El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha impulsat la construcció de les variants de les Preses i d’Olot, que donaran continuïtat, d’una banda, a la C-63 –que comunica la Selva i el Gironès amb la Garrotxa–, de la qual el DPTOP està construint la variant de Sant Esteve d’en Bas, i, de l’altra, a la nova C-37, també en construcció, que unirà Osona i la Garrotxa a través del túnel de Bracons. Així mateix, aquest projecte permetrà una millor connexió amb l’eix Pirinenc (N-260), que comunica Olot i la Garrotxa amb l’Alt Empordà i el Pla de l’Estany i cap al Ripollès.

La tramitació

Avui, el DOGC publica l’anunci d’inici del procés d’informació pública de l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental d’aquesta actuació amb l’objectiu que durant un mes amb caràcter general i dos mesos les administracions públiques puguin presentar les al·legacions que considerin oportunes. Transcorregut aquest període i analitzades les propostes presentades, s’escollirà l’opció a desenvolupar.

Els tràmits posteriors seran els següents: a partir de la informació pública i la declaració d’impacte ambiental, s’aprovaran els estudis i es redactaran els projectes constructius corresponents, de manera que les obres es puguin dur a terme amb continuïtat amb les de les obres de l’eix Vic - Olot.

El projecte

L’actuació que ara se sotmet a informació pública, que abasta entre 11 i 12 quilòmetres, s’ha subdividit en tres trams:

- Variant de les Preses

- Variant d’Olot

- Desdoblament de l’N-260 entre el final de la variant d’Olot i l’enllaç amb la carretera de la Canya.

A les variants, la carretera estarà formada per dos carrils de 3,5 metres i dos vorals de 2,5 metres d’amplada, si bé en els túnels i falsos túnels es preveu una secció de dos carrils de 3,5 metres, una mitjana d’1 metre, dos vorals d’1 metre i dues voreres de 0,75 metres. Al tram desdoblat de l’N-260, la via tindrà 4 carrils de 3,5 metres, dos vorals interiors d’1 metre, dos vorals exteriors de 2,5 metres i una mitjana de 3 metres d’amplada. El conjunt de l’actuació suposarà una inversió que oscil·la entre 97,5 MEUR i 146,5 MEUR, en funció sobretot de l’alternativa de traçat de la variant de les Preses. Aquest pressupost inclou la previsió del desdoblament de l’N-260.

Variant de les Preses

El punt d’inici de la variant de les Preses coincideix amb el final del nou eix Vic – Olot, actualment en construcció, i amb el final de la variant de Sant Esteve d’en Bas, en fase avançada d’execució. L’estudi informatiu considera dues alternatives de traçat, oest i est; la primera alternativa té una longitud de 4 quilòmetres i la segona en té 5,1. Tant una opció com l’altra inclouen un pont sobre el Fluvià a la zona de Sant Esteve d’en Bas de 90 metres de longitud. En tots dos casos, es preveu un enllaç en aquesta població, amb dos plantejaments possibles: un abans del creuament del riu i l’altre després del creuament.

Un cop passat el riu Fluvià, l’alternativa oest continua cap a Olot pel marge dret i paral·lelament al riu, entre aquest i el nucli de les Preses. La variant finalitza a la zona de la Codella amb un enllaç i un petit ramal que permet la connexió amb la C-152 cap a Olot i les Preses a la zona del polígon d’aquest municipi.

L’altra alternativa de traçat continua cap a Olot vorejant el nucli de les Preses pel seu costat est a uns 300 metres de la població. A la zona del polígon industrial, l’estudi preveu un tram de 430 metres en viaducte per tal de minimitzar l’afectació en aquesta àrea. En el creuament amb la C-152, es forma un enllaç per a permetre la comunicació amb les Preses i Olot. A partir d’aquí, el vial continua cap a la Codella fins a la variant d’Olot. L’accidentalitat de l’orografia d’aquesta zona fa necessària la construcció de dos túnels, de 730 metres i de 605 metres de longitud, respectivament, i d’un fals túnel de 150 metres. Aquesta alternativa comportaria un increment en el cost d’uns 49 MEUR respecte a l’alternativa oest.

Variant d’Olot

La variant d’Olot segueix pràcticament la traça definida en el planejament urbanístic d’aquesta població. En aquest sentit, després de la Codella, continua al límit del terme municipal a través d’una zona muntanyosa que fa necessari preveure tres trams en túnel de 267, 462 i 420 metres de longitud.

Passat aquest tram, s’entra al pla de Sant Andreu, continua pel marge esquerre de la riera de Riudaura i finalitza a l’entorn de l’Hostal del Sol. Es preveu la continuïtat de la carretera de Riudaura mitjançant un pas inferior i es construeix un pont de 90 metres de longitud per salvar la riera. L’estudi inclou l’enllaç nord d’Olot, que permet l’entrada a Olot pel pla de Sant Andreu, i la continuació cap a Besalú i Figueres per l’N-260, o cap a Vallfogona de Ripollès per aquesta mateixa carretera. També permet una futura connexió cap als túnels de Collabós. En aquest tram, s’ha previst una petita alternativa a la zona del pla de Sant Andreu, lleugerament desplaçada cap al nord, més propera a les serralades de Sant Miquel del Mont i Sant Valentí. La variant té un longitud d’entre 4,5 i 4,8 quilòmetres en funció de quina sigui l’alternativa adoptada.

Desdoblament de l’N-260

El tercer tram o desdoblament de l’actual carretera N-260, de titularitat estatal, preveu la connexió entre el final de la variant d’Olot (enllaç Olot nord) i l’enllaç actual entre l’N-260 i la carretera de la Canya, mitjançant una via desdoblada que dóna continuïtat a la connexió Besalú – Olot. Aquest tram té una longitud de 2,4 km. En aquest tram es considera una alternativa única. L’estudi del desdoblament de l’N-260 es fa per tal d’analitzar la connexió entre la N-260 amb la variant d’Olot i també per estudiar la compatibilitat d’aquesta connexió amb la futura prolongació de la N-260 (futura A-26) i el túnel de Collabós.