Són 7 larves de tritó que han nascut al Centre de Fauna de Torreferrussa del Departament de Medi Ambient i Habitatge

És la primera vegada que es reprodueix en captivitat aquesta espècie descoberta fa només 2 anys al Montseny

Forma part d'un programa de cololaboració amb la Diputació de Barcelona i la Universitat de Barcelona
Diverses larves de tritó del Montseny (Calatriton arnoldi), set de les quals continuen amb èxit el seu creixement, han nascut en els darrers dies al Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrussa (terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda) del Departament de Medi Ambient i Habitatge. La cria en captivitat d'aquesta espècie s'emmarca dins del Pla de conservació del tritó del Montseny que desenvolupen el Departament de Medi Ambient i Habitatge, la Diputació de Barcelona (Parc Natural del Montseny) i la Universitat de Barcelona (Facultat de Biologia). El Pla pretén analitzar la fenologia, la demografia, la distribució real i potencial i la genètica d'aquesta nova espècie, i assegurar-ne la conservació.

L'objectiu del projecte de reproducció en captivitat és assegurar la supervivència del tritó i permetre crear-ne noves poblacions en cas de catàstrofes que puguin afectar les poblacions lliures.

Tots els exemplars que ara formen l'estoc reproductor del Centre varen ser capturats en els rierols del Montseny aquesta primavera. Actualment, la població captiva és de 20 individus (8 mascles i 12 femelles) en uns aquaris especials, a una temperatura de 13º C, que reprodueixen les mateixes condicions que tenen a la natura.

Pocs dies després d'estar al centre ja es van poder comprovar els primers aparellaments i de seguida les femelles van començar a pondre ous, una posta d'ous que encara es manté fins ara. Actualment, ja han post més de 150 ous, dels quals més de 23 estan en fase avançada de desenvolupament embrionari. En el tritó del Pirineu, espècie molt semblant al tritó del Montseny de la qual es té més coneixement de la biologia i més experiència de cria, aproximadament el 50% dels ous neixen.

Els ous (que mesuren uns 3 mm) estan guardats dins d'uns recipients de plàstic a una temperatura de 18 graus, i les larves (que mesuren uns 6 mm) es mantenen en les mateixes condicions, alimentades amb petits cucs (tubifex). Les larves són extraordinàriament delicades i actualment s'estan estudiant quins són els requeriments necessaris per reduir al màxim la seva mortalitat. En el tritó del Pirineu, les larves no arriben a ser adultes fins uns 4 anys mes tard, mentre que en el tritó del Montseny encara es desconeix.

El tritó del Montseny va ser descobert científicament l'any 2005 com a nova espècie, i és l'únic vertebrat endèmic del Montseny. Conjuntament amb la sargantana pallaresa, són les úniques espècies de vertebrats endèmiques de Catalunya. A més, el tritó és un bon indicador de la qualitat ecològica de les aigües del Parc Natural del Montseny. Aquests amfibis necessiten aigües fredes, netes i ben oxigenades.

El reduït nombre de poblacions, l'escassa abundància i la reduïda àrea de distribució mundial (menys de 40 km2) fan que, en aquests moments, el tritó del Montseny sigui un dels amfibis més amenaçats d'Europa. El Departament de Medi Ambient i Habitatge, en una avaluació de l'estat de conservació de la fauna catalana, l'ha classificat com a espècie "en perill d'extinció".