El novembre de 2003, l’IEA va encarregar dictàmens a 10 experts constitucionalistes de fora de Catalunya, un d’ells el catedràtic Jesús Leguina Villa, en relació al document titulat “Informe sobre la reforma de l’Estatut d’Autonomia” (elaborat un equip de catedràtics i publicat l’any 2003). Els estudis els va encarregar l’anterior govern de la Generalitat abans que s’iniciessin els treballs de la ponència parlamentària sobre la reforma de l’Estatut i es van publicar dins el mateix volum “Estudios sobre la Reforma del Estatuto”, el novembre de l’any 2004.
En concret, el treball del professor Leguina es titula “La transferencia o la delegación de competencias estatales por medio del Estatuto de Autonomía”, i en cap cas, es pronuncia sobre la constitucionalitat o no de la reforma estatutària, ja que és un dictamen previ a aquesta reforma, ni ha tingut cap decisió determinant en relació a aquesta reforma.
L’IEA assegura que aquests dictàmens no es van fer servir per redactar ni les propostes ni les memòries que es van trametre al Parlament. En aquest sentit, l’equip de professors i catedràtics que va treballar en l’elaboració de memòries i propostes també és públicament conegut i figura en la memòria de 2004 d’activitats del Departament de Relacions Institucionals i Participació que està a la seva pàgina web. En aquesta llista, no hi figuren ni el Dr. Pérez Tremps ni el Dr. Leguina ja que no hi van participar.
Així doncs, l’Institut d’Estudis Autonòmics afirma que l’estudi encarregat el novembre del 2003 és l’ única col·laboració que ha mantingut aquesta institució amb el catedràtic Jesús Leguina Villa en relació a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. L’IEA afegeix que, en cap cas, Leguina ha emès cap dictamen decisiu en l’elaboració del text estatutari, tal com assenyala el PP i que, per tant, no ha redactat cap dictamen que hagi servit de base per redactar l’actual Estatut d’Autonomia.
D’altra banda, l’IEA desmenteix també que el PP no conegués que el catedràtic Jesús Leguina hagués fet aquest estudi, ja que el mateix Institut va fer arribar la informació sobre la seva existència al grup popular al Parlament de Catalunya, el novembre del 2004, a petició dels diputats populars i, per tant, aquesta recusació és del tot extemporània.