El Govern aprova el Projecte de llei de l’obra pública que reforça la seva seguretat, transparència i qualitat
• S’estableixen nous requisits i instruments per tal de reforçar la seguretat, el control, la transparència i la qualitat en l’obra pública a Catalunya
• La Llei preveu més mesures de control que la normativa estatal i, entre d’altres, proposa la creació d’un consell assessor de túnels i una major supervisió de les subcontractacions
• Es dóna compliment al mandat del Parlament arran dels fets del Carmel
El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei de l’obra pública amb l’objectiu d’establir, dins l’àmbit de les competències de la Generalitat, uns majors requisits en relació a les obres públiques en les diverses fases de la seva planificació i execució, més enllà del que estableix la normativa estatal en matèria de contractació pública. D’aquesta manera, es dóna compliment al mandat fet en aquest sentit des del Parlament de Catalunya arran dels fets ocorreguts al barri del Carmel.
El Projecte de llei estableix els principis generals als quals s’ha de subjectar la planificació, la programació, la projecció, la contractació, la direcció, l’execució i el control de l’obra pública. Aquesta Llei s’aplicarà a les obres públiques de competència de la Generalitat de Catalunya.
Eficiència, idoneïtat i participació
Pel que fa als principis generals als quals s’han de sotmetre la planificació, la programació, la projecció, la contractació, la direcció, l’execució i el control de l’obra pública, el Projecte de llei estableix els següents:
• Idoneïtat de l’obra als fins públics que ha de servir.
• Adequació de les opcions escollides a les característiques de l\'indret.
• Idoneïtat dels mètodes constructius, de qualitat dels projectes, dels materials i de l’obra.
• Eficiència dels recursos i mitjans en relació amb els resultats.
• Compliment de la legislació social.
• Participació de les persones afectades i entitats interessades en la planificació, programació i projecció de l’obra, informació sobre l’execució de les obres i el seu desenvolupament.
• Publicitat dels plans, programes i projectes d’obres, transparència i publicitat en el procés de contractació, sostenibilitat i protecció del medi ambient.
• Celeritat en la tramitació dels procediments i eficàcia en l’execució de l’obra.
Agents de l’obra pública
El Projecte de llei defineix els subjectes que intervenen en l’obra i distingeix i delimita les seves responsabilitats. És a dir, el promotor, el gestor, les persones que projecten l’obra, que porten la seva direcció i l’executen, així com els coordinadors de seguretat i salut, els delegats d’obra, les oficines de supervisió de projectes o els laboratoris de control de qualitat.
Millor planificació i programació
Donant resposta a una demanda que s’ha fet palesa a nivell comunitari europeu per una millor planificació de les obres, s’estableix un horitzó de quatre anys per a la planificació de les inversions públiques i un període d’un any per a la seva programació.
Així mateix, i per donar compliment a un dels mandats del Parlament, que reclama una millor publicitat prèvia de la planificació de les inversions públiques i de la programació de les obres que s’han d’executar, el Projecte de llei preveu la difusió de la planificació i la programació pel que fa a la Generalitat de Catalunya, a través de pàgines web oficials o de la publicació que correspongui.
Nous requisits en els estudis i projectes
El Projecte de llei defineix i distingeix entre els estudis informatius i els projectes i estableix els seus continguts i la seva tramitació. Igualment, fa també especial incidència a les seves modificacions. Així, s’estableix com a objectiu reduir en la mesura del possible el nombre de modificacions posteriors d’un estudi o projecte ja aprovat. Igualment, es reforcen els requisits en la tramitació de les modificacions, establint la necessària autorització del promotor i determinant, en funció de la naturalesa de les modificacions que es pretenguin introduir, la necessitat d’una nova informació pública o audiència.
Un altre element a destacar és que s’augmenta el paper dels òrgans de supervisió, com l’oficina o unitat de supervisió de projectes, que realitzarà els informes de supervisió, en els quals es verificarà que l’estudi informatiu i el projecte i les seves modificacions han estat realitzats d’acord amb les disposicions tècniques i que compleixen tots els requisits i objectius exigibles. En qualsevol cas, però, la supervisió favorable no eximirà de la responsabilitat que pugui correspondre al projectista en tant que autor de l’estudi o projecte.
Obres subterrànies
El Projecte de llei estableix també alguns requisits específics pel què fa a la supervisió de la planificació i execució de les obres subterrànies :
• Estudis geològics i geotècnics: es preveu que l\'informe de supervisió haurà d’analitzar, de forma expressa, els estudis geològics i geotècnics i la seva relació amb les opcions i solucions de traçat i constructives proposades.
• Supervisió contínua: d’altra banda, s’introdueix com a novetat la supervisió contínua al llarg de la redacció de l’estudi o projecte, indicada per als supòsits d’obres de túnels en zona urbana o d’altres túnels i obres d’especial dificultat o complexitat tècnica. També cal destacar que el Projecte de llei estableix la necessitat que aquest tipus d’obres siguin també objecte d’unes auditories tècniques específiques.
• Consell assessor de túnels: s’estableix la creació d’aquest òrgan que haurà d’assessorar en la projecció i execució d’aquest tipus d’obres, per la seva especial complexitat tècnica.
• Arbitratge: es possibilita el recurs a l’arbitratge i altres formes convencionals per facilitar la resolució de conflictes entre el constructor, el promotor i, si s’escau, el gestor de l’obra.
Contractació
El projecte recull també les normes que estableixen les especificitats pròpies de la contractació de la Generalitat.
• Certificacions de bona execució: es crea el Registre de bones pràctiques en l’execució d’obres inspirat en el model francès. En aquest registre s’hi inscriuran les certificacions de bona execució de les obres realitzades per les empreses contractistes, que acreditarà la correcta execució dels contractes.
• Unions temporals d’empreses: també destaca l’obligació, per a les empreses que es vulguin presentar a una licitació en forma d’unió temporal, de lliurar una memòria explicativa de les raons que justifiquen la constitució d’aquesta unió i l’obligació que s’estableix per als òrgans de contractació d’adoptar les mesures necessàries per tal d’assegurar la transparència i la publicitat de tot el procés de contractació.
• Subcontractació i baixes: s’estableixen requisits per a la subcontractació (solvència, informació i previsió en els plecs de contractació) i criteris per controlar les baixes temeràries.
Potenciar la informació ciutadana
El Projecte de llei també estableix les normes referents a l’execució de l’obra, amb la finalitat de millorar la informació als ciutadans i els usuaris, així com el seguiment i el control de la qualitat de l’obra i de la seguretat en la seva execució.
A aquests efectes, es determinen les obligacions d’informació i senyalització de les obres, les funcions de la direcció de l’obra i les mesures de seguiment i i d’avaluació i control de qualitat, així com les garanties i requisits de seguretat i salut laboral.
Com a novetat s’introdueix en aquest capítol la necessitat que, en obres a partir d’un determinat llindar econòmic o en aquelles en què el promotor ho demani, s’elabori una memòria final que permeti disposar de les dades més destacables de l’obra i del preu final del contracte.
El Govern aprova la gratuïtat per als usuaris habituals en quatre peatges a partir de l’1 de febrer
• La gratuïtat s’aplicarà al túnel del Cadí, als accessos de Mollet (C-33) i d’Alella (C-32) i al peatge de les Fonts de Terrassa (C-16)
• La mesura constitueix un pas més en la reordenació dels peatges a Catalunya i en l’homogeneïtzació de les tarifes, especialment en els casos de mobilitat obligada
El Govern ha aprovat l’aplicació, a partir de l’1 de febrer, de la gratuïtat per als usuaris habituals dels peatges del Túnel del Cadí, l’accés de Mollet del Vallès (C-33), l’accés d’Alella (C-32) i les Fonts (C-16) entre Barcelona i Terrassa.
D’aquesta manera, el Govern dóna un nou pas en l’homogeneïtzació de les tarifes i en la millora de les condicions per a la circulació, en especial en els casos de mobilitat obligada. Aquesta iniciativa s’emmarca en les conclusions aprovades pel Grup de Treball per a la reordenació dels peatges a Catalunya i en els objectius que en matèria d’inversions en infraestructures estableix l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
En concret, les noves bonificacions que s’aplicaran són les següents:
Túnel del Cadí: Per a les persones residents a qualsevol municipi de les comarques del Berguedà, la Cerdanya i l’Alt Urgell, s’amplia al 100% el descompte que gaudeixen actualment sobre el peatge del túnel del Cadí, que és del 50%.
Accés de Mollet del Vallès (C-33, Barcelona - Montmeló): Els usuaris habituals de l’accés de Mollet del Vallès de la C-33 Barcelona – Montmeló podran ser beneficiaris, des del primer viatge, de l’actual gratuïtat del peatge, i se suprimeix, així, el requisit mínim de trànsits mensuals, que fins ara era de 8. De dilluns a dissabtes no festius, serà gratuït el peatge corresponent al subtram amb titularitat de la Generalitat. Els diumenges i dies festius, s’aplicarà un descompte del 48,5%.
Accés d’Alella (C-32, tram Montgat - Mataró): Aquest peatge serà gratuït per als vehicles lleugers amb origen i destí a Barcelona. Aquesta bonificació serà aplicable als usuaris habituals a partir de vuit trànsits, de dilluns a divendres no festius.
Accés de les Fonts (C-16, tram Sant Cugat del Vallès - Terrassa): El peatge serà gratuït des del primer viatge i s’ampliaran els itineraris actualment bonificats (Sant Cugat i Rubí) a tots aquells amb origen i destí Barcelona per afavorir als usuaris habituals per raons de mobilitat local obligada. D’aquesta manera, se suprimeix l’actual requisit de 8 trànsits mensuals per poder ser beneficiari de la bonificació. D’altra banda, s’amplia l’abast del descompte i s’aplicarà als viatges duts a terme durant tota la setmana –fins ara s’aplicava de dilluns a dissabte.
Requisits del sistema
El sistema de descomptes manté els requisits i modalitats actuals perquè es puguin fer efectius als beneficiaris. En el cas del túnel del Cadí, és precís estar empadronat en algun municipi del Berguedà, la Cerdanya o l’Alt Urgell, i efectuar el pagament mitjançant el sistema teletac o qualsevol altre sistema de pagament dinàmic, targeta de crèdit o dèbit, amb domiciliació en oficines autoritzades d’aquestes comarques.
Pel que fa als accessos de Mollet del Vallès i Alella i el peatge de les Fonts, els descomptes són independents de la residència habitual dels usuaris. La domiciliació dels pagaments correspondran a oficines situades en els municipis següents, en relació a la funcionalitat i mobilitat de cada peatge. Aquests municipis són:
Mollet del Vallès (C-33): Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, la Llagosta, Palau-solità i Plegamans, Martorelles, Sant Fost de Campsentelles, Sant Feliu de Codines, Caldes de Montbui, Castellterçol i Vilanova del Vallès
Alella (C-32): Alella, el Masnou i Tiana
Les Fonts (C-16): Terrassa, Rubí i Sant Cugat del Vallès
El Govern dóna llum verda a la quarta convocatòria de la Llei de barris
• La nova convocatòria s’obrirà el proper mes de gener i generarà una inversió d’uns 200 milions d’euros per a la millora d’una quinzena més de barris
• Dos anys després d’haver posat en marxa els ajuts de la Llei de barris, els 30 projectes beneficiaris de la primera i segona convocatòria ja estan iniciats
El Govern ha aprovat avui una inversió de 99 milions d’euros per convocar, el proper mes de gener, la quarta convocatòria de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, a la que es podran acollir uns quinzena de barris de Catalunya.
Aquests ajuts es destinen a cofinançar fins a un 50% els projectes de rehabilitació i millora de barris de municipis d’arreu de Catalunya. Així, amb les aportacions dels respectius ajuntaments en la propera convocatòria es generarà un volum d’inversió global de 198 milions d’euros.
60 barris i un milió de persones beneficiades
En les tres convocatòries anteriors ja s’han concedit ajuts a 46 barris amb una població resident de més de 800.000 persones. Aquests projectes generaran una inversió total de prop de 600 milions d’euros.
D’aquesta manera, amb la quarta convocatòria que avui s’impulsa, els programes de millora abastaran ja una seixantena de barris, comportaran una inversió global de 800 milions d’euros i més d’un milió de persones en resultaran beneficiades.
La Llei de barris
Amb l’acord d’avui el Govern dóna un nou impuls al desenvolupament del programa de la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, que té com a objectiu promoure la rehabilitació global de barris per evitar-ne la degradació i millorar les condicions dels ciutadans residents en aquestes àrees, i afavorir, d’aquesta manera, la cohesió social.
Per aconseguir-ho, estableix la creació d’un fons a disposició dels ajuntaments que presentin projectes d’intervenció integral que tinguin com a objectiu la millora urbanística, social i econòmica de barris. Les aportacions de la Generalitat són destinades a cofinançar aquestes projectes.
Una Comissió de gestió del fons de foment del Programa de barris és l’encarregada d’analitzar els projectes presentats i proposa quins poden ser finançats i per quina quantia al conseller de PTOP, que adopta la resolució definitiva.
Els criteris per determinar les àrees que poden beneficiar-se dels ajuts tenen en compte si pateixen dèficits en equipaments, presenten problemes demogràfics com l’envelliment de la població, o tenen dificultats de desenvolupament econòmic. Així, es valora que els projectes incloguin millores de l’espai públic, rehabilitació dels elements col•lectius dels edificis, provisió d’equipaments, supressió de barreres arquitectòniques o programes de millora econòmica. D’altra banda, la Comissió té en compte el criteri d’equitat territorial.
Projectes que esdevenen realitat
Dos anys després d’haver posat en marxa els ajuts de la Llei de barris, els 30 projectes beneficiaris de la primera i segona convocatòria estan ja en marxa i les propostes de rehabilitació integral han començat a esdevenir una realitat. A més, des d’aquest estiu ja s’estan engegant i tramitant els 17 projectes adjudicats de la tercera convocatòria.
El desembre de 2004 es van adjudicar els ajuts de la primera convocatòria de la Llei a 13 barris, que va tenir continuïtat amb una segona convocatòria adjudicada el mes de juliol de 2005, amb 17 projectes beneficiats. El passat mes de juny uns altres 17 barris es van acollir a la tercera convocatòria.
Aprovat el projecte de llei que permetrà la implantació definitiva del 112 com a únic telèfon d’emergències
• Les trucades d’urgència s’atendran des d’un únic centre, amb independència de l\'administració competent per a la prestació de l\'assistència
• El Govern facilitarà la coordinació de les administracions per donar una resposta ràpida i eficaç a totes les emergències
El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei que permetrà la implantació definitiva del número únic d’atenció d’emergències, el 112. La normativa també preveu la creació del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya, organisme en què, a més dels departaments de la Generalitat implicats, hi participaran les principals institucions i operadors que intervenen a les emergències.
L’aprovació del Projecte de llei de regulació del servei públic d’atenció de trucades d’urgència i de creació de l’entitat de dret públic “Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya” garanteix que es pugui facilitar un únic número d’emergències, el 112; oferir el servei en tot el territori de Catalunya; millorar la coordinació de les actuacions; la localització de l’emergència i l’eficàcia dels col•lectius implicats, i una millor gestió de les grans emergències.
Atenció ràpida, senzilla i eficaç
El Centre d\'Atenció i Gestió de les Trucades d\'Urgència 112 Catalunya prestarà un servei públic modern amb elevada flexibilitat organitzativa, i dotat de tecnologia i sistemes de gestió avançats, amb l’objectiu de garantir una resposta ràpida, senzilla i eficaç a totes les peticions d’assistència.
El Centre, adscrit al Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació coordinarà la recepció de trucades en matèria d\'atenció d\'urgències sanitàries, d\'extinció d\'incendis i salvament, de seguretat ciutadana i de protecció civil, amb independència de l\'administració pública o entitat competent per a la prestació de l\'assistència requerida. En aquest sentit, la Generalitat facilitarà la coordinació de tots els serveis i recursos operatius, adoptant una política de relacions administratives fonamentada en la col•laboració i l\'intercanvi d\'informació.
El Projecte de llei aprovat avui també incorpora un capítol dedicat a les infraccions i sancions per l’ús fraudulent, impropi o malintencionat d’aquest servei públic. La creació del número europeu únic de trucades d\'urgència 112 és una aposta de les institucions europees i, per al seu bon funcionament, han instat els estats membres a adoptar les mesures necessàries per garantir la resposta i l’atenció necessàries que requereixen les trucades d\'urgència.
Llum verda al Projecte de llei del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya relatiu a les persones jurídiques
• El nou articulat actualitza el règim jurídic sobre associacions i fundacions per tal d’adaptar-lo a les necessitats i els objectius actuals
• La Llei reforça el caràcter no lucratiu de les associacions i les fundacions
El Govern ha acordat avui donar llum verda al Projecte de Llei que aprova el llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, que refon, sistematitza i harmonitza la legislació catalana en matèria d’associacions i de fundacions i, alhora, actualitza determinats aspectes per tal d’establir l’estatut bàsic de la personalitat jurídica en dret civil català, a través d’una tècnica oberta i flexible que facilitarà la permanent actualització.
Entre els objectius d’aquest Projecte de llei destaquen la unificació, en un mateix codi, d’unes disposicions comunes a les matèries de fundacions i d’associacions, l’harmonització sistemàtica i terminològica de la regulació dels diferents tipus de persones jurídiques i l’arrodoniment de les lleis d’associacions i de fundacions, completant-ne les llacunes i modificant-ne alguns preceptes.
De forma genèrica, la Llei estableix unes disposicions generals de les persones jurídiques on es defineix l’àmbit i les normes bàsiques d’aplicació. En particular destaca el principi d’autonomia organitzativa; la introducció d’una norma general sobre conflictes d’interessos, la regulació dels aspectes substantius de la impugnació dels acords, així com la regulació de les operacions de fusió, escissió i transformació i del procediment de liquidació.
Respecte a la llibertat autoorganitzativa de les associacions
Pel que fa a les associacions, el nou articulat incorpora com a novetat la possibilitat que l’assemblea pugui acordar la convocatòria d’una nova reunió, exigir responsabilitats als membres de l’òrgan de govern i, si s’escau, separar-los dels seus càrrecs, encara que aquests temes no figurin a l’ordre del dia.
Respecte al règim d’adopció d’acords destaca l’exigència de quòrums o, com a alternativa, una majoria reforçada per modificar els estatuts i aprovar la transformació, la fusió, l’escissió o la dissolució de l’associació, sense perjudici del què hagin previst els estatuts.
La nova llei també permet que les associacions admetin com a membres a persones que desenvolupin una activitat retribuïda per la mateixa associació, sempre que el número no superi al de la meitat dels membres que integren l’òrgan de govern.
El nou llibre estableix el deure de donar transparència als comptes anuals i ho imposa a les associacions declarades d’utilitat pública, a les que reben periòdicament ajuts econòmics de les administracions i a les que recorren a la captació de fons públics per finançar-se.
Reforç del caràcter no lucratiu de les fundacions
D’altra banda, i pel que fa a les fundacions, la Llei garanteix a les entitats amb caràcter permanent la possibilitat de destinar recursos a finalitats d’interès general. En aquest sentit, estableix una quantia mínima per a la dotació inicial i la possibilitat de crear fundacions temporals, amb un patrimoni inferior, que podran convertir-se en fundacions de durada indefinida si augmenten la dotació econòmica en un període inferior a cinc anys.
Entre les novetats en matèria de fundacions destaca com la novetat la imposició legal de separar les funcions de govern i de gestió ordinària i es flexibilitzen les condicions de participació de les fundacions en societats.
Aquesta normativa també serà aplicable a les associacions juvenils, d’alumnes i pares d’alumnes, de consumidors i usuaris, d’interès cultural i de veïns i veïnes, sens perjudici de les particularitats de la normativa específica de cada una d’elles.
El Projecte de llei aprovat avui suposarà un reforçament del principi d’autonomia organitzativa de les associacions i del caràcter no lucratiu, tant de les associacions com de les fundacions.
El Govern treu a concurs 4.010 places de catedràtic de secundària en la primera convocatòria per a aquest cos des de 1991
• S’aprova l’acord relatiu a les condicions laborals del professorat de secundària
El Consell de Govern ha aprovat l’acord relatiu a les condicions laborals del professorat de secundària acordades a la Mesa Sectorial de negociació del personal docent no universitari de la Generalitat de Catalunya, que inclou la convocatòria de 4.010 places de catedràtic d’ensenyament secundari fins el 2009.
L\'acord, signat per la Federació d’Ensenyament de CCOO, FETE-UGT i USTEC-STEs.IAC el setembre passat, conté les condicions laborals i les mesures organitzatives per la posada en marxa del Pla de millora de l\'educació secundària, regula la situació dels mestres i professors tècnics de formació professional destinats a la secundària i marca el calendari de convocatòries de concurs de mèrits per a accedir als cossos de catedràtics i l\'oferta corresponent de places de catedràtics durant els anys 2007, 2008 i 2009. També inclou les actuacions per convocar els procediments d\'adquisició de noves especialitats a partir del curs 2006-2007.
L\'acord preveu la convocatòria de 4.010 places per accedir als cossos de catedràtics, que permetrà assolir el nombre màxim de catedràtics previst a la LOE, que és del 30% del total de funcionaris de cada cos d’origen. Cal destacar que la darrera convocatòria per a aquest cos va ser el 1991. Les convocatòries previstes es realitzaran durant els cursos 2007-2008, 2008-2009 i 2009-2010, de la següent forma:
L’acord pretén garantir l\'estabilitat d’aquest col•lectiu, fomentar iniciatives que permetin la promoció al cos d\'ensenyament secundari i equiparar l\'accés dels docents a la resta del professorat en l\'accés a responsabilitats de coordinació i direcció dels centres. També té en compte les condicions laborals del professorat de secundària per a fer possible l\'aplicació del Pla de millora de l\'educació secundària, que té com a objectiu incrementar la qualitat dels centres educatius públics de secundària mitjançant l’elaboració, concreció i desenvolupament d’un projecte de millora per part de cada centre, que comptarà amb l’acompanyament i seguiment del Departament d’Educació. El Departament garanteix una dotació de recursos en funció de les necessitats dels alumnes i del projecte, els resultats del qual seran avaluats en relació amb determinats indicadors, sobretot en el rendiment general de l\'alumnat i l’increment del nombre de graduats a l’ESO. Les mesures previstes en el pla són les següents:
Increment de les hores de gestió per a l\'equip directiu fins a 9 hores lectives i, en determinats casos, fins a 12 hores lectives.
Formació en gestió i organització per als equips directius.
Increment de la plantilla docent d\'algunes matèries en 100 centres que participin en una experiència pilot d\'atenció a la diversitat.
Cobrament d\'un complement específic d\'entre 105 i 160 euros per al professorat amb major assumpció de responsabilitats.
Increment del complement de tutoria de l\'ESO fins a 73,77 euros per potenciar l\'acció tutorial, així com més formació en aquest àmbit.
Aportació de recursos addicionals als centres, en funció de la grandària, complexitat i projecte de millora dels centres.
Assignació d\'un tècnic informàtic a 50 IES amb més de 75 ordinadors i un projecte de millora relacionat amb les TIC.
Potenciació d\'altres perfils professionals com els psicopedagogs o tècnics d\'integració social.
Elaboració del pla de convivència escolar de l\'institut com a punt de partida per garantir les condicions d\'estudi i treball als centres educatius.
Possibilitat de cursar el Batxillerat en tres cursos, de manera excepcional per a l\'alumnat que ho requereixi.
Millores pels professors de Formació Professional
A banda de la millora de la situació laboral dels mestres destinats a primer i segon d’ESO, l’acord aprovat avui pel Govern suposa un salt qualitatiu en les condicions dels professors tècnics de Formació Professional destinats a l\'ensenyament secundari, perquè acorda impulsar les iniciatives normatives corresponents que permetin la promoció d\'aquest col•lectiu al cos de professors d\'ensenyament secundari.
El Govern presenta un requeriment d’incompetència al Govern de l’Estat en relació al Reial decret d’ensenyaments mínims de l’educació primària
El Govern ha aprovat la presentació d’un requeriment d’incompetència al Govern de l’Estat en relació a diferents articles del Reial decret 1513/2006 de 7 desembre pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims de l’educació primària.
El Govern demana bé la derogació, bé la no aplicació directa a Catalunya, dels articles 6, 7, 11.2, 13.5 i 13.6, així com la Disposició final primera i els annexos I, II i III del Reial decret.
El Consell Executiu ha decidit presentar el requeriment d’incompetència un cop vist l’informe del Gabinet Jurídic de la Generalitat i a proposta del conseller d’Educació.
Segons l’informe del Gabinet Jurídic, el Reial decret no s’ajusta a l’exigència prevista a l’article 111 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya que estableix amb caràcter general el rang de llei per a la determinació per l’Estat de la normativa bàsica en matèries competencials compartides. No obstant això, i tenint en compte que la Llei orgànica d’educació és anterior a l’Estatut d’autonomia, el Govern de la Generalitat entén que l’adaptació de l’ordenament als nous condicionants formals i procedimentals demana d’un període d’adaptació.
Tot i això, el Govern aprova el requeriment d’incompetència en relació als articles 6 i 7 del Reial decret i dels annexos I i II que fixen competències bàsiques, objectius, continguts i criteris d’avaluació entenent que estableixen unes previsions que excedeixen l’àmbit de la regulació bàsica estatal dels ensenyaments mínims ja que demanen un número d’hores que sobrepassa notablement el 55% de l’horari escolar que pot fixar l’Estat.
L’article 11.2 del Reial decret del Govern de l’Estat desenvolupa l’article 18.6 de la LOE relatiu a l’acció tutorial, quan es tracta d’un aspecte que no pot qualificar-se de contingut educatiu sinó d’un element organitzatiu complementari de la funció educativa. El desenvolupament d’aquesta funció correspon a la Generalitat de Catalunya segons l’article 131.3 b) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
L’article 13 del Reial decret regula els aspectes relatius a l’atenció a la diversitat, i l’apartat 5 d’aquest article regula les mesures educatives que s’han d’aplicar als alumnes que s’incorporen de forma tardana al sistema educatiu espanyol. Aquest apartat restringeix amb un nou límit el marge de regulació que la pròpia LOE habilita per el desenvolupament autonòmic, ja que determina com han d’organitzar-se els programes educatius de llengua i com han d’aplicar-se els criteris d’incorporació al sistema educatiu.
L’apartat 6 del mateix article 13 remet a la normativa vigent que regula les mesures de flexibilització per alumnes amb altes capacitats intel•lectuals, la qual cosa envaeix les competències assumides per la Generalitat de Catalunya.
L’annex III del Reial decret estaria limitant de forma il•legítima la capacitat de la Generalitat de Catalunya per exercir la seva competència de definir el currículum educatiu respecte de cada àrea, en cadascun dels cursos de cada cicle. L’annex hauria d’haver admès que la reducció d’un màxim de 35 hores per àrea per a l’ensenyament de la llengua cooficial s’hagi d’entendre referida a l’horari de cada àrea dins de cada curs, i no en cada cicle.
Per últim, la Disposició final primera invoca els articles 149.1.1 i 149.1.30 de la Constitució Espanyola, tot i que el Tribunal Constitucional ha establert la improcedència d’aquesta invocació quan l’Estat disposa d’un títol competencial més específic.
El Govern crea la Secretaria per a la Unió Europea i reorganitza la Secretaria d’Afers Exteriors
• La Secretaria per a la Unió Europea impulsarà les polítiques del Govern en l’àmbit de la UE
• La Secretaria d’Afers Exteriors comptarà amb tres direccions generals: Relacions Internacionals; Cooperació i Acció Humanitària; i Projecció Internacional de les Organitzacions Catalanes
• També s’ha reestructurat el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural amb més competències en indústria agroalimentària i polítiques d’alimentació, i la Secretaria de Política Lingüística, per tal de reforçar la política lingüística del Govern
El Govern ha creat la Secretaria per a la Unió Europea, adscrita al Departament de la Presidència, que s’encarregarà del seguiment, impuls i coordinació de les polítiques del Govern en l’àmbit de la Unió Europea. La persona titular serà per raó del càrrec el delegat del Govern de la Generalitat davant la Unió Europea.
El nou òrgan representarà Catalunya amb l’Administració general de l’Estat per als afers sobre la Unió Europea de tipus transversal i exercirà la representació del president de la Generalitat i dels membres del Govern en el Comitè de les Regions de la Unió Europea. També coordinarà la participació del Govern en els mecanismes multilaterals o bilaterals per definir la posició de l’Estat espanyol en el Consell de Ministres de la Unió Europea en temes que afectin els interessos de Catalunya i exercirà les funcions inherents a les polítiques davant la Unió Europea assignades al Departament de la Presidència.
La Secretaria d’Afers Exteriors es reestructura en tres àmbits: relacions internacionals, cooperació i projecció exterior de les entitats civils
El Govern també ha reorganitzat la Secretaria d’Afers Exteriors, que s’ocuparà de la promoció exterior de Catalunya i executarà la competència d’acció exterior del vicepresident. Dins aquesta unitat es creen tres direccions generals: la de Relacions Internacionals, que s’encarregarà de la política de relacions bilaterals, transfronteres i interregionals; la de Cooperació i Acció Humanitària, que planificarà i impulsarà la política de cooperació del Govern, i es relacionarà amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Finalment, també es crea la Direcció General de Projecció Internacional de les Organitzacions Catalanes, que promourà la internacionalització de les entitats de la societat civil i donarà suport a les seves accions de projecció exterior.
El seu titular donarà suport a les funcions de representació institucional de la Generalitat a l’exterior, impulsarà la presència de Catalunya a la UNESCO i la representarà en l’àmbit de la cooperació internacional davant les Nacions Unides i els seus organismes. També coordinarà la participació de la Generalitat en els consorcis i organismes amb d’altres institucions en l’àmbit de les relacions internacionals, tindrà la coordinació executiva dels organismes governamentals amb competències en l’acció exterior de Catalunya, donarà suport a les comunitats catalanes de l’exterior i s’ocuparà de la promoció de la projecció internacional de les entitats de la societat civil catalana, incloses les esportives.
La Secretaria també serà l’òrgan de la Vicepresidència que es relacionarà amb el Patronat Català Pro Europa, el consorci Casa Àsia, la fundació CIDOB, la Fundació privada Casa Amèrica de Catalunya i l’Institut Europeu de la Mediterrània.
Agricultura amplia competències en indústria agroalimentària i polítiques d’alimentació
D’altra banda, el Govern ha aprovat la reestructuració del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) que inclou, com a principal novetat, la creació de la Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries. El Departament amplia així les seves competències en l’àmbit de la indústria agroalimentària, les polítiques d’alimentació i el desenvolupament rural. En conseqüència, el DAR passa de quatre a cinc direccions generals: Agricultura, Ramaderia i Innovació; Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries; Desenvolupament Rural; Planificació i Relacions Agràries, i Pesca i Acció Marítima.
Una política lingüística més transversal
El Consell de Govern ha creat una nova Direcció de Promoció i Coordinació dins la Secretaria de Política Lingüística, que reforçarà la transversalitat de la política lingüística del Govern i millorarà la coordinació territorial amb el Consorci per a la Normalització Lingüística. El nou òrgan també coordinarà l’actuació de la secretaria del Consell Social de la Llengua Catalana i assumirà la representació de la Secretaria de Política Lingüística en les comissions interdepartamentals relacionades amb les seves funcions.
A conseqüència d’aquesta reorganització, també es modifiquen parcialment algunes de les funcions de la Subdirecció General de Política Lingüística que passa a donar suport al secretari de Política Lingüística i coordinar les actuacions de la Secretaria de foment del coneixement i ús del català, de la gestió i difusió d’informació relacionada amb la política lingüística i, en general, de les actuacions desenvolupades pels òrgans que té adscrits.
Nomenaments
D’altra banda, el Govern també ha aprovat els següents nomenaments:
Presidència:
• Anna Terrón i Cusí, secretària per la Unió Europea
• Raimon Martínez Fraile, delegat del Govern a Madrid
• Xavier Guitart i Domènech, director general de l\'Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions
Vicepresidència:
• Xavier Sabaté Ibarz, delegat territorial del Govern a Tarragona
• Margarida Aritzeta Abad, directora general d’Acció Departamental
• Maria Do Carmo Marques-Pinto de Dalmau, directora general de Relacions Internacionals
• David Minoves i Llucià, director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària
• Paquita Sanvicén i Torné, directora de Planificació i Foment
• Ramon Arribas i Quintana, director del Consell Assessor pel Desenvolupament
Departament de Salut
• Francesc José María i Sánchez, director gerent de l’Institut Català de la Salut.
• Josep Maria Sabaté Guasch, director del Servei Català de la Salut.
Departament d’Innovació, Universitats i Empresa
• Joan Roca Acín, director del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT).
Departament d’Acció Social i Ciutadania
• Sílvia Casellas Serra, directora de l’Institut de l’Acolliment i de l’Adopció del Departament d’Acció Social i Ciutadania.
El Govern distribuirà més de 4 milions de dosis de vacunes durant el 2007
• Nens i adults a partir de 60 anys són els principals destinataris de les campanyes de vacunació
• La despesa prevista supera els 46 milions d’euros, un 7,43% més que al 2006
El Govern ha aprovat avui la contractació del subministrament dels plans de vacunació per a l\'any 2007. En total, el departament de Salut distribuirà més de 4 milions de dosis per tal de donar compliment al calendari de vacunacions i fer front a les necessitats que es presentin. Els principals destinataris de les vacunes són els nens i els adults a partir de 60 anys, tot i que en la partida aprovada avui també s’inclouen les adreçades als grups de risc, viatgers internacionals i les utilitzades com a profilaxis post-exposició. La despesa prevista és de 46.191.360 euros, un 7,43% més respecte l\'any 2006.
Aquestes vacunes es distribuiran entre els 1.220 centres vacunals acreditats de Catalunya, que inclouen centres de salut, consultoris i hospitals. Durant l\'any 2006 s’han subministrat 4.200.000 dosis de vacunes i està previst que al llarg de l\'any 2007 se’n subministrin un número similar.
En nens, les vacunes del calendari oficial són les següents:
• Als 2 mesos d\'edat: la DTPa, que comprèn la diftèria, tètanus i tos ferina; l’Hib (Haemophilus influenzae), la meningocòccica C conjugada, la de l\'hepatitis B i la poliomelitis.
• Als 4 mesos d\'edat: la DTPa, la poliomelitis, l\'hepatitis B i l’Hib.
• Als 6 mesos d\'edat: les mateixes que als 2 mesos.
• Als 15 mesos d\'edat: la triple vírica, que comprèn el xarampió, la rubèola i la parotiditis (galteres), i la meningocòcicca C conjugada.
• Als 18 mesos d\'edat: la DTPa, la poliomelitis i l’Hib.
• Als 4 anys: la triple vírica.
• Dels 4 als 6 anys: la DTPa.
• Dels 14 als 16 anys: la Td (toxoide tetànic i toxoide diftèric tipus adult). Aquesta vacuna cal repetir-la cada 10 anys.
D’altra banda, segons un programa pilot, a Catalunya es vacuna a les escoles els nens de 12 anys d’hepatitis A i B, i de varicel•la a aquells que siguin susceptibles de contraure-la.
Pel que fa als adults (majors o iguals a 60 anys) es recomanen les vacunes antipneumocòccica 23 valent i contra la grip.
El Govern promou la formació continuada dels metges per aconseguir un ús racional dels medicaments
• El Consorci Associació Patronal Sanitària i Social i la Fundació Catalana d’Hospitals, junt amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears seran les encarregades de la formació
El Govern destinarà 3,2 milions d’euros a la formació continuada dels metges de la sanitat pública catalana per aconseguir un ús racional dels medicaments. Amb aquest objectiu, el Govern ha aprovat avui la signatura de dos convenis de col•laboració amb el Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS) i la Fundació Unió Catalana d\'Hospitals (FUCH), i amb l\'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, que seran les encarregades de dur a terme la formació. Les dues entitats rebran 2.841.000 i 392.150 euros, respectivament, per desenvolupar els cursos.
Entre d’altres qüestions, els metges rebran formació en avaluació econòmica dels medicaments, genèrics i preus de referència; prescripció de crònics i recepta electrònica; racionalització de la terapèutica a les residències geriàtriques socials i coordinació entre nivells assistencials sobre gestió de la prestació farmacèutica. Els cursos també posaran l’accent en l’actualització en farmacoteràpia; i en la terapèutica farmacològica en patologies ateses en els centres sòciosanitaris i de salut mental.
El Govern signarà un conveni amb el Ministeri de Sanitat i Consum per millorar la seguretat dels pacients atesos en els centres sanitaris de Catalunya
• L’acord vol prevenir les complicacions de l’anestèsia, la cirurgia en lloc equivocat i els errors deguts a la medicació, entre d’altres objectius
• Ambdues institucions destinaran 1,6 milions d’euros a l’aplicació de les millores
El Govern ha acordat avui la signatura d\'un conveni de col•laboració entre el Departament de Salut i el Ministeri de Sanitat i Consum per millorar la seguretat dels pacients atesos en els centres sanitaris de Catalunya, amb l’objectiu d’implantar-lo al llarg del 2007.
L’acord, previst al Pla de Qualitat per al Sistema Nacional de Salut, té com a principals objectius prevenir les complicacions de l\'anestèsia, els errors deguts a medicació, les fractures de maluc en pacients sotmesos a cirurgia, el trombo-embolisme pulmonar i trombosi venosa profunda en pacients intervinguts i la cirurgia en lloc equivocat. A més, promourà la higiene de mans en tots els centres assistencials i sistemes que permetin conèixer els efectes adversos ocasionats en els centres assistencials.
El cost de les activitats previstes al conveni és de 1.633.500 euros, dels quals 1.176.120, un 72% del total, els assumeix el Ministeri, i els restants 457.380 els aportarà la Generalitat de Catalunya.
Per tal de poder desenvolupar el conveni, des del Departament de Salut es portaran a terme els següents projectes de recerca:
• Promoció del rentat de mans i avaluació de l’impacte d’un programa educatiu en centres hospitalaris de Catalunya.
• Implantació d’un programa de col•laboració en seguretat clínica, per a la prevenció de caigudes en pacients postquirúrgics dels hospitals de Catalunya.
• La utilització dels “triggers” com eina per detectar problemes de seguretat relacionats amb la medicació.
• Prevenció dels errors de medicació: coordinació de la medicació.
• Projecte de millora de la cultura de la seguretat i disminució de riscos als serveis de medicina intensiva.
• Projecte de millora de la cultura de la seguretat en serveis d’urgència en hospitals de Catalunya.
• Implantació d’un programa de col•laboració en seguretat clínica, per a la introducció de pràctiques segures en pacients amb politraumatismes atesos a urgències en hospitals de Catalunya.
• Projecte de millora de la seguretat en serveis de medicina interna a hospitals de Catalunya.
• Projecte de millora de la seguretat en serveis de ginecologia i obstetrícia d’hospitals de Catalunya.
• Implantació d’un programa de col•laboració en seguretat clínica, per a la introducció de pràctiques segures en pacients quirúrgics dels hospitals de Catalunya.
• Implantació d’un programa de col•laboració en seguretat clínica, per a la introducció de pràctiques segures en l’àmbit de l’anestèsia en pacients quirúrgics dels hospitals de Catalunya.
Així mateix, amb l’aprovació d’aquest acord es constitueix una Comissió mixta de seguiment, creada de forma paritària, que farà funcions de vigilància en l’execució del present conveni i resoldrà els dubtes d’interpretació i aplicació que poguessin sorgir, a més de certificar els informes previstos.
Aprovada una inversió de 10 milions d’euros per a material d’equipament del nou Hospital d’Igualada
• El nou Hospital Comarcal de l’Anoia es construeix en uns terrenys cedits per l’Ajuntament d’Igualada i suposarà una inversió de 41 milions d’euros
El Govern ha aprovat avui una inversió addicional de 10.273.000 euros per a ampliar l’equipament del nou Hospital d’Igualada. L’import inclou la compra d’equipaments d’esterilització i farmàcia, mobiliari clínic, aparells mèdics a quiròfan/ UCI, mobiliari d’oficina, aparells mèdics d’especialitats, aparells d’exploració funcional i de senyalització, equipament divers de serveis tècnics, instrumental, arxiu, serveis generals, aplicacions informàtiques i radiologia.
El nou Hospital Comarcal de l’Anoia es construeix en uns terrenys situats a l’avinguda de Catalunya d’Igualada, entre el carrer de Lecco i l’avinguda d’Andorra, que han estat cedits per l’Ajuntament de la capital de l’Anoia, el cost i equipaments del qual representaran una inversió de més de 41 milions d’euros.
L’Hospital, finançat íntegrament per la Generalitat de Catalunya, es construeix mitjançant l’actuació del Consorci Sanitari de l’Anoia, que conformen el Departament de Salut representat pel Servei Català de la Salut, l’Ajuntament d’Igualada i el Consell Comarcal de l’Anoia.
El Govern destina més de 14 milions a la millora dels centres de tractament de residus
• Les millores s’aplicaran a centres del Vallès Occidental, l’Alt Empordà, la Cerdanya, el Solsonès, el Barcelonès i el Montsià
• L’Executiu també ha iniciat els tràmits per a la construcció d’una planta de compostatge al terme municipal de Jorba (l’Anoia)
El Govern ha donat un nou impuls a la implantació d’un sistema de tractament de residus a tot el territori català amb l’aprovació de subvencions per un import total de 14.050.860 euros a diversos ens i entitats per l’adequació de centres de tractaments de residus. A més, l’Executiu també ha autoritzat la cessió gratuïta d’un solar al Consell Comarcal de l’Anoia per a la construcció d’una planta de compostatge al terme municipal de Jorba, valorada en 2.329.831 euros.
Concretament, el Govern ha autoritzat concedir una subvenció de 7.878.204 euros al Consorci de Residus del Vallès Occidental amb l’objectiu aprofitar l’antiga extracció d’argiles Elena, qualificada com a dipòsit de residus de classe II. D’aquesta manera, pretén completar el sistema regional metropolità de gestió de residus, per tal que sigui receptor del producte de determinades instal•lacions de tractament en condicions que no afectin ni temporalment ni ambientalment al projecte de parc científic.
D’altra banda el Govern ha donat llum verda a la concessió d’ajudes a tres Consells Comarcals per realitzar actuacions de millora en la gestió en les seves instal•lacions de tractament de residus. Concretament atorgarà 2.151.758 euros al Consell Comarcal del Solsonès per realitzar diferents obres d’ampliació del dipòsit controlat de classe II de Clariana de Cardener; també ha donat llum verda a una ajuda de 1.087.162 euros pel Consell Comarcal de la Cerdanya per la realització de diferents actuacions de millora i implantació de noves infraestructures al dipòsit controlat de Bellver de Cerdanya, i ha autoritzat una ajuda al Consell Comarcal de l’Alt Empordà per un import de 900.000 euros per a la realització de diferents actuacions de millora en el dipòsit controlat de residus municipals de Pedret i Marzà d’acord amb el Pla d’Acció.
El Govern també ha autoritzat la concessió d’una subvenció al Consorci per a la gestió de residus sòlids municipals de la comarca del Montsià, per un import de 916.400 euros, per dur a terme millores en la planta de premsat del rebuig del Centre de Tractament de Residus de Mas de Barberans; una a l\'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, per un import de 670.000 euros per la millora de les instal•lacions de recepció de residus de l\'Ecoparc de Barcelona i finalment una altra al Consorci per al Condicionament i la Gestió del Complex de Tractament de Residus de Solius, en aquest cas de 447.334 euros, per finançar una instal•lació de tractament de concentrats en el dipòsit controlat de Solius.
Finalment, el Govern ha autoritzat a l\'Agència de Residus de Catalunya la transmissió gratuïta de béns immobles a favor del Consell Comarcal de l\'Anoia per la construcció d’una planta de compostatge ubicada al terme municipal de Jorba. Amb aquesta cessió, el Govern fa palesa la seva voluntat de promoure, ja sigui directament o mitjançant la cooperació amb altres organismes públics o privats, el desenvolupament de les infraestructures de gestió de residus necessàries per satisfer les necessitats al territori català. Aquesta actuació ha suposat una inversió en l’adquisició de terrenys i construcció d’instal•lacions per un import de 2.329.831 euros.
El Govern impulsa la col•laboració entre grups de recerca amb una inversió de 4,9 milions d’euros
• S’aprova el finançament de programes d’investigació que utilitzen xarxes de col•laboració entre grups de diferents universitats i centres de recerca
• L’objectiu és promoure la interdisciplinarietat i la multidisciplinarietat, i potenciar la participació d\'empreses i de centres de recerca de fora de Catalunya
El Govern ha aprovat avui el finançament de programes amb xarxes de referència de Recerca, Desenvolupament i Investigació (R+D+I). Aquesta actuació, que s’emmarca en el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 impulsat per la Generalitat, rep una aportació de 4.990.000 euros. Les Xarxes de referència són xarxes de col•laboració entre grups de diferents universitats i centres de recerca amb l’objectiu comú de potenciar la interdisciplinarietat i la multidisciplinarietat.
L’objectiu del programa és impulsar la col•laboració entre grups de recerca de diverses institucions i potenciar la participació d\'empreses i de centres de recerca de fora de Catalunya. Mitjançant aquesta actuació també es vol incrementar la capacitat d\'elaborar i proposar grans projectes de recerca i innovació en col•laboració.
Aquesta actuació suposa el desplegament d’un dels instruments previstos dins del Pla de Recerca i Innovació 2005-2008, aprovat pel Govern el mes de gener de l’any 2005.
El Govern impulsa la construcció d’una residència i dos centres de dia per a gent gran a Barcelona
• La residència tindrà una capacitat màxima de 90 places i cada centre de dia podrà atendre un màxim de 30 persones usuàries
• Els equipaments ajudaran a equiparar Barcelona als paràmetres europeus pel que fa a places de residència i centre de dia per a gent gran
El Govern impulsarà la construcció d’una residència i dos centres de dia per a gent gran a la ciutat de Barcelona. Aquests centres s’edificaran als districtes de l’Eixample i Sant Andreu i serviran per donar resposta a la necessitat d’equipaments d’aquestes característiques al municipi. Barcelona és una de les ciutats que registra una de les ràtios més baixes quant a places de residència i centres de dia per a gent gran. El Govern vol resoldre aquest dèficit i donar compliment a l’objectiu d’equiparar la capital catalana als paràmetres europeus.
La residència i un dels centres de dia s’ubicaran en uns terrenys cedits gratuïtament per l’Ajuntament de Barcelona al número 7-9 del carrer Augusto César Sandino del districte de Sant Andreu. La residència tindrà una superfície de 4.800 m2 construïts, una capacitat màxima en nombre de llits de 90 places, i suposarà una inversió aproximada de 7,5 milions d’euros. El centre de dia, per la seva banda, podrà atendre un màxim de 30 persones usuàries.
El segon centre de dia s’instal•larà en tres locals també cedits gratuïtament per l’Ajuntament de Barcelona a la planta baixa del carrer Marquès de Campo Sagrado número 31-33 i 35, i Ronda de Sant Pau, número 43-45. L’equipament suposarà una inversió aproximada de 705.000 euros i permetrà atendre un màxim de 30 persones.
El Govern ha aprovat els Estatuts del Consorci del Parc de la Serralada Litoral
• El consorci es proposa aquest any els dos grans reptes de reforçar l’oficina tècnica de gestió i dur a terme actuacions en els àmbits de la conservació dels hàbitats, l\'ordenació dels usos públics, la investigació i recerca aplicada i la difusió dels valors naturals
El Govern ha aprovat avui els nous Estatuts del Consorci del Parc de la Serralada Litoral com a conseqüència de la integració de la Generalitat al consorci del parc aprovada aquest setembre passat.
D’acord amb aquests nous Estatuts, el Consorci del Parc de la Serralada de Litoral és integrat per les següents institucions: els ajuntaments d\'Alella, Argentona, Cabrera de Mar; Cabrils; Martorelles; Montornès del Vallès; Premià de Dalt; la Roca del Vallès; Santa Maria de Martorelles; Teià; Tiana; Vallromanes; Vilanova del Vallès; i Vilassar de Dalt; el Consell Comarcal del Maresme i el del Vallès Oriental; la Diputació de Barcelona; i la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de Medi Ambient i Habitatge.
La integració de la Generalitat de Catalunya implicarà una aportació anual de 113.800 euros destinats a actuacions del consorci.
Protecció de l’espai La Conreria-Sant Mateu-Céllecs
L’entitat té per objecte la gestió i conservació de l\'espai de La Conreria-Sant Mateu-Céllecs del Pla d\'Espais d\'Interès Natural (PEIN). Aquest consorci és pioner en la creació del model de gestió supramunicipal, i actualment es troba en un moment de creixement estructural, posterior a l’aprovació definitiva del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs.
Enguany, el consorci es proposa dos grans reptes: el primer, reforçar l’oficina tècnica de gestió, amb més personal propi i de dedicació exclusiva a la gestió de l\'espai; i el segon, dur a terme actuacions en els àmbits de la conservació dels hàbitats, l\'ordenació dels usos públics, la investigació i la recerca aplicada i la difusió dels valors naturals.
El Consorci i el Parc
El Consorci del Parc Serralada Litoral es va constituir el 15 de maig de 1992, com a entitat pública de caràcter associatiu i de naturalesa institucional i local, integrada pels ajuntaments d’Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Montornès del Vallès, Premià de Dalt, la Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt, i pels consells comarcals del Maresme i del Vallès Oriental i la Diputació de Barcelona.
El Parc de la Serralada Litoral, que uneix la costa sud del Maresme amb la Plana del Vallès, conserva recursos naturals que cal protegir en benefici de la biodiversitat i de la sostenibilitat del territori. El Parc és un espai natural protegit on la preservació dels recursos naturals i de l\'equilibri ecològic s\'ha de compatibilitzar amb l\'ús públic de tots els ciutadans, en especial per la seva proximitat a grans àrees de ciutat densament poblades. El Parc de la Serralada Litoral està adscrit a la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona.
