Quan es decideix tenir un fill, sigui biològic o adoptat, es pren una decisió que comporta una responsabilitat i que, tant en un cas com en l’altre, també comporta, perquè no dir-ho, un risc.

És evident que com administració responsable, des del Departament de Benestar i Família s’estableixen tots els mecanismes que tenim al nostre abast perquè les famílies adoptants comptin amb la informació més completa de l’infant adoptat, tant a nivell mèdic, com psicològic, educatiu, social i jurídic.

En el cas de les adopcions internacionals, les famílies també han d’assumir i exercir les seves responsabilitats i, tal com se’ls recomana, han de realitzar, com a mínim, un informe mèdic independent sobre l’estat de l’infant.

Un infant susceptible de ser adoptat pot haver viscut situacions greus de negligència i abandonament, que poden haver repercutit en el seu estat psicològic i físic. Quan s’opta per l’adopció cal tenir en consideració aquest fet. Tot i això, no es poden establir garanties absolutes, com tampoc se’n poden tenir en el cas dels fills biològics.

Finalment, cal remarcar que un procés d’adopció és una mesura de protecció a la infància. És a dir, que l’objectiu final és poder donar una família a l’infant, una nova vida amb afecte i seguretat, i a això hi tenen dret tots els infants.