Es tracta d'una eina de gestió i planificació per evitar que aquesta planta ocupi grans extensions del Parc i desplaci altres espècies vegetals

El Parc Natural del Delta de l’Ebre està portant a terme, aquesta segona quinzena de febrer, una sèrie de cremes controlades de senillars amb l’objectiu de rejovenir aquesta espècie vegetal i també d’evitar que s’expandeixi i desplaci altres espècies autòctones de gran valor natural. 

Durant aquesta segona quinzena de febrer, es preveu realitzar la crema controlada de senill a les següents zones del Parc: el Clot, la Zona XII, l’entorn de l’Estació Biològica, la Nòria i la Platjola. Aquestes cremes, les realitza un cos especial dels Agents Rurals mitjançant una brigada de bombers especialitzats en aquesta tasca. Aquest control abasta tots els terrenys del Parc, tant privats com públics. 

En aquesta època de l’any la vegetació reuneix les condicions òptimes per realitzar aquesta operació i no afecta el període reproductiu de les aus. L’objectiu d’aquesta planificació és evitar la crema de superfícies excessives sobre una zona en un mateix any. El que es pretén és cremar una zona de forma fraccionada en quatre o cinc anys, a fi que l’impacte sigui el mínim possible. 

El senillar és un ambient vegetal molt freqüent al delta de l’Ebre, dominat pel senill (Phragmites australis). El senill és una planta que, si les condicions són adequades, acaba per ocupar grans extensions i desplaça les altres espècies vegetals. La seva reproducció és bàsicament vegetativa, utilitza els seus rizomes (arrels) per expandir-se, de manera que un nombre limitat d’individus pot ocupar una gran extensió de terreny. 

Al delta trobem senillars en molt bon estat al voltant de les basses, antics arrossars i marges del riu. Aquests són hàbitats potencials per a la nidificació d’aus, com les de la família de les ardeides, l’arpella, els ràl·lids (polles i rasclons) i altres espècies d’aus que hi viuen i hi nidifiquen, com els sílvids (boscarles, mosquiters, tallarols...). Atesa la seva elevada productivitat, any rere any, es produeix una gran acumulació de matèria orgànica i restes de senill mort, associat a una manca d’oxigen, que causa un envelliment progressiu d’aquesta comunitat. 

El foc té un efecte positiu sobre el senillar perquè elimina restes vegetals mortes i el nou senill surt a la primavera amb més vigor. Tot i això, les cremes són una eina de gestió que s’ha d’utilitzar amb precaució, a fi de no produir danys sobre tercers o a la mateixa vegetació o fauna.