Catalunya presenta al món la seva proposta pionera de pressupostos de carboni

El secretari general de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Jordi Terrades, i la directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Sonsoles Letang, han presentat aquest dimarts a Nova York, a escala internacional, la proposta de pressupostos de carboni per al període 2026-2030 que va aprovar el Govern català el passat mes de juliol. Ho han fet durant la sessió “Pressupostos de Carboni Regionals: Planificant l'Economia per a la Neutralitat Climàtica”, coorganitzada per la Generalitat i la Universitat de Nova York, i on hi han participat l’enviat per al Canvi Climàtic, Afers del Nord i l'Àrtic del Govern del Quebec (Canadà), Jean Lemire, Assiata M. B. Camara, i la secretària de Medi Ambient i Desenvolupament Territorial del Govern de l'Estat de Jalisco (Mèxic), Paola Bauche Petersen.

Accelerar l’acció climàtica

La trobada, emmarcada dins la Setmana del Clima de Nova York, ha estat un espai de debat i intercanvi d’experiències entre governs, experts i actors socials sobre el paper dels pressupostos de carboni com a eina per accelerar l’acció climàtica, garantir transicions justes i enfortir la resiliència.

“Els pressupostos de carboni regionals són una eina essencial per passar dels compromisos a l’acció concreta”, ha afirmat Terrades. “No són un fi en si mateixos, sinó un instrument de planificació en forma de brúixola col·lectiva cap a la neutralitat climàtica el 2050”. Quan el Parlament aprovi els pressupostos de carboni, Catalunya esdevindrà pionera a escala mundial a disposar d’aquesta eina, i passarà a formar part del primer grup d’estats, regions i ciutats a apostar per un mecanisme de planificació i seguiment de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) per integrar els objectius de la legislació sobre canvi climàtic en les polítiques sectorials i encaminar-se cap a la neutralitat climàtica, les zero emissions.

El secretari general ha subratllat que “Catalunya s'ha convertit en una de les primeres regions del món a presentar els seus propis pressupostos regionals de carboni, desagregats per sector econòmic, com a pilar central de la seva política climàtica”. De fet, si bé existeixen en alguns estats, pocs governs subnacionals han fet el pas d'adoptar pressupostos regionals sector a sector. Aquesta desagregació, ha explicat, “proporciona un marc transparent per impulsar l’acció a la indústria, el transport, l’agricultura o l’habitatge, alhora que fomenta la responsabilitat i la innovació a tots els nivells”.

Orientar la planificació

Prenent com a base les recomanacions del Comitè d'Experts sobre el Canvi Climàtic (CECC), i alineats amb l'Acord de París, la proposta de pressupostos de carboni del Govern estableix objectius de descarbonització per al 2030 per orientar la planificació econòmica i territorial durant els pròxims anys. Això és perquè, a mesura que els objectius climàtics s'endureixen mundialment, els governs se senten més interpel·lats a traduir els seus compromisos de reducció d’emissions en estratègies específiques per a cada sector que permetin reduccions reals. Els pressupostos de carboni, que estableixen un límit finit i basat en la ciència per a les emissions durant un període definit, estan sorgint com una eina crítica per guiar aquesta transició.

Països com el Regne Unit i França fa anys que desenvolupen pressupostos de carboni. El Regne Unit, de fet, va ser el primer a aprovar pressupostos vinculants, establerts per períodes quinquennals fins al 2037. Alemanya, Mèxic, Sud-àfrica, la Xina o el Canadà també treballen en aquesta línia. En l’àmbit subestatal, destaquen experiències com la de la Llombardia (Itàlia), mentre que a escala municipal sobresurten ciutats com Oslo (Noruega), Copenhaguen (Dinamarca), Nova York (EUA) o Victòria (Austràlia).