- Ho ha dit la consellera de Salut, Olga Pané Mena, aquesta tarda al Ple del Parlament en resposta a una interpel·lació
Entre setembre de 2024 i setembre de 2025, el nombre de persones en llista d’espera per a consultes externes s’ha reduït en 18.866 pacients, i en 5.769 persones pel que fa a intervencions quirúrgiques. La titular de Salut també ha assenyalat que Catalunya és una de les comunitats més transparents en la publicació de dades de llistes d’espera, segons ha reconegut el Ministeri de Sanitat. Gràcies al Decret 605/2023, el Servei Català de la Salut (CatSalut) ha ampliat la informació pública de 10 a 86 serveis i unitats funcionals en consultes externes i intervencions quirúrgiques, i de 8 a 13 proves complementàries. A més, el CatSalut monitoritza mensualment totes les llistes d’espera i activa derivacions automàtiques quan un centre no pot complir els terminis de referència, garantint així l’equitat territorial.
També ha destacat que des de la pandèmia, el CatSalut ha incrementat en un 25% les plantilles sanitàries i ha destinat prop de 6.000 milions d’euros addicionals per ampliar la capacitat assistencial. Aquest esforç ha permès fer més intervencions quirúrgiques, més proves diagnòstiques i més primeres visites, tot i que l’augment de la demanda —impulsat per l’envelliment de la població i la major complexitat dels pacients— ha mantingut la pressió sobre el sistema.
Actualment, les persones de més de 65 anys representen un 20% de la població, però consumeixen el 47% dels recursos sanitaris públics. L’entrada del baby boom en les cohorts d’edat avançada suposarà, el 2028, un increment estimat de 147 milions d’euros en despesa sanitària.
Un nou model per reforçar la resolució i l’equitat
Davant d’aquest escenari, el sistema de salut català impulsa un canvi de model orientat a millorar la capacitat resolutiva de l’atenció primària, integrar serveis i garantir una atenció equitativa i a temps arreu del territori. El reforç de l’atenció primària i comunitària és una de les principals línies d’actuació: s’està ampliant la capacitat diagnòstica fora dels hospitals, desplegant circuits de consulta virtual i promovent la presència d’especialistes hospitalaris als CAP. A més, s’han desplegat 300 referents de benestar emocional per reforçar la salut mental des de la comunitat i reduir la pressió hospitalària.
El Departament de Salut també treballa conjuntament amb el Departament de Drets Socials i Inclusió per reduir els temps d’espera en els processos de dependència. A Vic ja s’ha iniciat una prova pilot que busca reduir d’un any a dos mesos el temps entre la sol·licitud i el reconeixement de grau, mitjançant un treball integrat entre professionals de tots dos departaments. I pròximament, s’estendrà la mateixa iniciativa pilot a Castelldefels.
Cap a una xarxa assistencial integrada
El sistema de salut avança cap a una organització més integrada i eficient. Després de la posada en marxa dels Centres de Salut Integral de Referència (CSIR) el juliol passat, que permeten resoldre consultes i diagnòstics sense derivació hospitalària, s’ha iniciat la segona fase de la reforma amb la creació de les Àrees Integrades de Salut (AIS).
Aquestes àrees agruparan tots els dispositius assistencials d’un territori —primària, hospitals, salut mental, atenció domiciliària, sociosanitària i urgències— sota una governança única i amb indicadors i objectius comuns. Les primeres 6 a 10 AIS es definiran durant el primer trimestre del 2026. Aquesta reorganització permetrà que la capacitat quirúrgica, diagnòstica i de seguiment es comparteixi entre territoris, fent que no sigui el pacient qui espera el recurs, sinó el recurs qui es mou cap al pacient.
Compromís i mirada de futur
El Govern de Catalunya reafirma el seu compromís amb un sistema públic fort, transparent i equitatiu, que s’adapti als reptes demogràfics i tecnològics del futur. La titular de Salut ha acabat la seva intervenció indicant que aquest canvi de model requerirà reformes organitzatives sostingudes i un finançament adequat per “garantir que tots els ciutadans de Catalunya tinguin les mateixes oportunitats de salut, independentment del territori on visquin”.
