“Actualment, en el si del món rural són evidents les amenaces, però també les oportunitats. Ara és el moment de decidir el que volem fer: instal•lar-nos en la queixa sistemàtica per aconseguir polítiques de rendes de curta volada, o fer plantejaments estratègics per situar al sector agrari català en l’horitzó d’aquest nou món”. Amb aquesta premissa, el conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, ha iniciat la seva primera compareixença davant la Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca del Parlament de Catalunya.

D’aquesta manera, el responsable del DAR ha volgut deixar palès que una de les principals prioritats del departament és  fer de l’Administració  un veritable enllaç i catalitzador d’iniciatives emprenedores i estratègiques pel sector per tal de situar-lo a l’alçada del segle XXI. I, ara és el moment de fer-ho, ja que “ha canviat la realitat i ha de canviar la nostra actitud i el nostre discurs. Volem donar el nostre suport per fer possible el futur, no per a sostenir un mal present”, ha dit Llena.

En aquest sentit, el representant de l’Administració agrària catalana ha manifestat que “va perdent força la imatge d’un món rural allunyat, empobrit, perdent població, amb poques oportunitats”. Segons Llena, “avui podem començar a parlar d’un món rural dinàmic, amb inquietuds, amb esperit emprenedor i amb potencialitats de desenvolupament per explotar”. I és en aquest marc, on el conseller Llena considera que “hem de centrar l’acció del nostre Departament”. “Essent conscients de que ens queda molt camí per recórrer, però que ho podem fer des d’una perspectiva de dinamisme i d’il•lusió”, ha afegit.

Llena també ha manifestat que “hem de reorientar les relacions d’un triangle imaginari on els vèrtexs  serien el sector, el Departament i el mercat i consumidors, o també, el conjunt de la ciutadania, el món rural i el Departament, amb la finalitat d’assolir:

a)Un sector competitiu capaç de proveir aliments segurs i de qualitat, que garanteix alhora, un paisatge endreçat i un medi ambient equilibrat.

b)Un consumidor satisfet de tenir a l’abast productes de la seva terra i un ciutadà orgullós de la seva pagesia.

c)Una Administració àgil, propera, eficaç i eficient.

En aquest sentit, el responsable del DAR ha presentat davant la Comissió els cinc objectius estratègics que marcaran el dia a dia de la conselleria per tal d’aconseguir el canvi d’orientació que es vol donar en el sí de l’Administració però també en el conjunt del sector agroalimentari català.   

1-Millorar la competitivitat de les empreses agràries i pesqueres incorporant la innovació a través de la formació i l’assessorament i adoptant criteris de gestió empresarial.

En la seva intervenció, Llena ha deixat clar que la fita del DAR és el consumidor i, per tant, el mercat. Per aquest motiu, segons ha assenyalat el conseller “el que ens cal és esmerçar esforços i establir sinèrgies per aconseguir una orientació clara cap al mercat”.

 

Segons Llena, les explotacions agràries han de tenir suficient dimensió econòmica, han de gestionar-se amb criteris empresarials, i la innovació ha de ser constant per assolir un alt grau de competitivitat.

El Contracte Global d’Explotació, la transformació i modernització de regadius i el foment de les assegurances agràries marcaran els trets característics per aconseguir aquest primer objectiu.

En aquest sentit, cal remarcar que durant el període 2007-2011 es transformaran en regadiu gairebé 53.000 hectàrees i que durant aquesta legislatura es preveu redactar tots els projectes constructius de desenvolupament de Plans Directors de Modernització, a més d’abordar la modernització efectiva d’unes 10.000 hectàrees en el conjunt dels regadius històrics.

D’altra banda, Llena ha afirmat que un altre factor cabdal en la competitivitat de l’empresa agrària és la seva capacitat per innovar. Per això “una de les meves prioritats és propiciar i enfortir que les actuacions d’R+D i innovació tinguin un enfocament de cadena de valor de producte”.

Per portar a terme aquesta funció, Llena ha explicat que “el nostre compromís” es basa sobretot en l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), les universitats catalanes, un sistema d’assessorament de les empreses agràries que permeti la innovació continuada i també aprofitar l’estructura de les escoles de capacitació (per formació al sector i a la nova mà d’obra del sector).

Quant al sector pesquer, des del DAR es treballarà per una política de gestió dels recursos pesquers en el binomi rendibilitat-sostenibilitat, articulada entorn les confraries de pescadors. Per tant, s’apostarà per una pesca més qualitativa que quantitativa, per un comportament més empresarial del sector i per una complementarietat de subministrament al mercat amb una aqüicultura potent i sostenible. 

2-Impulsar la modernització de la nostra agroindústria apostant per noves formes d’integració empresarial i cooperativa, de promoció i comercialització, que permetin fer extensiu el valor afegit generat a tots els esglaons de la  cadena alimentària, tenint en compte que ens movem en un marc  d’economia globalitzada.

En l’àmbit de l’agroindústria l’IRTA i els centres tecnològics que forment part de l’anomenada Anella Agroalimentària, tornen a jugar un paper clau amb reptes importants en aquesta legislatura, ha dit Llena.

Algunes d’aquestes iniciatives comencen a ser una realitat. La posta en marxa del Centre de Noves Tecnologies Alimentàries de Girona, o la constitució del que anomenarem FRUITCENTRE en el marc del Parc Tecnològic de Gardeny, que tractarà tots els esglaons de la producció, tractament, conservació, processament, distribució i consum de fruita.

Llena també ha afirmat que té la plena voluntat que l’IRTA” jugui un paper important més enllà de la investigació bàsica, intentant connectar la seva activitat amb la indústria i el mercat”. “Fins ara havia estat més centrat en el vessant de la investigació i la tecnologia, però volem potenciar la seva capacitat d’abordar els aspectes econòmics i de mercat, obrint línies de recerca en l’exploració de les potencialitats dels productes i les demandes dels consumidors”, ha afegit.

El conseller Llena ha volgut aprofitar la seva compareixença per anunciar que el DAR presentarà un projecte de llei de nova regulació de l’IRTA. “Hem considerat oportú propiciar una reforma de la seva llei de creació (té 20 anys) per adaptar-la als nous temps i orientacions; reforma que no podrà dur-se  a terme de cal altra manera que no sigui amb el consens d’aquesta cambra”, ha comentat el responsable del DAR.

Quant al sector cooperatiu, Llena ha expressat que l’Administració agrària catalana apostarà per un Pla de Modernització de Cooperatives que inclogui la revisió del model cooperatiu per tal d’adaptar les cooperatives a les fórmules societàries modernes.

D’altra banda, el conseller Llena també ha anunciat que proposarà a les cooperatives la creació d’un fons de capital risc mixt, amb capital dels propis cooperativistes i aportació pública, per tal d’impulsar la modernització. Segons el conseller “aquest nou instrument ens permetrà de forma solidària assumir conjuntament el repte de projectes que de ben segur seran engrescadors”.

Llena també ha explicat que des del DAR es vol potenciar el comerç de proximitat, “sempre que el sector faci una aposta decidida” i, consolidar el mercat local per a progressar en el mercat global.  Per Llena l’experiència de les agrobotigues és un exemple a potenciar. En aquest sentit, el responsable del DAR ha afirmat que “s’ha de treballar molt quant a la presa de consciència del consumidor local per valorar els seus productes, ja que aquesta és la millor manera per obrir-se amb èxit al mercat exterior”. 

3-Vetllar per la producció d’aliments segurs, de qualitat i adequats a les demandes dels consumidors, on l’origen esdevingui un element que doni valor afegit i diferencial al producte.

El conseller d’Agricultura ha manifestat que una altra de les voluntats del DAR es controlar i garantir tot el procés de la cadena alimentària, ja que “la nostra societat és legítimament exigent amb la qualitat dels productes alimentaris”.  

En aquest sentit, Llena ha anunciat que es constituirà un Consell Assessor en alimentació integrat per tots els actors implicats en la cadena alimentària, des del productors fins al consumidor, que identifiqui actuacions de promoció de la producció agroalimentària. En el marc d’aquest Consell “plantejarem quines són les iniciatives a prendre: pla estratègic, prioritat de mercats, llibre blanc de l’alimentació, entre altres.

El responsable del DAR ha explicat que es vol aconseguir una valorització per part del consumidor de la producció agrària ecològica i integrada i reivindicar els models alimentaris basats en la dieta mediterrània, explicant al consumidor la seva solidesa i els seus principis.

4-Millorar les infraestructures bàsiques, impulsar la diversificació de l’activitat econòmica del món rural i protegir i valoritzar l’espai agrari com a element d’equilibri i sostenibilitat del territori.

Per tal de millorar les infraestructures bàsiques, el conseller ha explicat que el DAR, a través de REGSA i REGSEGA, millorarà uns 1.000 quilòmetres de la xarxa de camins municipals durant aquesta legislatura.

Llena també s’ha referit al problema de les dejeccions ramaderes i ha explicat que des del DAR s’aposta per un model de gestió basat en criteris de sostenibilitat ambiental i amb el suport de les tecnologies més avançades. En aquest sentit, el conseller ha dit que ja estan en marxa les eines que donaran una solució a aquest problema: GESFER i GIRO.

D’altra banda, el responsable del DAR s’ha referit a les TIC i ha explicat que “Rural TIC” ha de permetre posar a disposició de la població rural les mateixes eines tecnològiques que a la gent de la ciutat.

5-Assolir una administració àgil, propera, eficaç i eficient.

En aquest sentit, el responsable del DAR ha explicat que s’ha obert un procés de reorganització del departament vers la integració dels sistemes de gestió i informació i vers la simplificació administrativa.

Segons Llena “perseguim un canvi important en la manera d’abordar la gestió pública”. “Apostem per una administració de proximitat, flexible, transparent i oberta que doni garanties d’eficàcia als agents del sector agroalimentari i del món rural i que pugui rendir-ne comptes davant de la societat en general, que és en definitiva qui ens encarrega la gestió d’uns pressupostos públics”, ha afegit el conseller.

* S’adjunta la compareixença íntegra.

22 de febrer de 2007