Aquestes són les principals conclusions de les jornades "Fer impensable la violència", que s’han clos avui, organitzades per l’Institut Català de les Dones amb l’objectiu de facilitar l’intercanvi d’experiències per prevenir la problemàtica de les violències masclistes.
Al llarg dels dos dies de jornades, diverses persones dels àmbits del món educatiu, la planificació urbanística, els mitjans de comunicació i el dret, així com les més de 300 professionals inscrites, han exposat, analitzat i debatut sobre com avançar cap a models i propostes integrals que encarin preventivament la problemàtica.
Les conclusions de les jornades s’agrupen en cinc grans àmbits: les relacions, les escoles, els espais urbans, els mitjans de comunicació, i l’ordenament jurídic.
La relació dels sexes i entre els sexes
És necessari un canvi de mentalitats que faci que el maltractament contra les dones sigui impensable, com ho és la tortura o el canibalisme.
Cal diferenciar entre sensibilització i prevenció, entenent la primera com la contribució al coneixement del problema, mentre que la prevenció és un element que implica mesures d’anticipació dirigides a actuar sobre les arrels estructurals.
Situant el discurs en l’amor cal resignificar que no és l’amor qui mata sinó una determinada forma de relació. Es tracta de deconstruir la idea de l’amor romàntic, posant l’amor en el centre d’una mateixa, en lloc de posar-hi l’altre.
S’ha de defugir els estereotips i treballar les noves formes de ser dona i les noves formes de ser home, i posar en evidència que l’amor és el millor antídot a les violències.
Experiències de prevenció a partir de la coeducació
Cal assenyalar la importància i la necessitat de començar la intervenció en els grups de població més joves, la infància i l’adolescència, i que s’ha de dur a terme tant des de l’educació formal com des de la informal.
Els centres docents són un lloc fonamental des d’on intervenir per tal de modificar els processos de socialització de l’alumnat, des d’on evitar que es reprodueixin els models de gènere tradicionals, especialment en les seves formes més empobrides i estereotipades, i des d’on evitar també la consolidació de relacions abusives.
Es constata que els centres docents comencen a comptar amb una bona oferta de recursos i experiències per poder implicar-se en la prevenció de la violència.
La prevenció de la violència passa per la construcció de nous models de relació entre els sexes; la necessitat de potenciar relacions basades en l’equitat, el reconeixement i el respecte a la diferència, a través de la paraula, el diàleg i l’escolta del desig de l’altre; un context escolar democràtic i obert, que proporcioni a l’alumnat espais de confiança; un context escolar des d’on potenciar l’autonomia personal i l’ètica de la cura, i que, a més a més, s’impliqui als familiars d’altres generacions en aquesta tasca.
Espais de relació: espais de seguretat
És necessària una clara voluntat política per introduir la visió de gènere en els projectes de ciutat, i, en concret, en una política de seguretat urbana pensada des de l’experiència de les dones.
Introduir la visió de gènere en el projecte urbà significa canviar els paràmetres fins ara clàssics de la visió única i distant sobre la ciutat.
La participació ciutadana en diferents fases i de diferents maneres ha de tenir el suport amb mitjans econòmics per així involucrar cada any nous col·lectius amb noves propostes de treball.
El bon govern de la ciutat es transmet en els edificis (habitatges i equipaments públics), en l’espai públic (il·luminat i visible) i en el transport públic.
Les claus per tal que en termes de projectes s’aconsegueixin espais segurs des de l’escala urbana i territorial fins a la dels edificis són: la densitat i la diversitat; la definició i l’escala de l’espai públic, ja que d’això en depèn la creació d’espais segurs; els espais intermitjos, amb la necessitat de configurar espais d’ús comunitari entre els habitatges i l’espai públic de les infrastructures urbanes; espais i trajectes que es puguin llegir clarament; la visibilitat, és a dir, que no hi hagi espais sense usos; la il·luminació, il·luminar les zones peatonals sense cons d’ombres al voltant.
Totes aquestes característiques s’han de treballar i definir amb les ciutadanes de cada lloc, recorrent els barris, els carrers i les places, com a eines immillorables per entendre les percepcions que cada lloc genera a les dones.
Imaginar, comunicar, prevenir
L’espai digital no millora el problema de la violència envers les dones i la seva representació, sinó que l’augmenta. Per tant el problema es reprodueix i també creix.
La violència està present als continguts dels mitjans de comunicació convencional, al llenguatge en el seu sentit més ampli, als continguts de formats d’entreteniment, com són els videojocs, i a les noves eines de les TIC, com és Internet.
Les iniciatives polítiques han de treballar a partir de la transversalitat, i per tant, de les intervencions multidisciplinars. S’ha de deconstruir elmodel dominant de representació de les dones i poder així modificar l’imaginari social i sexual relatiu a les dones.
Cal que els mitjans incloguin en les seves narracions les conseqüències de la violència.
Per un dret preventiu i no abusiu
La nova llei de mesures integrals contra les violències de gènere està promovent un canvi en la lògica d’intervenció jurídica. Però aquest és un model que no funcionarà si no es prenen mesures complementàries en l’àmbit social, en el qual cal esmerçar recursos humans i materials.
Atesos els límits del Dret, i, per tant, de cara la transformació social, cal recordar la importància de la intervenció de la societat civil, especialment dels grups de dones i del moviment feminista.
L’assessorament feminista parteix de la incorporació d’una perspectiva imaginativa per resoldre les necessitats de les dones. La pràctica feminista del dret es basa en partir d’aquestes necessitats o voluntats de les dones.
Hem de tenir en compte el caràcter multifactorial de la violència, i facilitar els instruments que ajudin a les dones a construir la seva autonomia i llibertat.
És imprescindible la capacitació de les advocades des d’un punt de vista feminista que parteixi del fet que la dona rep violència pel sol fet de ser dona.
Els jutjats especialitzats han suposat un pas endavant per a lluita per a l’eradicació de la violència de gènere: ha acabat amb la dispersió judicial; ha integrat la jurisdicció civil i penal; i ha facilitat la coordinació entre jutges, fiscals i policia.
A quatre mesos vista de la seva implantació, s’ha constatat que el funcionament dels jutjats especialitzats és desigual. Els exclusius són els que funcionen millor, i els mixtes tenen més problemes organitzatius, fet pel qual caldrà completar-los en el futur, amb més recursos humans i materials.
