El Govern de la Generalitat de Catalunya vol remarcar que presentarà tota la documentació, sentències i resolucions que avalen que ha complert la llei fins a les últimes conseqüències i demostrarà així que no existeix cap operació destinada a tancar l’emissora. Aquest cas és infundat i basat en supòsits no ajustats a la realitat, ja que a Catalunya estan plenament garantits els drets i la llibertat d’expressió.

D’altra banda, el Govern dóna suport a la queixa que diversos membres del Parlament Europeu, encapçalats pel vicepresident primer de la Comissió de Peticions, el britànic Michael Cashman, han adreçat per escrit al president de la Comissió de Peticions. En aquesta carta s’exposa que el president ha actuat en aquest cas amb parcialitat i no ha acatat els procediments legals d’admissió a tràmit d’una petició.

En contra del que manifesten els peticionaris, l’emissora ha estat emetent de forma ininterrompuda des del 1998, any en què l’anterior govern va prendre la decisió purament administrativa de no renovar de manera automàtica 39 llicències que expiraven aleshores -entre les quals hi havia quatre de la COPE- sinó de fer-ho a través d’un concurs. L’emissora va recórrer davant els tribunals la decisió de la Generalitat.

El Govern s’ha compromès sempre a aplicar les sentencies del Tribunal Suprem i, en efecte, així ho ha fet recentment en renovar la freqüència 102.0 de Barcelona. També es vol recordar que encara queda pendent que el Tribunal Suprem es pronunciï en relació a tres freqüències de la COPE a Catalunya en litigi, i per tant, tema subiudice. Cal recordar que el Govern ha aplicat escrupolosament els resultats de les sentències i ha anunciat que així ho continuarà fent.

Per últim, el Govern fa constar també que en cap cas hi ha hagut intencionalitat política ni voluntat d’apagar una veu informativa. El contenciós ha versat exclusivament sobre processos de concessió i de renovació de llicències de ràdio i lamenta que la petició presentada al Parlament Europeu hagi barrejat qüestions relatives a la llibertat d’expressió. De fet, el procés pel qual es queixava la COPE afectava també 35 altres freqüències de molts operadors diferents.