Aprovat el Projecte de llei del llibre quart del Codi civil de Catalunya
• La nova legislació, relativa a les successions, impedeix que un cònjuge maltractador pugui heretar i protegeix els drets dels vidus i les vídues
El Govern ha aprovat el Projecte de llei del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Amb l’aprovació d’aquest Projecte de llei, l’executiu català harmonitza i sistematitza la legislació catalana en aquest àmbit alhora que fa un altre pas endavant en la constitució d’un sistema jurídic català i en el seu procés codificador. L’any 2002, el Govern va aprovar la primera Llei del Codi civil. El juliol de 2005, l’executiu va donar llum verda al projecte del llibre cinquè del Codi, relatiu als drets reals, i el passat mes de desembre es va aprovar el llibre tercer, que tracta sobre la persona jurídica i, en particular, de les associacions i fundacions.
Llibre quart del Codi civil, referent a les successions
El Projecte de llei del llibre quart del Codi civil aporta una regulació nova en el dret de successions, tot i que manté els principis bàsics del dret català com la necessitat de la figura de l’hereu en el testament; la incompatibilitat en una mateixa herència entre la succesió testamentària i la intestada; i la prevalença del títol voluntari, entre d’altres
Entre les novetats més destacades del llibre, que s’estructura en sis títols, hi ha la incorporació dels casos de violència domèstica com a casos d’indignitat per a succeir a la parella (aquesta nova reglació impedirà que una parella maltractadora pugi heretar del cònjuge maltractat). Es suprimeixen institucions provinents del dret romà com la quarta trabel.liniana i la quarta falcidia, que son figures ja en desús. També es regula el testament conjunt; o la supressió del testament davant del rector de parròquia i la seva substitució pel testament davant l’alcalde, només en aquells casos en què el perill de mort impedeixi anar a un notari.
El nou llibre permet reordenar i simplificar els fideïcomisos, a més de sistematitzar i actualitzar la regulació dels llegats. El Projecte de llei revitalitza els pactes successoris, que han esdevingut una figura de poca utilitat. La nova regulació farà que no es limitin a persones unides per vincles familiars ni a un únic hereu i podran ser a favor d’un contractant o a favor de terceres persones i, per tant, es desvinculen del matrimoni.
Pel que fa al dret del cònjuge vidu, se solucionen les disfuncions en la gestió dels patrimonis que comporten l’existència de l’usdefruït vidual universal i se li concedeix al vidu o vidua ¼ part de l’herència del difunt en propietat, amb l’opció de l’usdefruit a l’habitatge conjugal més 1/8 part de l’herència. S’equipara el convivent en unió estable de parella al cònjuge vidu amb els requisits que s’hagi formalitzat en escriptura pública, hi hagi algun fill comú o si la convivència ha durat almenys 4 anys.
Es declara imprescriptible la petició de l’herència (fins ara era de 30 anys) que no caduca en el temps i que s’harmonitza, així, amb la llei primera del Codi civil de Catalunya. També se suprimeix la reserva vidual.
El DOGC deixarà d\'imprimir-se en paper i es publicarà únicament a través d’Internet
• L’Avantprojecte de llei aprovat avui reconeix el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya com a servei públic universal i gratuït
• La renovació tecnològica del DOGC permetrà oferir un servei d’alertes als usuaris a través de sms
• La supressió de l\'edició impresa representarà un estalvi de paper d\'unes 350 tones anuals
El Consell de Govern ha aprovat avui l’Avantprojecte de llei del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), segons el qual el Diari serà accessible únicament per Internet de manera gratuïta i deixarà de publicar-se en paper. La nova llei dota de validesa jurídica la versió digital del Diari Oficial, d\'acord amb els canvis socials i tecnològics produïts d’ençà que es va reemprendre la seva publicació, l’any 1977. Així, l’única versió oficial i autèntica del DOGC serà la disponible universalment i gratuïta per Internet.
D\'acord amb aquest avantprojecte de llei, les biblioteques del Sistema de Lectura Pública i les llibreries de la Generalitat hauran de facilitar la consulta gratuïta del DOGC a tots els ciutadans i ciutadanes. La supressió de l\'edició impresa representarà un estalvi de paper d\'aproximadament 350 tones anuals.
La renovació tecnològica del Diari permetrà oferir serveis de pagament per facilitar la consulta d’informació als ciutadans. Entre d’altres, en el futur es podran fer subscripcions temàtiques i rebre avisos per sms al telèfon mòbil quan es publiquin qüestions d’interès per a l’usuari. Una altra de les novetats destacades d’aquest procés de renovació del DOGC és la digitalització dels exemplars editats durant la República, que seran accessibles igualment des d’Internet.
El projecte de llei aprovat avui també preveu la possibilitat d’integrar dins el DOGC els butlletins oficials de les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, amb l’acord previ de les diputacions respectives. D’aquesta manera, es podrà configurar una única publicació oficial a Catalunya.
Antecedents històrics
L’embrió de l’actual Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va ser el Butlletí de la Generalitat de Catalunya, el número 1 del qual va aparèixer el 3 de maig de 1931 amb la instauració de la Generalitat republicana. A partir del 31 de desembre següent va canviar el nom pel de Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, fins que, el 26 d\'agost de 1936, es va convertir en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. El darrer número d\'aquesta època es va publicar el 25 de gener de 1939, el dia abans de la caiguda de Barcelona a mans de les tropes franquistes.
Malgrat això, la voluntat de supervivència a l\'exili es va manifestar en l\'edició de tres números, publicats pel president Josep Tarradellas a França. El número 1 porta data de juny de 1956; el número 2, de maig de 1977, i el número 3, d\'agost del mateix any.
Amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya el 5 d\'octubre de 1977, es va iniciar la segona època de la Generalitat contemporània i es va reemprendre la publicació del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya: el 5 de desembre de 1977 va aparèixer el número 1, amb la publicació del Reial decret llei 41/1977, de 29 de setembre, de restabliment provisional de la Generalitat de Catalunya i el nomenament de Josep Tarradellas com a President de la Generalitat, de Frederic Rahola com a conseller de la Presidència i els decrets d\'estructura del Govern de la Generalitat provisional i nomenament dels consellers.
Catalunya serà pionera a Europa en la regulació del sector de les teràpies naturals
• El Govern proposa un Decret que regularà 3.500 establiments, 60 escoles i 5.000 professionals de les teràpies naturals
• S’estima que un 30% de la població de Catalunya ha utilitzat alguna vegada les teràpies naturals i un 67% dels pacients crònics les utilitzen habitualment
• El projecte de Decret aprovat avui crea una Comissió Assessora per a la Regulació de les Teràpies Naturals
El Govern afronta la regulació del sector de les teràpies naturals amb un decret pioner a Europa que pretén establir els requisits tècnics necessaris i la formació específica que han d’acreditar els establiments, les escoles i els professionals que les exerceixen. El Govern ha aprovat avui el Projecte de Decret pel qual es regulen les condicions per a l’exercici de determinades teràpies naturals i es crea la Comissió Assessora per a la Regulació de la Teràpies Naturals.
Segons un estudi del Col•legi de Farmacèutics de Barcelona, les teràpies naturals a Catalunya són utilitzades per un 67% pacients crònics. S’estima, a més, que un 30% dels ciutadans han fet ús, alguna vegada a la seva vida, d’aquests tipus de teràpies i que actualment existeixen uns 3.500 establiments, 5.000 pràctics i 60 escoles de teràpies naturals.
El projecte de decret de teràpies naturals regula els requisits estructurals, d\'equipament i d\'activitat que han de complir els establiments de teràpies naturals per a la seva autorització i registre; el procediment d\'autorització dels establiments de pràctica de teràpies naturals; els requisits del personal no sanitari per a l\'aplicació de les teràpies naturals; la formació i l\'avaluació de coneixements i competències d\'aquest personal; els requisits d\'acreditació dels centres de formació en teràpies naturals; la creació i regulació de diversos registres associats al control de les autoritzacions i acreditacions atorgades, i el règim de control i sancionador en l\'àmbit de les teràpies naturals.
Les teràpies que regula el decret són:
a) Naturopatia
b) Naturopatia amb criteri homeopàtic
c) Acupuntura
d) Teràpia tradicional xinesa
e) Kinesiologia
f) Osteopatia
g) Shiatsu
h) Reflexologia podal
i) Espinologia
j) Drenatge limfàtic
k) Quiromassatge
l) Diafreoteràpia
m) Alliberació holística d’estrès amb tècniques de kinesiologia
El text preveu que la formació específica per a la pràctica de teràpies naturals s\'ha de dur a terme en centres de formació acreditats i ha d’anar a càrrec de personal amb formació acreditada. També regula els requisits d\'autorització dels establiments de pràctica de teràpies naturals així com de les persones que les exerceixen.
L\'acreditació per a l\'aplicació d\'una o vàries teràpies naturals anirà a càrrec de l\'Institut d\'Estudis de la Salut, que habilitarà els pràctics per valorar l\'estat dels pacients i aplicar la teràpia natural corresponent sempre que no hi hagi patologia diagnosticada que ho contradigui o alerta que recomani l\'atenció dins el sistema sanitari.
Es considera establiment de pràctica de teràpies naturals el conjunt organitzat de mitjans tècnics i instal•lacions en el qual una o vàries persones que no ostenten una llicenciatura o una diplomatura sanitària exerceixen una o més d\'una de les teràpies naturals amb subjecció als requisits d\'acreditació o als requisits de reconeixement formatiu establerts en el Decret.
El Decret també estableix que un pràctic en teràpies naturals és aquella persona que no disposant de titulació oficial o habilitació professional per a l\'exercici de les professions sanitàries titulades està facultada, d\'acord amb els procediments d\'acreditació i de reconeixement professional d\'aquest Decret, per aplicar alguna o algunes de les teràpies naturals incloses en l\'àmbit d\'aplicació d\'aquest decret en establiments de pràctica de teràpies naturals o en centres sanitaris, en aquest darrer cas, sota la direcció d\'un professional sanitari.
El Departament de Salut, mitjançant aquest decret, inicia un procés de reconeixement de la utilització d\'altres teràpies diferents de les de la medicina convencional o al•lopàtica amb la seguretat que la sinergia d\'ambdues produirà una millora del benestar de les persones.
El Govern convoca 6.856 places de mestres i professors de secundària per a l’any 2007
• Aquesta és l’oferta de places més nombrosa per a cossos de funcionaris docents que el Departament d\'Educació ha fet fins ara
• La convocatòria permetrà reduir el nombre de docents interins i cobrirà el gran volum de jubilacions que es preveuen per als propers cursos
El Consell de Govern ha aprovat avui la convocatòria de 6.856 places d’ensenyament secundari per a l\'any 2007, de les quals 4.490 es destinaran al cos de mestres i 2.366 al cos de professors. Aquesta és l’oferta de places més nombrosa per a cossos de funcionaris docents que el Departament d\'Educació ha fet fins ara, i continua la línia iniciada els anys 2005 i 2006, en què es van treure a concurs 3.680 i 2.575 places respectivament.
Com a conseqüència de l’augment de l’escolarització i de la implantació de la sisena hora, en els darrers dos anys s’han incorporat a l’educació pública 8.054 docents, fet que suposa un increment del 16%. Amb aquesta convocatòria, d’una banda, es reduirà la proporció de docents interins, que actualment representa el 24% de la plantilla, i es donarà una major estabilitat al personal docent. De l’altra, es cobriran les places dels mestres i professors jubilats, que el Departament d’Educació xifra en més de 7.000 fins al curs 2010-2011.
D’aquesta manera el Govern segueix apostant per garantir l\'estabilitat del personal docent de secundària. L’oferta aprovada avui se suma a la anunciada pel Govern el mes de desembre passat dins l’acord relatiu a les condicions laborals del professorat de secundària, que va suposar la convocatòria de 4.010 places de catedràtic d’ensenyament secundari.
Els funcionaris de la Generalitat comptaran amb un increment retributiu del sou del 3,55% durant el 2007
• El Govern ratifica l’acord aprovat per la Mesa General de Negociació de l\'Administració de la Generalitat de Catalunya fa pocs dies
El Govern aplicarà un increment retributiu al sou dels funcionaris d’un 3,55% durant l’any 2007. Aquest és un dels compromisos de l’acord que l’Administració de la Generalitat ha signat amb les organitzacions sindicals CCOO i UGT en el marc de la Mesa General de Negociació de l’Administració de la Generalitat i que el Govern ha aprovat avui.
L’acord, que es va adoptar el dia 22 de gener, determina les retribucions per a l’any 2007, així com el seu pagament a compte a la nòmina del mes de gener de conformitat amb el decret de pròrroga dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Concretament, estableix que a la nòmina del mes de gener és farà un pagament a compte d’un 2% d’increment sobre el sou base, els triennis i el complement de destinació. La Llei de Pressupostos Generals de l\'Estat per a l\'any 2007, preveu de fet que per a l\'exercici del 2007, l\'increment de les retribucions dei personal en actiu de totes les administracions públiques serà del 2% respecte al 2006.
L’acord inclou el manteniment de l’aportació del 0,5% de la massa salarial al Pla de Pensions de l’àmbit de la Generalitat de Catalunya, de forma que les aportacions individualitzades experimentaran a l’any 2007 un increment del 3,55%, equivalent a l’establert amb caràcter general. La Mesa també va assolir el compromís d\'arribar amb la paga extraordinària de desembre de 2009 al 100% del total del complement específic o concepte adequat.
El Govern millorarà l’abastament d’aigua potable del Prat de Llobregat amb la perllongació de la conducció d’Abrera-Fontsanta
• L’objectiu és resoldre els problemes de contaminació i salinització de l’aquífer profund del Llobregat per tal de garantir el subministrament d\'aigua potable a la ciutat
• L’obra ha de premetre cobrir a llarg termini les necesitats previstes en les ampliacions del port i de l’aeroport
El Govern ha impulsat els tràmits necessaris per a resoldre els problemes de contaminació i salinització de l’aquífer profund del Llobregat per garantir el subministrament d\'aigua potable al municipi del Prat de Llobregat amb les obres de perllongament de la conducció Abrera-Fontsanta fins a la ciutat.
El Govern, que ha declarat avui la urgència de l’ocupació dels béns i drets afectats per aquesta obra, pretén tambe donar resposta a l\'increment de demanda d’aigua potable previst amb les grans infraestructures en fase de construcció de les ampliacions del port i l\'aeroport, així com les noves zones a urbanitzar.
Aquest projecte, que suposa una inversió de 26 milions d’euros, ha obtingut finançament europeu a través dels Fons de Cohesió.
El subministrament d’aigua potable del Prat depen de l’aqüífer profund del riu Llobregat i de la xarxa metropolitana
El subministrament d\'aigua potable de la ciutat del Prat de Llobregat i dels polígons industrials adjacents depenen de dos fonts diferents, la primera de l\'explotació de l\'aqüífer profund del riu Llobregat i la segona, de la xarxa metropolitana. Dues terceres parts del cabal d\'abastament del Prat de Llobregat procedeixen de l\'aqüífer profund del riu Llobregat, a través de quatre pous d\'entre 50 i 60 metres de profunditat, situats en la zona del delta del riu Llobregat.
L\'aigua captada de l\'aqüífer rep un tractament en tres instal•lacions on es potabilitza i s\'eliminen els compostos organoclorats volàtils. L\'abastament a través de la connexió amb la xarxa metropolitana prové de les estacions de tractament d\'aigua potable (ETAP) d\'Aigües Ter Llobregat, al terme municipal d\'Abrera, i d\'Aigües de Barcelona, al terme municipal de Sant Joan Despí.
Les analítiques de les aigües extretes dels pous per part de l\'empresa que gestiona l\'abastament del municipi, Aigües del Prat, constaten que l\'aigua procedent de l\'aqüífer profund presenta una elevada mineralització (salinitat) i duresa, així com importants concentracions de sulfats, clorurs, sodi, potassi i en algunes captacions concentracions significatives de tricloroetilè i tetracloroetè. Aquest últim és un dels factors que determina que del total dels quinze pous que formen part de l\'abastament subterrani, només quatre tinguin autorització per extreure aigua. Les analítiques realitzades durant els últims anys, mostren d\'altra banda que l\'aigua procedent de l\'aqüífer duplica la salinitat de l\'aigua de la connexió de la xarxa metropolitana.
El projecte de perllongació de la canalització Abrera-Fontsanta fins a la ciutat permetrà realitzar un tractament de les aigües procedents de l\'aqüífer profund a través d\'un tractament d\'osmosi inversa centralitzat en dues plantes de forma que la concentració de clorurs no superi el llindar establert. L\'aprofitament de les aigües de l\'aqüífer, passarà dels quatre pous actuals a sis un cop estiguin les plantes d\'osmosi en funcionament. D’altra banda, es construirà una canonada de gravetat de 1.400 mm de diàmetre i 3.400 m de longitud, des del dipòsit de la Fontsanta fins al Prat de Llobregat.
També s\'inclou la xarxa en alta del Prat de Llobregat amb conduccions de diferents diàmetres. Aquesta xarxa consta de dos ramals: un discorre pel marge dret del riu Llobregat i l\'altre passa al costat de les autopistes C-32 i C-32B, d’accés a l\'aeroport. També es preveu la connexió amb la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí d\'Aigües de Barcelona. El project preveu deixar preparades les connexions necessàries perquè el Dipòsit de la Fontsanta pugui rebre l\'aigua producte de la ITAM del Baix Llobregat.
El Govern atorga cinc concessions de ràdio municipal
• S’amplia l’oferta de ràdio local pública a Catalunya
El Consell de Govern ha aprovat avui la concessió de cinc emissores de ràdio municipal als ajuntaments de Cunit (Baix Penedès), Saus-Camallera-Llampaies (Alt Empordà), Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès), Gavà (Baix Llobregat) i Barberà del Vallès (Vallès Occidental).
En el cas de les tres primeres emissores, es tracta d’adjudicacions provisionals a l’espera de l’informe que en garanteixi la viabilitat tècnica. Els projectes presentats per aquestes localitats compleixen amb el compromís d’emetre íntegrament en català, (o com a mínim en un 75%), i d’oferir una programació pròpia de caràcter local, sense connexió a emissores comercials i sense ser incorporats a cadenes de radiodifusió.
Els ajuntaments de Gavà i Barberà del Vallès, per la seva banda, ja havien obtingut l’adjudicació provisional i enguany han aconseguit el dictamen favorable de viabilitat tècnica, motiu pel qual el Govern els ha atorgat avui la gestió de manera definitiva.
Al mateix temps, el Govern també ha decidit declarar l’extinció de la concessió feta a l’ajuntament de Masroig (Priorat), a petició d’aquest mateix consistori, ja que fa més de tres anys que l’emissora no emet. Així mateix, el Consell de Govern ha declarat la caducitat del procediment de concessió de l’emissora municipal de Llers, perquè l’ajuntament va comunicar al Govern de la Generalitat que aquesta ja no existia.
El Govern declara bé cultural d’interès nacional l’església de Sant Pere dels Arquells, a la Segarra
• L’edifici, inclòs en el tram català-meridional del Camí de Sant Jaume, rep la distinció en la categoria de monument històric
L’església de Sant Pere dels Arquells, a Ribera d’Ondarra (la Segarra), és des d’avui bé cultural d’interès nacional en la categoria de monument històric, segons ha acordat avui el Consell de Govern. A més del conjunt arquitectònic, en la declaració també s’inclouen les finques i els espais públics més propers a l’església, ja que futures intervencions afectarien directament a la contemplació del monument.
D’aquesta manera, el Govern vol protegir i conservar una construcció de gran valor històric, fonamentalment pel fet que hi passa el camí de Sant Jaume, en el seu tram català meridional. Aquest fragment del camí va des de Montserrat fins a Cervera, passant per Igualada, l\'església de Sant Jaume Sesoliveres, Jorba, l\'església de Santa Maria del Camí, Montmaneu i la Panadella.
El primer coneixement que es té de l’existència de l’església és de mitjans del segle XI. Durant el segle XV es va enderrocar la primitiva església romànica per construir-hi l’església gòtica actual. Des del segle XII fins l’any 1835 va ser un priorat i a partir de la desamortització, una església parroquial.
L’església d’estil gòtic consta d’una sola nau capçada amb un absis poligonal de cinc cares. Està coberta per voltes d\'arestes recolzades sobre arcs torals suportats en façana per contraforts exteriors. Les façanes són de maçoneria i la coberta és a dues aigües amb teula àrab.
El Govern aprova les despeses electorals a les eleccions a Cambres Agràries
• L’import dels ajuts per a la celebració dels comicis, fixat segons el cens electoral i el nombre establert de membres electes, serà de 327.250 euros
• El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural atorgarà 0,5 euros per vot vàlid obtingut i 3.100 euros per membre de cambra elegit
El Govern ha aprovat avui el decret pel qual es regulen les subvencions i les despeses en les eleccions a Cambres Agràries, previstes pel proper 25 de febrer. D’aquesta manera s’actualitza el decret de 1994 i s’incrementen en un 30% els diners que lliura l’Administració a les organitzacions agràries. Així doncs, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) subministrarà un import màxim de 327.250 euros, en concepte de despeses, tenint en compte el cens electoral i el nombre de membres electes.
Tal i com ja es va acordar amb els representants de les organitzacions agràries a la Taula de Foment celebrada el 19 de desembre passat, el Govern ha aprovat avui que lliurarà 0,5 euros per vot vàlid obtingut per a cada candidatura que tingui, com a mínim, un membre elegit; i 3.100 euros per membre de cambra elegit.
Les Cambres Agràries són uns organismes de consulta de l’Administració agrària i la seva funció bàsica és mesurar la representativitat de les organitzacions professionals agràries durant un període de 4 anys. Les eleccions s’organitzen cada 4 anys i s’elegeixen 25 membres per cada cambra agrària. A Catalunya hi ha un total de 4 cambres, una per cada demarcació catalana.
Les últimes eleccions a Cambres Agràries van ser l’1 de desembre de 2002 i van donar com a resultat que les organitzacions més representatives escollides fossin Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i l’Associació Agrària de Joves Agricultors – Associació Empresaris Agraris de Lleida (ASAJA-AEAAL). Aquestes organitzacions han representat, doncs, els interessos econòmics i socials dels agricultors i ramaders en els organismes oficials de consulta de l’Administració, és a dir, a les Taules Sectorials, la Taula de Foment i Modernització Agrària i Rural i la Taula de Concertació.
NOMENAMENTS
El Govern ha aprovat avui el nomenament de Ferran Sicart Ortí com a nou director general de Política Financera i Assegurances del Departament d’Economia i Finances. També ha aprovat d’altres quatre nomenaments corresponents al Departament de Justícia: Àngels Vivas Larruy, com a secretària de Relacions amb l’Administració de Justícia, Isidor García Sánchez, com a director general de Recursos de l’Administració de Justícia, Núria Clèries Nerín, com a directora general de Modernització de l’Administració de Justícia i José-Pascual Ortuño Muñoz, com a director general de Dret i d’Entitats Jurídiques.
FERRAN SICART ORTÍ, director general de Política Financera i Assegurances
Nascut el 10 de juliol del 1946.
Doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, i professor mercantil des del 1966.
Després de treballar com a economista a Banca Catalana i a la Direcció de programació i finances de la Corporació Metropolitana de Barcelona, el 1983 va incorporar-se a Caixa Catalunya, entitat de la qual n’ha estat cap de l\'Àrea de Tresoreria i Mercat de Capitals.
En l’àmbit acadèmic, ha estat professor del Departament d’Economia política, hisenda pública i dret financer i tributari de la Universitat de Barcelona (1981-2001). És autor de diversos articles i publicacions sobre hisenda pública, finançament autonòmic, economia monetària, sistema financer, operacions financeres, etc.
ÀNGELS VIVAS LARRUY, secretària de Relacions amb l’Administració de Justícia
Nascuda a Barcelona el 1957.
Llicenciada en dret. És magistrada de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i fou membre electe de la Sala de Govern del mateix Tribunal.
Va ingressar a la carrera judicial el 1982 i ha estat jutgessa de primera instància i instrucció a Vilanova i la Geltrú i a Barcelona; jutgessa degana de Barcelona, lletrada del Servei d’Inspecció del Consell General del Poder Judicial; magistrada de la Secció Desena (penal) de l’Audiència Provincial de Barcelona i, des del 1992, magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Dins de la seva activitat acadèmica, ha impartit classes de dret del treball i Seguretat Social com a professora associada a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat Politècnica de Catalunya; alhora ha exercit com a tutora de dret processal i pràctica jurídica del Consell General del Poder Judicial.
Membre de l’associació Jueces por la Democracia, ha destacat per la seva activitat com a conferenciant en l’àmbit de les relacions laborals i dels drets de la dona a l’Administració de justícia. És autora de l’informe de la Comissió del Consell General del Poder Judicial per a la igualtat d’oportunitats de dones i homes a la judicatura (2005), i de l’obra col•lectiva Tractat medicolegal sobre incapacitats laborals. La incapacitat permanent des del punt de vista medicolegal (2006).
ISIDOR GARCÍA SÁNCHEZ, director general de Recursos de l’Administració de Justícia
Nascut a Barcelona, el 1958.
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona a l’any 1980, ha exercit d’advocat col•legiat per l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona durant el periode 1983-2003.
Des del desembre de 2003 ha estat cap del Gabinet del conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Vallès i posteriorment, des del desembre del 2006, de la consellera de Justícia, Montserrat Tura.
Lligat a la docència universitària des del 1982, ha exercit de professor de les assignatures de “Dret Civil” i “Dret de l’Empresa” a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona (UB).
És membre, des de l’any 2005, de la Comissió de Seguiment per a la Implantació de la Justícia de Proximitat a la ciutat de Barcelona, i vocal del Consell de Direcció de l’Agència Catalana de Consum, en ambdós casos en representació del Departament de Justícia.
NÚRIA CLÈRIES NERÍN, directora general de Modernització de l’Administració de Justícia
Nascuda a Barcelona el 1958.
Llicenciada en Dret i diplomada en Criminologia per la Universitat de Barcelona. Des de gener de 2004, i fins a l’actualitat, ha estat directora general de Relacions amb l’Administració de Justícia del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Va ingressar a la carrera judicial l’any 1985. Ha estat magistrada de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) des de l’any 1991. Anteriorment ha estat lletrada adscrita al Servei d’Inspecció del Consell General del Poder Judicial (1995-2001), adscrita a la Comissió d’elaboració i seguiment del Llibre Blanc de la Justícia del CGPG i membre electe de la Sala de Govern del TSJC (2002-2004).
Núria Clèries ha estat professora de dret orgànic a l’Escola Judicial des de l’any 2004 i també ha realitzat diverses activitats de cooperació internacional: coordinadora de la Comissió de Treball sobre Oficina Judicial en el Fòrum Centreamericà per la Independència del Poder Judicial i l’Eficàcia de l’Administració de Justícia a Centreamèrica (Associació catalana de professionals de la cooperació-Jutges per la democràcia) i consultora internacional per a l’elaboració del Reglament del Departament de Registre i Control del Consell Nacional de la Judicatura en el Projecte de Suport al Poder Judicial d’Equador (Agència Espanyola de Cooperació Internacional).
JOSÉ PASCUAL ORTUÑO MUÑOZ, director general de Dret i Entitat Jurídiques
Nascut a Yecla (Múrcia), el 1951.
Llicenciat en dret i magistrat de la Secció 12a de l’Audiència Provincial de Barcelona, especialitzada en dret de família, de la persona i protecció de menors.
Va ingressar a la carrera judicial el 1990 i ha estat jutge de primera instància i instrucció a Lleida, vicedegà dels jutjats de 1a instància de Barcelona i magistrat del Jutjat de 1a Instància núm. 14 de Barcelona. Alhora ha estat coordinador, el 2006, de les experiències pilot del Consell General del Poder Judicial sobre mediació familiar.
Com a docent s’ha dedicat a la formació de jutges i magistrats a l’Escola Judicial, a escoles judicials de França i Portugal, a l’Aula Judicial Iberoamericana i a la xarxa de formació judicial europea i també ha desenvolupat la seva activitat en l’àmbit de la cooperació judicial internacional. Així mateix ha impartit dret civil a la Universitat de Múrcia i a la Universitat Pompeu Fabra.
És autor de nombrosos treballs en matèria de dret de família i de menors.
