La Generalitat valora molt positivament l’elaboració d’un document  de planificació com el PEIT elaborat pel Ministeri de Foment, i comparteix les línies generals i els objectius proposats. Tot i així el govern català ha presentat un seguit d’al·legacions per plantejar la necessitat de concertar amb l’Estat un Pla Catalunya que concreti i defineixi millor les estratègies de futur en infraestructures i transport  del país.

Així, es plantegen com a principals propostes:   

Ø      La participació de la Generalitat en la gestió dels ports i aeroports catalans.

Ø      Reforçar les comunicacions transpirinenques per carretera.

Ø      Equiparar territorialment la xarxa d’autopistes de peatge i d’autovies

Ø      Prioritzar una nova connexió d’ample europeu ferroviari fins la frontera francesa

Ø      Potenciar el tràfic mixt de passatgers i mercaderies en el corredor mediterrani.

Pla Catalunya

La Generalitat valora especialment la voluntat de portar a terme una concertació  entre les diferents administracions i, en concret, la voluntat d’establir un document marc entre el Ministeri de Foment i cada una de les Comunitats Autònomes amb la finalitat de concretar actuacions i programes. El Govern català s’ofereix a treballar conjuntament en el que serà el Pla Catalunya amb l’objectiu que s’elabori i es signi durant aquest any 2005.

En aquest sentit, el Govern considera que han de servir de base els plans sectorials d’infraestructures que el DPTOP ja ha redactat o estan en fase d’elaboració com el Pla de Carreteres  o el Pla d’Infraestructures del Transport.

Ports i aeroports

El Govern considera prioritària una modificació important del model de gestió dels Ports i Aeroports que permeti la participació activa de les Comunitats Autònomes. Aquest nou model de competències de les grans infraestructures , en el cas de Catalunya, serà desenvolupat en el marc del nou Estatut .

Pel què fa als accessos viaris i ferroviaris als ports es subratlla la necessitat d’una planificació estratègica global sobre el moviment de les mercaderies en un entorn ampliat. Així, el govern creu que el Pla Catalunya ha d’incorporar els accessos als Ports de Tarragona i Barcelona

Carreteres

El Govern de la Generalitat ha presentat les següents al·legacions al Pla Sectorial de Carreteres:

Respecte lescomunicacions transpirinenques el Govern considera imprescindible reforçar-les; per això el Pla Sectorial de Carreteres ha d’incloure:

Autovia Lleida- Vall d’Aran. Perllongament de la C-16  (Berga -Túnel del Cadí- frontera francesa). Perllongament de la C-17 (Ripoll - Puigcerdà - França). Accessos a Andorra (eix Lleida - Ponts - la Seu d’Urgell).

Altres actuacions que es consideren imprescindibles en el Pla Sectorial de Carreteres  i que no es veuen reflectides al PEIT són:

Pla conjunt de mobilitat de l’àrea del Vallès que inclou el IV Cinturó. Alternativa a la NII Maresme Autovia del marge esquerra del Besòs des de la Roca fins a l’eix Badalona - Mollet. Autovia de l’Ebre (Tortosa -Lleida).

Respecte a la xarxa estructurant de carreteres la Generalitat afirma que per definició ha de ser funcional i independent de la titularitat de les vies, i ha de servir per permetre establir acords per inversions de l’Administració General de l’Estat en carreteres que no són de la seva competència directa, però que tenen funcions que sobrepassen l’àmbit autonòmic, com seria el cas, per exemple, de l’Eix Transversal o l’Eix del Llobregat.

Pel que fa als peatges el Govern considera que s’ha d’efectuar una anàlisi i un nou plantejament conjunt de la seva política atorgant un tractament específic a les autopistes existents per una homogeneització global d’aquestes infrastructures i equiparar territorialment la xarxa d’autopistes de peatge i d’autovies lliures. 

Ferrocarrils

Ample UIC

Entre les prioritats del PEIT per al període 2005-2008 s’inclou la preparació de la xarxa convencional per a la seva transformació progressiva en l’ample UIC, amb el seu inici en el quadrant nord-est. El Govern comparteix aquest ambiciós objectiu i creu que per la seva importància i incidència en l’explotació global de la xarxa s’ha de concretar de manera urgent en un document de planificació específic, tema que no es troba inclòs dins de l’estructura que es presenta del Pla Sectorial del Transport Ferroviari. Aquesta actuació s’hauria d’iniciar en l’eix Barcelona-Portbou, ja que aquest eix té una rellevant importància en quant a l’estructuració dels nusos logístics, per a que en un futur es pugui estendre cap a València i Andalusia. Aquesta consideració forma part de les prioritats per al sistema ferroviari pel PEIT.

Corredor Mediterrani

La línia d’altes prestacions (AVE) entre Tarragona i Barcelona no pot ser considerada de tràfic mixt degut a les fortes pendents que presenta el seu traçat i a la saturació que provocaran els serveis de passatgers. Així, doncs, per a donar continuïtat a les mercaderies del corredor de la Mediterrània, s’ha d’afegir una nova línia d’altes prestacions per al tràfic mixt entre Tarragona i Castellbisbal, i també en el tram Castellbisbal-Mollet del Vallès (Ramal Vallès). Així, la línia Tarragona-Barcelona-Mollet (AVE) s’ha de deixar en exclusivitat per al tràfic de passatgers.

Considerant com acceptada la proposta anterior tindríem que el Corredor del Mediterrani, entre València i Martorell, vindria definit per un tram de doble eix d’altes prestacions, un exclusiu per viatgers (AVE) i un de nou de mixt per passatgers i mercaderies. Així mateix també entre València i Castelló, hi hauria un altre tram amb doble eix (exclusiu viatgers i mixt). En aquesta situació caldria que el Pla Sectorial de Transport Ferroviari abordés l’anàlisi de la necessitat d’un nou eix (exclusiu viatgers) per al tram Castelló-Tarragona. Així es donaria continuïtat a tot el corredor, i es tindria en compte la potencialitat del Corredor del Mediterrani.

Línia Orbital i Eix transversal Ferroviari

Per altra banda, considerem que el Pla Sectorial de Transport Ferroviari ha d’incorporar com actuacions futures la Línia Orbital i l’Eix Transversal Ferroviari.

La Línia Ferroviària Orbital ha d’unir les ciutats de la segona corona metropolitana, des de Mataró a Vilanova i la Geltrú, passant per Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca del Penedès.

L’Eix Transversal Ferroviari haurà de servir de by pass a l’àrea metropolitana, enllaçant Lleida amb Figueres per l’interior de Catalunya. L’Eix Transversal Ferroviari donarà servei a Igualada, Manresa i Vic i haurà de considerar també les connexions amb els Ports de Barcelona i Tarragona.

La importància estratègica d’aquests dos eixos, l’orbital per a la mobilitat de viatgers i el transversal per mercaderies al seu pas per Catalunya, fa que es consideri imprescindible la seva incorporació a la planificació futura.

Mobilitat metropolitana

El marc d’actuació plantejat pel PEIT per a les àrees metropolitanes representa un pas molt positiu per abordar els grans problemes de mobilitat metropolitana, ja que la participació de l’Administració General de l’Estat és necessària per la magnitud dels problemes a solucionar. En el cas de Barcelona, l’existència de la Llei de Mobilitat de la Generalitat, permetrà que l’administració estatal i  l’autonòmica puguin cooperar en el mateix Pla. Cal destacar la conveniència de que els plans de mobilitat sostenible sorgeixin de les pròpies Comunitats Autònomes amb la implicació de l’Estat, però no al contrari, com sembla suggerir el PEIT.

Carrils Bus

A més,  es considera important establir convenis de cooperació que permetin portar a terme actuacions concretes que afavoreixin el transport públic i la intermodalitat. En aquest sentit apostem pel desenvolupament de carrils Bus-VAO en els principals accessos a Barcelona, la construcció de nous intercanviadors, com per exemple la nova estació FGC-RENFE a Martorell, i la implantació d’aparcaments de dissuasió.

En el cas dels carrils Bus-VAO, la Direcció General de Ports i Transports ha redactat estudis informatius per alguns dels principals corredors d’accés a Barcelona, la B-23, entre Molins de Rei i l’Avinguda Diagonal, la C-58, entre Ripollet i l’Avinguda Meridiana i la C-31 per a l’entrada nord de la ciutat fins a Plaça les Glòries.