Les primeres proves es realitzaran demà en una perxada de Santa Coloma de Farners

El Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de la Direcció General del Medi Natural, en col•laboració amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i la Universitat de Lleida, durà a terme demà dijous, 19 d’octubre, les primeres proves d’una vacuna contra el xancre del castanyer, una malaltia fungicida, de gran virulència, que afecta de forma més o menys important els castanyers catalans des de fa anys.

La prova es durà a terme en una perxada de Santa Coloma de Farners i consistirà en la inoculació de soques poc virulentes en xancres agressius.

La vacuna que es prova demà és el resultat de diverses investigacions dutes a terme a Catalunya i Europa. Cap a l’any 1950 es van aïllar a Gènova una sèrie de xancres, sobre castanyers, que havien aturat el seu creixement, i es va descobrir que els mateixos arbres havien aïllat parts malaltes. Gràcies a aquest estudi es va descobrir que el fong Cryphonectria parasitica pateix una malaltia causada per un hipovirus que el debilita fins a tal punt que les pròpies defenses de l’arbre són capaces d’aturar la infecció i cicatritzar les ferides. Així mateix, altres investigacions han demostrat que si un fong virulent té la suficient semblança genètica amb un fong hipovirulent, la unió dels dos provoca la neutralització de la virulència i el castanyer pot controlar la malaltia.

Aquests descobriments han permès testar un mètode de control biològic que consisteix en la inoculació del fong portador de l’hipovirus en soques actives.

El castanyer a Catalunya

El castanyer ocupa a Catalunya unes 12.000 hectàrees distribuïdes principalment per les comarques de la Selva, Osona, el Vallès Oriental i el Maresme. Després dels freds de 1985 el xancre del castanyer va incrementar de forma notable els seus danys i va afectar el creixement i la qualitat de les masses dedicades a fruit i a perxada o producció de fusta. Aquest fet ha provocat la degradació i l’abandonament progressiu de molts d’aquests ecosistemes forestals.

El xancre del castanyer és un fitopatogen que es pot dispersar mitjançant el vent, la pluja, els insectes o les potes dels ocells. Penetra per les ferides a l’interior de l’arbre i impedeix la circulació de l’aigua i de la saba a les parts superiors de l’arbre. Algunes de les característiques externes de la malaltia són l’inflament de l’escorça, les fenedures longitudinals i la presència de cossos de fructificació.

El fong

La malaltia del xancre del castanyer (Cryphonectria parasitica) es va descobrir per primera vegada a Nova York l’any 1904, a causa de la importació de castanyers provinents de l’est asiàtic que estaven contaminats amb el fong, i va suposar el començament d’un desastre ecològic a les masses de castanyer americà. A Europa la malaltia es va identificar per primera vegada a Itàlia l’any 1938, i es va anar estenent per la resta del continent.