El Govern aprova la creació del Memorial Democràtic, la primera institució de l’Estat espanyol dedicada a la recuperació de la memòria històrica
• El Memorial Democràtic fomentarà el coneixement de la repressió de la dictadura, de l’exili i de la deportació, així com dels valors i accions de l’antifranquisme
• La institució comptarà amb un fons d’informació format per bases de dades, un Banc de Dades Audiovisuals, una biblioteca especialitzada i un inventari d’elements i llocs significatius de les lluites democràtiques
El Govern de la Generalitat ha aprovat avui el Projecte de llei de creació del Memorial Democràtic, la institució que desplegarà les polítiques públiques adreçades a la recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica. El Memorial Democràtic serà l’eina del Govern per fomentar el coneixement de la repressió de la dictadura, de l’exili i de la deportació, dels valors i accions de l’antifranquisme i, per tant, de totes les tradicions de la cultura democràtica. L’objectiu és recuperar la memòria democràtica i difondre a les generacions presents i futures el coneixement dels fonaments del sistema de llibertats del que gaudeix la societat. El Memorial es crea com a entitat de dret públic, de caràcter institucional, tindrà personalitat jurídica pròpia i restarà adscrit al Departament que determini el Govern.
Cal recordar que, trenta anys després de l’acabament del règim franquista, a l’Estat espanyol no existeix cap institució governamental d’aquestes característiques. En canvi, els Estats amb més tradició democràtica han dut a terme polítiques públiques per commemorar i difondre la seva història democràtica.
Funcions del Memorial
Les seves principals funcions seran:
a) Erigir-se com a centre estable de commemoració, conservació, difusió, formació, assessorament i participació de la societat en el coneixement de la repressió franquista, l’exili, la deportació i les arrels antifranquistes del sistema de valors de la democràcia.
b) La recerca d’informació sobre els elements personals, materials i documentals que nodreixen els referents de la lluita per la recuperació de les llibertats públiques.
c) Fomentar la recerca sobre la memòria democràtica i la difusió social del patrimoni que en forma part.
d) La commemoració, formació i assessorament, així com la col•laboració amb les entitats dedicades a la preservació de la memòria democràtica i la reflexió sobre la societat present.
e) La formulació de propostes de polítiques públiques de recuperació, conservació i foment de tots els elements i factors que integren i configuren la memòria democràtica.
El Memorial també comptarà amb un fons d’informació format per bases de dades, un Banc de Dades Audiovisuals, un inventari d’elements i llocs significatius de les lluites democràtiques, etc. A més, l’ens públic neix amb l’objectiu afegit d’impulsar programes de conservació in situ: localització i senyalització de llocs emblemàtics de la guerra civil, la repressió franquista i la lluita antifranquista.
Per fomentar la memòria històrica, el Memorial també promourà l’organització de cursos, seminaris i exposicions. De manera especial, el Memorial es defineix com un àgora i un observatori dels valors democràtics que s’enriqueix amb les entitats històriques i els grups de nova creació.
Procés de creació del Memorial
El Projecte de llei de creació del Memorial Democràtic neix del treball de la Comissió Assessora per al Memorial, creada el juny de 2005. Aquest òrgan assessor, presidit per l’historiador Borja de Riquer, va elaborar una proposta sobre els criteris per a la creació del Memorial i va estudiar els diferents models d’institucions dedicades a la recuperació de la memòria històrica existents. La comissió assessora la integren, entre altres, Borja de Riquer; Joan B. Culla; Paul Preston; Josep Fontana; Carme Molinero; Antoni Segura i Ricard Vinyes.
A banda, el projecte del Memorial es va presentar fa més d’un any a les principals entitats que treballen per la recuperació de la memòria històrica al nostre país perquè hi fessin les aportacions que consideressin pertinents.
Balanç de 2005-2006
Durant els anys 2005 i 2006, el Govern de la Generalitat, a través del Programa per a la Creació del Memorial Democràtic, ja ha promogut diversos actes de recuperació de la memòria històrica. Entre aquests, cal destacar els actes commemoratius celebrats a Ravensbrück i Mauthausen amb motiu del 60è aniversari de l’alliberament dels camps de concentració i d’extermini nazis; l’homenatge als deportats i deportades als camps nazis; l’acte de reconeixement de les víctimes del franquisme per raó de la seva orientació sexual; subvencions per a projectes de recuperació de la memòria històrica; la signatura d’un conveni amb la universitat de Lleida per a l’elaboració d’un Pla pilot per localitzar i senyalitzar els llocs emblemàtics de la Guerra Civil, la repressió franquista i la lluita antifranquista a les comarques de Lleida; l’homenatge a Elisabeth Eidenbenz i la inauguració de l’exposició “La maternitat d’Elna, bressol de l’exili 1939-1944” o l’acte de reconeixement als brigadistes internacionals.
A banda, s’està portant a terme una col•laboració activa amb persones, grups i associacions que des de la societat civil i el món municipal treballen per recuperar la memòria democràtica.
El Govern dóna llum verda a la creació de l’Institut Català Internacional per la Pau
• L’organisme neix amb la voluntat de fer de Catalunya un referent internacional en temes de pau, amb la doble vessant acadèmica i d’acció
• L’Institut estarà destinat a la promoció de la cultura de la pau, la mediació en conflictes, el suport a les entitats i moviments socials, la recerca científica en aquest àmbit, l’assessorament de les administracions i la formació d’experts en resolució de conflictes
El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) amb la finalitat d’impulsar, per primera vegada, una política pública de foment de la pau que respongui, al mateix temps, a l’ampli moviment social contra la guerra i al principi rector de foment de la pau inclòs en el nou Estatut. L’Institut té l’aval del Consell Català de Foment de la Pau, que el 7 de juny passat va emetre un dictamen unànime favorable al projecte.
Amb la creació d’aquest organisme el Govern respon a una demanda ciutadana i al mandat de la Llei de foment de la pau, aprovada l’any 2003, segons la qual, en un termini de cinc anys, l’Executiu hauria de presentar al Parlament el projecte de creació d’una estructura organitzativa, de titularitat catalana, destinada a la promoció de la pau.
L’Institut neix amb la voluntat de fer de Catalunya un referent internacional en matèria de pau. Es tractarà d’un ens destinat a la promoció de la cultura de la pau, la mediació en conflictes, el suport a les entitats i moviments socials, la recerca científica en aquest àmbit, l’assessorament de les administracions i la formació d’experts en resolució de conflictes.
El projecte de creació de l’ICIP ha estat elaborat per una comissió d’experts integrada per quinze membres nomenats pel Govern per tal de definir els principals trets d’aquest nou institut. En destaquen els següents:
• La necessitat que es tracti d’un organisme que doni resposta a una demanda ciutadana i a la Llei de foment de la pau de 2003.
• La independència del poder polític.
• L’obligació de ser una institució adreçada a la recerca, la formació i l’acció, amb el propòsit de contribuir al foment de la pau i a l’eradicació de la violència d’origen sociopolític.
• La vocació d’esdevenir un referent en l’esfera internacional de recerca i foment de la pau, amb una doble vessant acadèmica i d’acció.
El Projecte de llei preveu també que la nova institució impulsi, amb els seus mitjans i de forma concertada amb altres institucions, la formació, la recerca i l’acció en matèria de pau, fixant-se els objectius següents:
• Desenvolupament de recerca sobre la pau i els processos de pau, la resolució i transformació de conflictes, la no-violència i la seguretat humana; i difondre els resultats obtinguts.
• Elaboració i difusió d’informes periòdics sobre iniciatives i processos de pau, així com de bones pràctiques internacionals.
• Participació, promoció i enfortiment d’iniciatives de negociació, facilitació, mediació i consolidació de processos de pau, resolució i transformació de conflictes.
• Compromís actiu i afavoriment de les campanyes, denúncies i actuacions en pro de la pau sorgides de la societat i les ONG, les organitzacions internacionals i d’altres institucions.
• Assessorament a les institucions i les administracions catalanes, en particular el Parlament i el Govern, en la definició d’iniciatives i polítiques públiques de foment de la pau.
• Suport tècnic a les iniciatives de la societat civil catalana i dels moviments socials que treballen en pro de la pau.
• Formació d’experts i especialistes en la matèria.
L’Institut Català Internacional per la Pau és un organisme d’origen català, inspirat en el mandat de l’Estatut, creat a partir de la iniciativa social i la col•laboració entre l’administració i la societat. El nou organisme, proposat pel Parlament, neix amb vocació de compromís i de servei internacional, hereu de la tradició catalana de recerca de la pau mitjançant el diàleg, la negociació i el pacte.
El Govern regularà el control dels residus al llarg de tota la cadena alimentària
• El Govern aprova el Pla de Vigilància i Control de Residus en Animals, Vegetals i Aliments a Catalunya (PRAVA) per a productes propis, de la resta de l’Estat, de la Unió Europea, i d’altres països que comercialitzin a Catalunya
• Coordinarà totes les investigacions sobre la vigilància i el control de les substàncies i residus de qualsevol tipus d’aliment des de la seva producció fins a la seva distribució final
El Govern regularà el control dels residus al llarg de tota la cadena alimentària a través del nou Pla de Vigilància i Control de Residus en Animals, Vegetals i Aliments a Catalunya (PRAVA). La creació d’aquest nou instrument, aprovada avui pel Govern, pretén coordinar totes les investigacions sobre la vigilància i el control de les substàncies i residus de qualsevol tipus d’aliment des de la seva producció fins a la seva distribució final. El Pla, que actualitza la legislació de l’any 1990, s’aplicarà tant als productes produïts a Catalunya com als de la resta de l’Estat, als de la Unió Europea o als de d’altres països que comercialitzin a Catalunya. D’aquesta manera, tots ells se sotmetran a les mateixes condicions de vigilància i control.
El Pla està coordinat per la Generalitat i els ens locals i fomentarà els autocontrols realitzats pels titulars de les empreses agroalimentàries, que són els principals responsables de la seguretat dels seus productes. A més, coordinarà les estratègies de vigilància i les mesures de control de les substàncies i residus que poden trobar-se en els animals, vegetals o aliments, i promourà estudis científics sobre aquesta qüestió.
Pel que fa al contingut, preveu les substàncies i els residus a investigar, d’acord amb el que determinen les normes en vigor, així com els laboratoris designats per a la investigació d’aquestes substàncies i residus. El Pla també contempla les mesures a prendre en cas que es detectin resultats de no conformitat de les mostres recollides i els mecanismes per a la supervisió dels autocontrols dels titulars d’empreses agroalimentàries.
La Comissió Directora d’aquest pla estarà formada per una representació dels Departaments de Salut; Agricultura, Alimentació i Acció Rural; Economia i Finances, i Interior, Relacions Institucionals i Participació, així com representants dels ens locals.
El Govern impulsa la investigació en ciències cardiovasculars als hospitals i a la primària
• El Departament de Salut aporta 700.000 euros al Consorci Institut Català de Ciències Cardiovasculars per apropar els programes de recerca cardiovascular als centres hospitalaris i de primària
• La mesura s’emmarca en el Pla de Recerca i Innovació (PRI) 2005-2008, que pretén situar Catalunya al capdavant d’Europa en recerca i innovació
El Govern segueix centrant els seus esforços en fomentar la investigació en el sistema de salut amb la signatura d’un conveni amb el Consorci Institut Català de Ciències Cardiovasculars (ICCC) destinat a impulsar la investigació en l’àmbit cardiovascular i aproximar-la als centres hospitalaris i de primària. La iniciativa estableix el marc de relacions necessari entre el Departament de Salut i el Consorci Institut Català de Ciències Cardiovasculars, per tal d’acotar els objectius que són comuns i assignar els recursos de finançament addicionals al Consorci que facin possible la col•laboració en recerca.
D’acord amb el conveni, el Departament de Salut aporta 700.000 euros i el Consorci Institut Català de Ciències Cardiovasculars contribueix al projecte amb treballadors i recursos propis i amb assessorament en temes que són d’interès per part del Departament.
Aquest conveni s’emmarca dins el Pla de Recerca i Innovació (PRI) 2005-2008, que busca situar Catalunya al capdavant d’Europa en recerca i innovació, i pretén afavorir l’esperit emprenedor i la creació d’empreses de base tecnològica incrementant els projectes conjunts entre universitats, centres de recerca i empreses. El conveni també respon als principis del Pla Director de Recerca en Ciències de la Salut, que pretén fomentar un entorn favorable que potenciï l’activitat de recerca.
L’Institut Català de Ciències Cardiovasculars és un centre de R+D+I amb un alt nivell de competència internacional, especialitzat en la recerca i desenvolupament en l’àmbit cardiovascular i de malalties del cor. L’ICCC treballa perquè la recerca bàsica sigui facilment transferida al desenvolupament terapèutic i diagnòstic i suposi la millora de la pràctica assistencial.
El Departament de Justícia crea una Secretaria destinada a les relacions amb l’Administració de Justícia
• La nova Secretaria s’ocuparà del desenvolupament de l’Estatut en matèria de justícia, de la modernització de l’oficina judicial i de l’impuls de la justícia de pau i de proximitat
• La reestructuració del Departament de Justícia reforça les mesures penals alternatives amb la nova Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil
La nova organització del Departament de Justícia aprovada avui pel Govern inclou la creació d’una Secretaria de Relacions amb l\'Administració de Justícia amb l’objectiu de garantir la prestació d\'un servei públic de la justícia més pròxim als ciutadans, àgil, de qualitat i eficient. La nova secretaria prioritzarà l\'aplicació de les disposicions de l\'Estatut en matèria de justícia, la posada en marxa de la nova oficina judicial i l\'impuls de la justícia de pau i de proximitat
La reorganització del Departament de Justícia adequa la seva estructura orgànica a les noves necessitats de l\'Administració de Justícia i del sistema penitenciari, així com als objectius i prioritats que marcaran l\'actuació del nou Govern. Les funcions adscrites al departament des de novembre contemplen les relacionades amb l\'Administració de justícia, els serveis penitenciaris, la justícia juvenil, el dret civil i les entitats jurídiques.
La nova Secretaria de Relacions amb l\'Administració de Justícia, englobarà la Direcció General de Modernització de l\'Administració de Justícia, la Direcció General de Recursos de l\'Administració de Justícia i l\'Institut de Medicina Legal de Catalunya. A més, s’hi adscriu el Programa per a la posada en funcionament de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l\'Hospitalet de Llobregat.
Un àmbit propi per a les mesures penals alternatives i a la comunitat
En l\'àmbit dels serveis penitenciaris i de justícia juvenil, es reforcen les capacitats que han de permetre un creixement significatiu de les mesures penals alternatives per a adults. L\'assoliment d\'aquest objectiu recomana situar sota una mateixa direcció general els serveis de justícia juvenil, basats fonamentalment en mesures a la comunitat, amb les mesures alternatives per als infractors adults. Per aquest motiu es crea la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil.
La Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil, engloba la Direcció General de Recursos i Règim Penitenciari, la Direcció General d\'Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, el Servei d\'Assessorament Jurídic i el Servei d\'Inspecció. A més, el Centre d\'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) queda també adscrit a aquesta secretaria.
Pel que fa a la Secretaria General del Departament de Justícia, s’inscriuen la Direcció General de Gestió d\'Infraestructures, la Direcció General de Dret i d\'Entitats Jurídiques, la Direcció de Serveis, l\'Assessoria Jurídica, el Gabinet Tècnic, l\'Àrea d\'Auditoria de Gestió, la Subdirecció General de Sistemes d\'Informació i Comunicació i les gerències territorials de Barcelona Ciutat, Ciutat de la Justícia de Barcelona i l\'Hospitalet de Llobregat, Barcelona Nord i Barcelona Sud i els serveis territorials a la Catalunya Central, Girona, Lleida, Tarragona, les Terres de l\'Ebre i l\'Alt Pirineu i Aran. A més, el Centre d\'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), queda també adscrit al Departament a través de la Secretaria General.
El Govern invertirà 7,7 milions d’euros en la construcció d’una residència per a l’atenció a la gent gran a Barcelona
• El nou equipament residencial acollirà 100 places residencials i 25 places de centre de dia
El Govern invertirà 7.770.000 euros en la construcció d’una residència i un centre de dia per a l’atenció de la gent gran al Districte de Nou Barris de Barcelona. El nou centre residencial s’ubicarà en els terrenys que ha cedit l’Ajuntament de Barcelona, situats al carrer del Molí, número 69B-73.
Aquesta actuació respon a l’encàrrec de construcció que el Govern va realitzar el juliol passat a l’empresa Gestió d’Infraestructures per tal que s’encarregués de l’execució dels treballs. L’ajuntament, propietari d\'aquest solar de 803 metres quadrats, va acordar la seva cessió gratuïta a la Generalitat, i ara el Govern ha aprovat l’acord d’acceptació d’aquesta cessió per impulsar la construcció de la residència i el centre de dia per a la gent gran.
Aquesta nova infraestructura residencial, que projectarà el Departament d’Acció Social i Ciutadania, tindrà una superfície construïda de 5.500 metres quadrats. A més, el futur centre d’atenció a la gent gran tindrà una capacitat màxima de 100 places residencials i 25 places de centre de dia.
El Govern d’Entesa tindrà un màxim de 218 càrrecs eventuals
• Aquesta és la xifra que el Consell Executiu ha considerat adequada, després de posar en marxa la reestructuració del Govern i d’avaluar les necessitats i prioritats de cada departament
El Consell Executiu ha aprovat avui l’acord que fixa el nombre personal eventual de la Generalitat en 218. Aquesta és la xifra que el Consell Executiu ha considerat adequada, després de posar en marxa la reestructuració del Govern d’avaluar les necessitats i prioritats de cada departament.
La xifra no inclou la relació d’eventuals assignats als expresidents de la Generalitat i al cap de l’oposició, ni els de les oficines de la Generalitat a l’exterior.
Arran de l’acord, els departaments de la Presidència i la Vicepresidència nomenaran, entre els dos, una xifra màxima de 75 eventuals. Els departaments d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Governació i Administracions Públiques, i Economia i Finances, poden nomenar personal eventual sense excedir, conjuntament, els 43 llocs. La resta de departaments poden comptar, cadascun, amb un màxim de 10 llocs.
Serà la Comissió Tècnica de la Funció Pública qui autoritzi la redistribució entre la resta dels departaments d’aquelles places de personal eventual que no s’ocupin. A més, aquesta Comissió podrà autoritzar la creació o modificació dels llocs de treball de personal eventual, sempre d’acord amb els límits d’aquest acord.
El departament de Governació i Administracions Públiques, a través dels seus mitjans electrònics, farà pública la relació de llocs de treball eventual amb la indicació del departament d’adscripció, els noms de les persones assignades i les retribucions totals i el complement específics, entre d’altra informació.
NOMENAMENTS
El Govern ha nomenat avui Oriol Balaguer i Julià com a director general de Ports, Aeroports i Costa, i Manel Villalante i Llauradó com a director general del Transport Terrestre, ambdós del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. També ha nomenat Jordi Anguera Camós com a director de l’Agència Catalana del Consum del Departament d’Economia i Finances.
ORIOL BALAGUER I JULIÀ, director general de Ports, Aeroports i Costa
Va néixer el 1958.
És llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i en Filosofia i Lletres (Història) per la Universitat Autònoma de Barcelona. També és màster en Dret de la CEE i en Gestió Immobiliària. Així mateix ha fet el Programa d’alta direcció d’empreses (PADE) del IESE.
Ha estat secretari de Comerç i Turisme de la Conselleria d’Economia i Finances de la Generalitat, president del Fòrum Cultura de les Ciutats Europees (Eurocities), director general de la Fundació Barcelona Cultura i director gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona. També ha estat director general de Barcelona Activa, director de Gestió Immobiliària de l’Ajuntament de Barcelona i Cap de Gabinet del Tinent d’Alcalde d’Organització i Economia de l’Ajuntament de Barcelona.
És membre del Comitè Executiu de l’Urban Land Institute de Barcelona, del Consell d’Administració de l’Institut Català de Finances i del Consell d’Administració del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació. Ha impartit diferents conferències en el Forum Qualitat, en les Jornades del Col•legi d’Economistes, a Internet Global Conference, a la UOC, la UB, l’IESE i en diverses ciutats com Paris, Istambul, Liverpool, Santander, Gènova, Riga, Estocolm, Venècia, Brussel•les o Londres.
Pel que fa a la seva experiència en el sector aeronàutic i portuari, durant la permanència a Barcelona Activa va assumir la representació municipal executiva durant més de 7 anys a l’associació Barcelona Centre Logístic, on la relació amb el Port i l’Aeroport va ser contínua. D’altra banda, va exercir de ponent per a la creació de l’Associació Barcelona Aeronàutica i de l’Espai (BAIE) i va ser un dels principals impulsors de la 1ª Fira de l’aeronàutica de l’espai que va tenir lloc a Barcelona el setembre de 2005.
MANEL VILLALANTE I LLAURADÓ, director general del Transport Terrestre
És enginyer Industrial i ha desenvolupat tota la seva trajectòria professional en l’àmbit de la mobilitat, el transport i les infraestructures.
Des de l’any 2004 fins l’actualitat ha estat director de Coordinació i Expansió de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). L’any 2000 va ésser nomenat Director d’Estudis i Coordinació i Assessor de la Presidència de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).
Des de l’any 1975 ha ocupat diferents càrrecs com a tècnic a l’Ajuntament de Barcelona a les Àrees d’ Urbanisme i de Circulació i Transports. Ha estat director de Transports i Circulació i director de Projectes i Planificació d’Infraestructures, ambdós a l’Ajuntament de Barcelona.
En l’àmbit docent ha estat Professor Associat de Planificació i Economia del Transport a la UPC i dirigeix el Postgrau de Planificació i Gestió de la Mobilitat organitzat per la UPC, la UPF i la Fundació RACC. És autor de diferents publicacions i articles relacionats amb la mobilitat i el transport i ha participat en nombrosos Comitès i Projectes europeus de recerca i innovació en aquests àmbits.
És membre de la Junta de Govern del Col•legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i ha presidit la Comissió de Mobilitat i Transports d’aquest col•legi. És membre de les Comissions d’ Infraestructures i Transports de la Cambra de Comerç de Barcelona i de Foment del Treball Nacional.
JORDI ANGUERA CAMÓS, director de l’Agència Catalana del Consum
Nascut el 1974.
És llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Pompeu Fabra.
Va ser director de Programes de la Secretaria General de Joventut del Departament del Conseller Primer on va desenvolupar els programes d’emancipació com les Borses d’Habitatge Jove o els Préstecs per a l’emancipació. Va ser auditor de comptes a PricewaterhouseCoopers i es va especialitzar en auditories del sector de serveis i sector públic.
També ha treballat al Gabinet Tècnic de la UGT, al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) com a formador en cursos d’autoocupació i al Departament d’Inversions de SEAT.
Ha estat membre del Consell d’Administració de Promocions Municipals Santjustenques, S.A. (PROMUNSA).
