En el decurs d'una conferència en la tribuna del Foro Nueva Economía a l'hotel Ritz de Madrid, el president Montilla ha recordat el període agitat de la passada legislatura, les ferides obertes pel debat estatutari i la sensació dels catalans arran de la falta d'inversió en infraestructures.

El cap de l'Executiu català ha admès que "estaria faltant a la realitat si pretengués ocultar l'estat d'ànim col·lectiu que, en general, i des de fa alguns mesos planeja sobre Catalunya". Un estat d'ànim que ha dit textualment és de "cabreig, recel, pessimisme... que alimenten un pòsit de desafecció i d'allunyament de la ciutadania respecte a la política".

En aquest sentit, el president ha afirmat que la voluntat del Govern català és combatre aquest pessimisme i derrotisme i ha demanat la implicació i col·laboració del Govern espanyol perquè això sigui possible mitjançant la lleialtat institucional.

Sobre el pessimista que tempta la societat catalana, el cap de l'Executiu ha dit que "donar-li la volta a aquesta temptació (...) és un dels objectius profunds del meu Govern". "Perquè el pessimisme i el derrotisme no condueixen a altra cosa que el lament, i es demostren estèrils a l'hora treballar plegats per l'esforç col·lectiu", ha afirmat.

El president Montilla s'ha preguntat: "A Espanya li convé Catalunya? Segueixo pensant que sí, sense dubte. Estic convençut. A Espanya li convé Catalunya com a motor de creixement i desenvolupament". "Però el millor camí perquè això sigui així passa per reconèixer, respectar i fins i tot donar suport a les seves singularitats. I deixar d'agitar-les com a diferències separadores o injustos privilegis", ha reblat el cap de l'Executiu català. 

A més, el president de la Generalitat ha assenyalat que "Catalunya pot seguir sent capdavantera en el desenvolupament econòmic d'Espanya. Però la persistència de la sensació d'abandonament que la societat catalana ha anat percebent podria acabar minant greument aquesta voluntat".

"No hi ha guerra de llengües"

El president Montilla també ha demanat "un esforç per despolititzar al màxim (també aquí, en referència a Madrid) la llengua i la cultura catalana".  Entre altres coses, perquè ha afirmat que "a Catalunya no hi ha guerra de llengües, ni es persegueix la llengua castellana, ni s'obliga a ningú a parlar una determinada llengua".

Finalment, el cap de l'Executiu català ha destacat que "aquells que en aquests anys han permès, quan no encoratjat, els més injustos atacs a Catalunya, sovint acusant-nos de insolidaris o de trencar Espanya, han d'entendre que cada atac a Catalunya, cada ofensa proferida gratuïtament i pel càlcul electoral, no fan més que augmentar la desafecció. Perquè al meu entendre qui més proclama una idea rígida de l'Espanya única, són els autèntics separadors, els autèntics perills per a la unitat d'Espanya", ha conclòs.