El Govern de la Generalitat ha aprovat el Projecte de llei ferroviària de Catalunya, una mesura legislativa pionera que ha de definir, regular i promoure el sector ferroviari al nostre país.
Aquest projecte és la primera iniciativa legislativa global en matèria ferroviària que fa el Govern català. El nou projecte adapta la normativa catalana a les directrius europees i estatals, incorpora la liberalització del mercat ferroviari a Catalunya i afirma la Generalitat com a autoritat ferroviària. Ara aquest Projecte de llei serà sotmès a tramitació parlamentària.
El nou context del sector ferroviari
La normativa europea sobre el sector ferroviari ha establert un nou marc caracteritzat per la separació entre la gestió de la infraestructura i la seva explotació, i per la liberalització del transport ferroviari de mercaderies (en vigor des de l’1 de gener de 2005) i persones (entrarà en vigor l’1 de gener de 2009). La Llei estatal 39/2003 i el reglament que la desenvolupa, en l’àmbit de les competències de l’Estat en la matèria, han implantat els principis de les directives europees al sector ferroviari espanyol. Així, RENFE s’ha dissolt en dues empreses diferenciades: Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF), que és l’ens gestor de la infraestructura, i Renfe-Operadora, que presta i explota serveis ferroviaris. Cal dir que aquesta Llei ha estat recorreguda pel Govern de la Generalitat pel que fa als aspectes competencials.
El Projecte de llei ferroviària neix per incorporar Catalunya al marc europeu del sector i per coordinar les competències de la Generalitat en la matèria amb les de l’Estat.
El Projecte de llei ferroviària
La Llei ferroviària constitueix la primera iniciativa legislativa global en matèria ferroviària de Catalunya i completa finalment un marc legislatiu català en transports, atès que ja compta amb lleis reguladores del transport per carretera, cable, marítim i de les infraestructures del transport aeri.
Competències
El Projecte de llei defineix el sistema ferroviari català com el conjunt d’infraestructures que són titularitat de la Generalitat, així com el conjunt de serveis que siguin de la seva competència, independentment de la infraestructura per la qual discorren.
Així, la Generalitat de Catalunya té competències en matèria ferroviària a dos nivells:
a) Competències exclusives sobre ferrocarrils que transcorren íntegrament pel territori de Catalunya. L’exemple són els ferrocarrils actualment explotats per FGC (inclosa la línia Lleida – la Pobla de Segur) i per l’FMB o els tramvies metropolitans.
b) Competències executives sobre ferrocarrils amb origen i destinació en el territori de Catalunya malgrat circulin sobre infraestructures de titularitat estatal.
L’exemple són els serveis ferroviaris que integren la xarxa de rodalies de Barcelona i els serveis regionals. Aquestes competències, fins ara, no han estat concretades ni desenvolupades.
Integració de la xarxa de rodalies a les ATM: en aquest marc competencial, el projecte té en compte la coordinació i la interoperabilitat amb el sistema ferroviari de la resta d’Espanya. Catalunya és competent en els serveis ferroviaris que transcorren íntegrament pel seu territori, aquesta competència, però, s’haurà d’exercir en gran part dels casos sobre infraestructures de titularitat estatal, i caldrà compartir les vies amb serveis estatals, interregionals i internacionals. Així doncs, el Projecte de llei prepara el terreny per incorporar, de ple dret, el servei de rodalies en l’àmbit de planificació i gestió de les autoritats de transport metropolità i dóna compliment real a les competències de Catalunya.
Planificació, ordenació i regulació: a partir d’aquest marc competencial, a grans trets, la Generalitat és competent en la planificació estratègica del sistema ferroviari de Catalunya, l’ordenació i regulació del sistema pel que fa a les regles bàsiques del mercat ferroviari, l’atorgament de llicències i autoritzacions a les empreses ferroviàries, l’autorització de la prestació de serveis ferroviaris declarats d’interès públic, l’atorgament de certificats de seguretat i certificats d’obertura de línies, trams i terminals ferroviàries, la definició del règim tarifari i l’establiment dels cànons que han de pagar les empreses explotadores per la utilització de les infraestructures ferroviàries.
La liberalització del mercat ferroviari
El servei de transport ferroviari, es conceptua com un servei d’interès general i essencial, que es presta en règim de lliure competència. Així, el Projecte desplega les directrius comunitàries pel que fa a la separació de la infraestructura i el servei i a la liberalització del transport de mercaderies i de passatgers.
Aquest sistema s’aplicarà de manera general, per exemple en el transport de mercaderies, en els serveis regionals, en serveis regionals d’alta velocitat o en la xarxa de rodalies.
Serveis públics d’interès general: en compliment de la directiva europea, el projecte estableix que queden exclosos del règim de lliure competència els serveis que siguin considerats com a servei públic d’interès general per motius de vertebració territorial i que, per tant, necessitin subvencions de l’Administració pel seu funcionament, així com les empreses que operen exclusivament en xarxes locals o regionals aïllades o serveis urbans i suburbans. En aquest sentit, l’FMB i FGC són empreses a les quals no s’apliquen les directives europees de separació entre gestió de la infraestructura i serveis, interoperabilitat i liberalització. D’altra banda, el Projecte preveu també la prestació del servei de metro, que es determina que correspon a l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT). En concret, s’estableix la competència de l’EMT respecte de les línies actuals i els seus perllongaments així com les noves línies que li atribueixi el Govern.
Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT)
En l’àmbit organitzatiu, el Projecte de llei estableix que l’ens Infraestructures Ferroviàries de Catalunya és l’empresa administradora de les infraestructures ferroviàries que li adscrigui el Govern i li atribueix també funcions de construcció de les infraestructures que es determinin. L’IFERCAT és, també, l’ens encarregat de percebre de les empreses que prestin els serveis de transport un cànon per la utilització de les infraestructures ferroviàries, per les estacions o per l’ús d’altres instal•lacions.
Tramvies
Una novetat important del Projecte de llei és l’establiment de normes específiques pel que fa als tramvies, per determinar la integració d’aquest mitjà de transport en el municipi, des del punt de vista urbanístic i des del punt de vista de gestió de la vialitat.
El transport tramviaire serà de competència de la Generalitat de Catalunya quan en el seu recorregut transcorri per més d’un municipi i serà competència municipal quan tot el seu recorregut sigui per un sol municipi .
Seguretat i catàleg de drets i deures
Finalment, el Projecte de llei regula la certificació de la seguretat en el transport ferroviari segons els estàndards europeus i estableix un catàleg de drets i deures dels usuaris.
