amb l’ICAA per estudiar la viabilitat de convertir-se en entitat col·laboradora. Al mes d’agost de 2005, presenten un primer projecte per al seu estudi.

Al llarg del mes de desembre, diferents responsables de l’ICAA van mantenir converses telefòniques i per correu electrònic amb funcionaris de l’Ambaixada espanyola a Kinshasa per conèixer la realitat i saber si les activitats i les referències d’ADIC als Congo eren certes.

El 13 de desembre de 2005, la responsable de coordinació de l’ICAA s’adreça per escrit a l’Oficial de la Cancelleria de l’ambaixada dient, entre altres consideracions el següent:”... solicito la información disponible en su Embajada sobre la entidad ADIC y sus actuaciones con el fin de completar el expediente para proceder a acreditar dicha entidad. Desde este Instituto queremos favorecer que todas las adopciones internacionales se realicen sujetas a la legalidad, tanto del país de origen del menor como del nuestro y por ello, antes de acreditar ninguna entidad nueva, debemos asegurarnos que su proyecto es adecuado....”. El 4 de gener de 2006, la Directora envia una carta a l’ambaixador, demanant-li de manera especial la seva validació de les acreditacions que les autoritats de la República del Congo havien fet a favor de ADIC, recordant-li que el seu Oficial tant sols havia facilitat informació oral i inconcreta.

El 18 de gener de 2006, el Ministeri de Treball i Afers Socials envia la copia d’un fax en el que l’ambaixador manifesta als seus superiors diferents advertiments sobre la deficient informació que ADIC manifestava en la seva pàgina web sobre l’adopció a la República del Congo. Aquest document annex no conté més informació que ajudi en el procés d’acreditació. Fins a final de juliol d’enguany, ja no arribarà a l’ICAA cap comunicació més ni de l’ambaixada ni de cap Ministeri.

El 21 de febrer de 2006, l’ICAA procedeix a acreditar provisionalment a l’entitat ADIC com a entitat col·laboradora per l’adopció a les dues repúbliques del Congo. Aquesta resolució es notifica als responsables dels Ministeris de Treball i Afers Socials i d’Afers Exteriors per tal que ho comuniqui a l’Ambaixada, així com a les autoritats congoleses.

El 30 de juny la directora de l’ICAA es torna a dirigir a l’ambaixador per manifestar-li que l’autoritat que té competències per a la gestió de les adopcions, d’acord amb el Conveni de l’Haia, és l’ICAA, i li demana que presti la seva col·laboració a l’entitat que estava acreditada per actuar als països (ADIC).

No hi ha resposta fins a finals de juliol, dia en què arriba a l’ICAA un fax de l’ambaixador (signat el 14 de juny) en què diu haver manifestat als representants d’ADIC que “...esta Embajada no procederà a constituir ninguna adopción en la que el menor provenga de la República del Congo (Brazzaville), dado que hasta la fecha no se ha tramitado ninguna y se desconoce el origen y la situación real de los menores, con lo que el riesgo de tràfico de niños es muy elevado”. No aporta cap prova ni argument més, res diu de si els professionals i els orfenats amb els que està treballant l’entitat poden ser dubtosos. Afegeix també alguna interpretació legal, afirmant que no es vàlida la dispensa dels cinc anys de matrimoni. Una interpretació que no resulta correcta vista la documentació existent.

Des de l’ICAA, s’envia a la responsable de negocis de l’Ambaixada (ja no hi és l’ambaixador) dos fax, datats el 8 i el 16 d’agost, en els que demana que es concretin les suposades irregularitats en la tramitació de les adopcions. A dia d’avui no s’ha rebut cap resposta.

Malgrat tot, l’ADIC decideix continuar el procés, conscient que les autoritats de la República Democràtica del Congo i la República del Congo li donaven plenes garanties. Aquest fet, però, no s’hauria d’haver considerat suficient i, tant l’ADIC com el Departament, haurien d’haver forçat una resposta de l’Ambaixada sobre els temors manifestats.

S’inicia el viatge de les set famílies catalanes als dos Congo

El 31 de juliol, la directora de l’ICAA parla amb el Director General d’Afers i Assistències Consulars del Ministeri d’Exteriors i acorden verbalment que es presentin els expedients, ja que ell, prèviament, parlarà amb els responsables de l’Ambaixada.

En conseqüència, l’ICAA i l’ADIC donen llum verda a la sortida de les set famílies catalanes que havien d’anar a buscar els seus fills adoptius, conscients dels recels de l’Ambaixada però amb l’acord verbal mencionat. Aquesta decisió es pren sense el coneixement de la consellera ni del secretari de Famílies i Infància.

Paral·lelament a la sortida dels familiars, Rosa Maria Bertran decideix l’1 d’agost, sense comunicar-ho als seus superiors, suspendre de forma provisional les adopcions a la República del Congo a través d’ADIC, fins que no es resolguin els temors de l’Ambaixada respecte els processos d’adopció en aquest país.

La consellera de Benestar i Família, Carme Figueras, s’assabenta dels problemes de set famílies adoptants a la República Democràtica del Congo i la República del Congo el 17 d’agost, arran d’una trucada d’un dels pares que rep el secretari de Famílies i Infància. A continuació, es posa en contacte amb el delegat del govern a Catalunya, Joan Rangel, per esbrinar on són els problemes e intentar resoldre la situació. Després de múltiples gestions i el contacte permanent amb els pares i mares adoptants, el dilluns 21 d’agost s’arriba a un acord amb el Ministeri d’Afers Estrangers per facilitar la sortida dels pares i mares dels nens adoptius de l’Àfrica i tramitar els seus expedients. Tot i això, la situació política a Kinshasa es comença a complicar arran de fer-se públics els resultats de les eleccions i els tràmits queden aturats a causa dels incidents, que arriben a impedir l’obertura de l’Ambaixada en una de les jornades.

Per facilitar la sortida d’aquestes persones i els seus fills dels dos Congo, el Ministeri decideix enviar un diplomàtic a la zona, que aconsegueix treure les famílies i els seus fills del país.

La família que havia adoptat una nena a Kinshasa surt del país amb el procés d’adopció tancat i la menor inscrita a la mateixa ambaixada, amb tots els documents de l’expedient en regla. Per la seva part, les altres sis famílies viatgen a Barcelona amb un visat de turista per als seus fills adoptius. Ara, han de procedir a inscriure els menors al Registre Civil dels seus respectius municipis, de la mateixa manera que es realitza en d’altres processos d’adopció internacional. Per dur a terme aquesta gestió, estan rebent ple suport dels serveis jurídics de l’ICAA.

L’actuació de l’Associació d’Infants del Congo, ADIC

Tot el procés adoptiu seguit amb les famílies es correcte i les actuacions seguides per l’ADIC han estat curoses. No existeix cap dubte legal al respecte i els documents adoptius son correctes d’acord amb la legislació del país on es fa l’adopció. Això no treu que alguns documents tinguessin defectes formals, que no els invaliden i els quals han estat subsanats per evitar qualsevol problema.

En relació al procés d’adopció seguit a la República Democràtica del Congo, l’expedient d’aquesta família té més garanties i major nombre de documentació que qualsevol de les adopcions que es van fer anteriorment per lliure (protocol públic) en aquest país. En el cas de Catalunya, s’han fet 12 adopcions per protocol públic en el primer semestre de l’any. Per tant, no hi ha cap justificació per l’endarreriment en el procés d’adopció que va patir aquesta família per part de l’Ambaixada i que finalment, es va resoldre correctament. De fet, és la única família catalana que ha tornat a Catalunya amb la inscripció de la seva filla.

Tot i que l’actuació legal d’ADIC es correcte, el Departament ha constatat que la gestió i el suport ofert a les famílies durant tot el procés viscut a Kinshasa i Brazzaville no ha estat suficient ni adequat.

A partir d’ara, els responsables d’ADIC han de donar ple suport administratiu i legal a les sis famílies que han d’adoptat els seus fills a la República del Congo durant el passat mes d’agost i que ara han de procedir a realitzar les inscripcions pertinents. L’ADIC, a més, han de fer el seguiment de la trentena d’expedients d’altres famílies que han decidit adoptar un menor a un dels dos Congo.

En relació a aquests 30 expedients oberts d’adopció internacional a un dels dos Concos, n’hi ha 10 que requereixen una resolució urgent, ja que s’ha s’han fet diferents actuacions amb aquests infants per fer possible la seva adopció. Si entrem més al detall, hi ha dos menors que ja han estat assignats i confirmats a les seves futures famílies, mentre dos més han estat assignats però manca aquesta darrera confirmació del Departament.

L’actuació de l’Ambaixada

El Departament considera que les set famílies adoptants no han rebut un tracte adequat per part de l’Ambaixada i s’ha obstaculitzat la tramitació dels seus expedients d’adopció. Les pròpies famílies van arribar a presentar tres escrits als responsables de l’Ambaixada, en els quals expressaven les seves demandes i queixes. Tot i això, ni les famílies, ni l’ADIC, ni la Generalitat han rebut cap document per part de l’Ambaixada que notifiqui on estan els problemes i com han de ser corregits. Mentre aquest col·lectiu de famílies patia aquesta situació, altres famílies que anaven per protocol públic a la República Democràtica del Congo van realitzar els seus tràmits d’inscripció sense cap dificultat.

El futur

La prioritat del Departament de Benestar i Família es protegir els drets dels infants, i les autoritats competents han de posar per damunt de tot aquesta premissa. Tot i això, Benestar i Família no enviarà més famílies adoptives al dos Congo fins que els aspectes documentals amb el Ministeri d’Afers Estrangers no estiguin clars. Per aclarir aquest i altres aspectes, hi ha prevista una reunió la setmana que ve entre els responsables del Departament i responsables dels Ministeris d’Exteriors i Afers Socials. De moment, no hi ha data concreta, però el delegat del Govern a Catalunya ha acordat amb el Subsecretari d’Exteriors que seria dins de la propera setmana.

En aquesta reunió, es volen resoldre, bàsicament, tres qüestions:

1. Es necessari establir canals de comunicació més àgils per resoldre les dificultats que puguin aparèixer en un procés adoptiu.

2. Cal definir protocols clars i eficaços, que respectin les competències exclusives de la Generalitat en matèria d’adopció, i que permetin la col·laboració efectiva de les Ambaixades.

3. Aclarir les reserves de l’Ambaixada envers la República del Congo.

En relació a l’ADIC, el Departament revisarà a fons el seu projecte abans de donar per definitiva la seva acreditació, que s’havia de resoldre en un concurs públic d’entitats col·laborades d’adopció internacional, que actualment està en tràmit. Ara, però, l’ADIC té un seguit un compromisos i de responsabilitats que han de complir, ja que la seva acreditació era provisional fins la resolució del concurs.

Respecte a la dimissió de la directora de l’Institut Català d’Acolliment i d’Adopció, ICAA, la consellera li va comunicar el seu cessament el passat 24 d’agost al matí, ja que fins aquell moment encara no havia tornat a vacances. Rosa Maria Bertran va prendre decisions importants sense comunicar-les als seus superiors i aquest va ser el motiu de la consellera per procedir a la seva destitució.

Conclusions

El Departament de Benestar i Família reconeix que:

1. No s’haurien d’obrir processos d’adopció a nous països fins que no es tinguessin plenes garanties que totes les administracions implicades treballaran coordinament en favor dels menors adoptants. Deixant clar, però, que s’han de respectar les competències de cada administració.

2. Abans d’enviar les famílies adoptants al Congo s’haurien d’haver resolt els recels de l’Ambaixada envers les adopcions a la República del Congo.

3. La decisió de la fins ara directora de l’ICAA d’intentar resoldre per si mateixa els obstacles que estava posant l’Ambaixada, sense comunicar-ho als seus superiors, ha impedit resoldre la situació amb major celeritat.

4. Es revisarà a fons el projecte d’ADIC i la professionalitat dels seus membres abans de donar una acreditació definitiva a aquesta entitat a les dues repúbliques del Congo.

5. La pròxima setmana, en la reunió prevista amb els Ministeris d’Exteriors i Afers Socials, es treballarà per desencallar els processos d’adopció dels nens ja assignats a famílies adoptants i s’establiran les bases per disposar de canals de comunicació més àgils.