En relació a la petició que es presentarà demà a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu i en la qual s’atribueix a la Generalitat la voluntat d’assetjar la COPE, el Govern rebutja aquesta valoració i vol fer constar que el text està basat en supòsits no ajustats a la realitat. En aquest sentit, el relat dels fets parla d’un arrabassament de freqüències inexistent: l’emissora ha estat emetent de forma ininterrompuda des del 1998, any en què l’anterior govern va prendre la decisió purament administrativa de no renovar de manera automàtica 39 llicències que expiraven aleshores -entre les quals hi havia quatre de la COPE- sinó de fer-ho a través d’un concurs. La normativa estatal vigent en aquell moment no incloïa cap obligació de renovar automàticament les concessions, que es feien per deu anys.

 El Govern vol destacar que està acatant totes les sentències sense excepció i que encara queda pendent que el Tribunal Suprem es pronunciï en relació a tres freqüències de la COPE a Catalunya en litigi. Per tant, considera desencertat que mentre encara siguin temes subiudices es demani al Parlament Europeu la seva intervenció.

 Cal recordar que, fins i tot quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va desestimar un primer recurs de la COPE i va donar la raó a la Generalitat –en el sentit d’avalar la no renovació automàtica– el Govern no va fer cessar les emissions de les freqüències afectades, a l’espera del pronunciament del Tribunal Suprem. El mateix s’escau en un segon recurs presentat per aquesta emissora, referent al sistema de puntuació del concurs. Tot i comptar amb una sentència del Suprem amb data de setembre del 2004 que li permetia completar el procés mitjançant una repuntuació del concurs de renovació, el Govern va esperar més d’un any a que es fessin públiques les sentències pendents (relatives a la no renovació automàtica de les freqüències de la COPE).

 Així, durant tots els anys del contenciós la Generalitat ha respectat escrupolosament totes les sentències dictades per la justícia. N’és l’últim exemple que hagi renovat automàticament la freqüència de la COPE a Barcelona (per la qual mai ha deixat d’emetre) tan bon punt el Tribunal Suprem s’ha pronunciat. El Govern referma que, com no pot ser d’una altra manera, acatarà les sentències judicials i aplicarà la normativa pròpia de Catalunya en aquesta matèria, que dóna atribucions a una autoritat independent (el Consell de l’Audiovisual de Catalunya) per realitzar i renovar les concessions.

 El Govern fa constar també que en cap cas hi ha hagut intencionalitat política ni voluntat d’apagar una veu informativa. El contenciós ha versat exclusivament sobre processos de concessió i de renovació de llicències de ràdio i lamenta que la petició presentada al Parlament Europeu hi barregi qüestions relatives a la llibertat d’expressió. De fet, el procés pel qual es queixa la COPE afectava també 35 altres freqüències de molts operadors diferents.

 Cronologia dels fets

 L’any 1998, el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar traure a concurs un paquet de 39 freqüències, entre les quals n’hi havia algunes de nova planificació i d’altres en funcionament que havien exhaurit el període de concessió de 10 anys. El Govern va considerar pertinent convocar un procés d’adjudicació ja que s’havien produït novetats legislatives que calia inscriure en les obligacions dels operadors.

 Quatre d’aquestes concessions que el Govern va decidir no renovar automàticament i que van sortir a concurs pertanyien a la COPE: Barcelona 100.0 Mhz, Manresa 92.7 Mhz, Tarragona 93.5 Mhz i Barcelona 102. 0 Mhz. Davant aquests fets, l’emissora va presentar dos recursos: d’una banda, per la no renovació automàtica de les seves freqüències, i per l’altra, pel sistema de puntuació aplicat al concurs. El Govern ja havia adjudicat 33 freqüències, tres de les quals van ser objecte de recurs per part de la COPE i es va aturar la seva concessió. El Govern també va ajornar la concessió de les sis restants fins que no es resolguessin els recursos.

 Pel que fa al primer recurs, relatiu a la no renovació automàtica, el 21 de març de 2003 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va resoldre en primera instància de manera favorable a la Generalitat, per entendre que l’Administració podia procedir a la no renovació de les concessions. La COPE va presentar aleshores un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, que l’alt tribunal va resoldre en favor de l’emissora el passat 15 de novembre. La sentència, que reconeixia el dret de la COPE a la renovació de la concessió, afectava únicament al 102 de la FM a Barcelona. En conèixer el dictamen del Suprem, i per donar-hi el degut compliment, el Govern va iniciar el procediment de renovació en favor de la COPE, previ informe preceptiu i vinculant del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Ara resta pendent que el Tribunal Suprem es pronunciï en relació a les altres tres freqüències en litigi.

 En el segon recurs, relatiu als criteris de valoració del concurs, sengles sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (16 de març de 2000) i del Tribunal Suprem (28 de setembre de 2004) van considerar nuls sis dels barems de puntuació emprats en el concurs, i desproporcionats altres tres. El Govern no va repuntuar immediatament després de conèixer la sentència del Suprem, sinó que va esperar les sentències pendents (referents a la no renovació de les freqüències de la COPE) fins al 6 de setembre de 2005. En aquella data, el Govern va decidir continuar amb el procediment d’adjudicació de les sis freqüències ajornades tenint en compte els nous criteris de valoració marcats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i confirmats pel Suprem. També va acordar tornar a puntuar les tres freqüències objecte de recurs per part de la COPE seguint els nous criteris de valoració.

 Aquest procés de repuntuació es va aturar en conèixer la sentència del Suprem que insta la Generalitat a renovar automàticament la freqüència de la COPE al 102 de la FM a Barcelona. Davant d’això, el Govern ha sol·licitat un informe al Gabinet Jurídic Central sobre l’abast i repercussió d’aquest dictamen respecte de les freqüències pendents d’assignar.