El Govern ha acordat avui destinar 1.297.128 euros a l’Ajuntament de Terrassa per als treballs de restauració del conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere de Terrassa, format per les esglésies romàniques de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria durant els anys 2006 i 2007. Aquesta inversió forma part del conveni de col·laboració que signaran properament el Departament de Cultura, l'Ajuntament de Terrassa i els responsables de l’església.
Aquest conjunt monumental està situat a la confluència dels torrents de Vallparadís i Montner, a l’antic nucli visigòtic d’Egara. El conjunt episcopal, seu del Bisbat d’Ègara, constituït cap a l’any 450, segueix el model bizantí de l’antiguitat, amb dues esglésies, Sant Pere i Santa Maria, i un baptisteri, Sant Miquel. Després d’un llarg procés constructiu, les esglésies van quedar enllestides segons la forma actual cap als segles XI i XII i són de factura romànica, edificades sobre antics edificis preromànics de l’època visigòtica.
El conjunt monumental ha tingut diferents usos al llarg dels segles. A l’església de Santa Maria, al segle XII, s’hi va instal·lar una canònica augustiniana que va durar fins l’any 1592. Pel que fa a l’església de Sant Pere, parròquia de Terrassa, va perdre la condició parroquial l’any 1601 i la va recuperar al segle XIX. Al primer terç del segle XX les tres esglésies van ser objecte d’estudi i restauració per part de Josep Puig i Cadafalch, que també va fer excavacions a Santa Maria i Sant Miquel. El conjunt fou declarat monument nacional del 1931 i bé d’interès històricoartístic el 1985. Actualment formen part del Museu de Terrassa.
A més dels edificis del bisbat visigòtic d’Ègara (basíliques i baptisteris), que ens permeten conèixer l’arquitectura medieval de les tres esglésies, destaquen les pintures altmedievals i romàniques i els retaules que contenen. El conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere i el ric patrimoni arqueològic i artístic que contenen constitueix un element excepcional del patrimoni històric i artístic català, que abasta un període ininterromput que va des de l’època ibèrica fins ara.
