La Llei dota a les administracions catalanes d’instruments per tal de fer front als reptes per a la preservació del paisatge, atès que les últimes dècades ha sofert, sovint, processos de degradació i de banalització. L’extensió desmesurada i poc ordenada de la urbanització, l’impacte de determinades infraestructures, l’abandonament de l’agricultura, la silvicultura i la ramaderia, la degradació d’algunes àrees urbanes i la sobre freqüentació d’alguns paratges han contribuït a posar en perill els valors ambientals, culturals i històrics de certs paisatges.

L’objectiu és el reconeixement, la protecció, la gestió i l’ordenació del paisatge, a fi d’harmonitzar la preservació dels seus valors patrimonials, culturals i econòmics amb un model de desenvolupament sostenible. La garantia d’aquest dret s’instrumenta mitjançant diversos tipus de mesures, com ara intervencions exemplars, programes formatius i de sensibilització, integració del paisatge en les polítiques d’ordenació territorial i urbanística i la cooperació entre administracions.

Instruments d’intervenció

El projecte de decret regula els instruments bàsics per a l’aplicació de la Llei, com són els Catàlegs i les Directrius del paisatge, i en crea dos de nous, l’estudi d’impacte i integració paisatgística i l’informe posterior.

Estudi i posterior informe d’impacte i integració paisatgística

Es tracta de dos documents que s’hauran de tenir en compte a l’hora d’executar actuacions i obres que poden tenir una repercussió en el paisatge.

  Estudi d’impacte i integració paisatgística. És el document que té per objectiu analitzar les conseqüències que pot tenir sobre el paisatge d’un indret concret l’execució d’actuacions, projectes d’obres o activitats diverses, així com proposar les mesures d’integració adients. El reglament estableix que han de redactar aquest estudi els promotors, ja siguin públics o privats, de projectes com:

           o Actuacions d’interès públic en medi rural.                   Entre elles es poden trobar activitats                           esportives i de lleure; equipaments no                         compatibles amb usos urbans;                                    infraestructures d’accessibilitat i serveis                      tècnics.

          o Construccions pròpies d’una activitat                        agrícola,  ramadera, d’explotació de recursos             naturals o, en general, rústica si es superen                 els llindars que estableix el planejament                       urbanístic general o els plans especials.

         o Projectes d’activitats i de construccions                      vinculades directament a l’explotació de                     recursos naturals.

         o Noves construccions destinades a habitatge                 familiar o a l’allotjament de treballadors                      temporers associades a una explotació                       rústica.

        o Obertura de vies d’accés en el cas que                       aquesta actuació no formi part d’un projecte              admès en aquesta classe de sòl i tramitat                    d’acord amb la  legislació sectorial.

        o Estacions de subministrament de carburants i              de prestació d’altres serveis a la xarxa viària.

        o  Qualsevol actuació que afecti restes                            arqueològiques d’interès declarat, aqüífers                  classificats, zones vulnerables declarades per              llei, jaciments paleontològics o punts                           geològics d’interès.

 Informe d’impacte i integració paisatgística. És el dictamen que ha d’emetre la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge avaluant la idoneïtat de les mesures integradores proposades a l’estudi.

Catàlegs del paisatge

Els catàlegs del paisatge són els documents de caràcter tècnic que determinen la tipologia dels paisatges de Catalunya, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per a assolir-los.

Segons el projecte de decret, contindran un inventari dels valors paisatgístics presents a la seva àrea, l’enumeració de les activitats i processos que hi incideixen de manera més notòria, la delimitació de les unitats de paisatge -les zones de paisatge sobre les que pot recaure un règim diferenciat de protecció, gestió o ordenació- i la definició dels objectius de qualitat paisatgística per a cadascuna d’elles.

El reglament indica la documentació que cal aportar per elaborar-los, definint què s’entén per unitats de paisatge i establint el procediment que cal seguir per aprovar-los.

La Llei fa possible que sigui l’Observatori del Paisatge de Catalunya, per encàrrec del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, qui elabori els catàlegs. Al seu torn, aquests documents s’hauran d’incorporar a la documentació que integra els Plans territorials parcials i, en el seu cas, en els Plans directors territorials.

Directrius del paisatge

Les Directrius del paisatge són les determinacions que precisen i incorporen normativament els objectius de qualitat paisatgística en els Plans territorials parcials i/ o en els Plans directors territorials.

Aquests Plans territorials parcials i els Plans directors territorials determinaran en quins supòsits les Directrius són d’aplicació directa, d’incorporació obligatòria en el planejament urbanístic o bé constitueixen recomanacions pel planejament urbanístic. En aquest darrer supòsit, els plans o programes que s’aprovin hauran de ser congruents amb les seves recomanacions.

El projecte de decret se centra en la descripció del procediment que s’ha de seguir per tal d’aprovar les Directrius del paisatge.

Cartes del paisatge

Són iniciatives de caràcter local contemplades com instruments de concertació d’estratègies entre els agents públics i els privats per tal d’acordar actuacions que s’adrecin al manteniment dels valors del paisatge en el seu àmbit territorial. El reglament permet ara concretar aquest instrument de col·laboració.

La Generalitat col·labora amb els impulsors de les cartes del paisatge i les té en compte a l’hora d’elaborar els Catàlegs del paisatge.

Fons per a la conservació i gestió del paisatge

Finalment, la Llei va crear un fons que, com a instrument financer de la Generalitat de Catalunya i dotat per les aportacions del Govern a càrrec dels seus pressupostos, fomenta la realització d’actuacions paisatgístiques en àrees urbanes, periurbanes i rurals. Es preveu que d’altres administracions, entitats i empreses puguin contribuir a aquest fons financer.

Les actuacions que podran ser objecte de finançament segons la Llei són, entre d’altres, la millora de les zones d’entrada i sortida de les ciutats; el manteniment, millora i restauració dels elements de l’agricultura periurbana, o l’adquisició de sòl per incrementar el patrimoni públic en aquelles àrees que es considerin d’interès per a la gestió paisatgística.

El projecte de decret estableix dos programes. Un de general, que finançarà aquest tipus d’actuacions previstes a la Llei del paisatge i un altre reservat als municipis afectats pels Plans Directors Urbanístics del Sistema Costaner (PDUSC). Les dues convocatòries de subvencions dirigides a aquests ajuntaments han permès ja atorgar ajuts per un import d’1,9 MEUR a 18 municipis per a realitzar actuacions de recuperació paisatgística per un valor total de 6,3 MEUR.

12 de maig de 2006