Segons el responsable d’Indústria, la futura Llei permetrà incrementar el nombre d’operadors, el què es traduirà en una “major competència entre operadors i més possibilitats d’elecció dels usuaris”. Soy també ha assenyalat l’equilibri territorial com un altre dels objectius de la Llei.
La seguretat industrial engloba aspectes relacionats amb les instal·lacions industrials, com ara ascensors o instal·lacions elèctriques; vehicles automòbils; instal·lacions petrolíferes; aparells a gas; calderes de vapor; instal·lacions de calefacció i de fred; grues; així com la seguretat dels productes industrials.
Aquest avantprojecte de Llei de Seguretat Industrial pretén crear un nou model de gestió de la seguretat industrial que doni resposta a les realitats i a les necessitats actuals de la societat catalana. Per això la nova llei, es vol transformar un model que té ja més de 20 anys i que, si bé en el seu moment va representar una millora indubtable, avui ha esdevingut clarament obsolet en el context d’una nova realitat econòmica i social que ha sofert profunds canvis i modificacions.
Les inspeccions s’han multiplicat per cinc en els darrers 20 anys
En primer lloc, en aquestes dues dècades, el nombre de fonts de risc industrial s’ha incrementat considerablement. A tall d’exemple, s’ha passat d’uns 2,5 milions d’instal·lacions elèctriques de baixa tensió, als 4 milions actuals, d’un cens d’ascensors de 65.000, a més de 140.000 i d’un parc de vehicles d’1,7 milions, a un total de 5,3 milions. El nombre corresponent d’inspeccions periòdiques s’ha multiplicat per cinc, passant de les 400.000 anuals, als 2,2 milions actuals.
També, en aquest període, han aparegut noves necessitats dels usuaris del servei de seguretat industrial que cal satisfer i que es tradueix en una demanda creixent de prestacions i també, d’una major capacitat d’elecció pel que fa als operadors privats proveïdors dels serveis d’inspecció que, el model concessional vigent fins ara no permetia al reduir a un nombre molt limitat les opcions i les alternatives de servei existents.
Un nou model de gestió de la Seguretat Industrial
Aquesta llei té en compte el canvi substancial que l’aprovació de la reforma de l’Estatut d’Autonomia, ha suposat en el règim competencial de la seguretat industrial. En aquest sentit, la regulació normativa de la seguretat industrial ha passat d’un subsistema d’un sistema estatal, on la competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’indústria estava mediatitzada per la referència a “sense perjudici d’allò que determinin les normes de l’Estat per raons de seguretat, sanitàries o d’interès militar”–anterior Estatut–, a esdevenir una competència integra i exclusiva d’acord amb les competències exclusives atorgades per l’article 110 (“correspon únicament a la Generalitat l’exercici d’aquestes potestats i funcions” i que “el dret català, en matèria de competències exclusives de la Generalitat, és el dret aplicable en el seu territori amb preferència sobre qualsevol altre”).
La llei configura, per tant, un nou model de característiques pròpies per Catalunya que pretén integrar de forma harmònica la necessària intervenció de l’Administració en el que la llei defineix com a “servei públic d’interès general” amb l’establiment d’un règim de concurrència entre els operadors de la inspecció subjectes ara a un règim d’autorització administrativa, tot això al servei de la millora de la seguretat industrial i de la qualitat en la prestació dels serveis d’inspecció.
El model que la llei proposa, determina:
- Un règim d’autorització administrativa pels operadors de la inspecció que permeti l’increment del seu nombre, mantenint, però, un equilibri entre oferta i demanda i l’establiment d’una competència efectiva entre ells.
- Un alt nivell de requeriments que hauran de complir els operadors autoritzats, tant pel que fa a la seva competència tècnica i sistema d’assegurament de la qualitat, així com a la competència professional i formació continuada del seu personal inspector.
- Un estricte règim d’incompatibilitats pels operadors de la inspecció per garantir la independència de les seves actuacions.
- Un sistema d’informació connectat en xarxa amb tots els operadors que permeti avançar decididament cap a l’Administració electrònica i la gestió del coneixement en l’àmbit de la seguretat industrial.
- Uns objectius d’equilibri territorial i de desplegament mínim per comarques, que, en el servei d’ITV, s’haurà de traduir en un Pla Territorial de noves estacions.
- El servei universal, en establir la prestació subsidiària del servei d’inspecció per part de l’Administració en cas de manca o fallada de la iniciativa privada.
- L’establiment d’una quota màxima de mercat per als operadors del servei d’inspecció tècnica de vehicles i d’unes distàncies mínimes de compatibilitat entre estacions del mateix operador per evitar situacions de dominància.
Un altre gran objectiu que aquest avantprojecte de llei persegueix és la millora de l’eficiència de l’actuació de la Generalitat en aquest àmbit de la seguretat industrial.
L’Agència Catalana de Seguretat Industrial
En aquest sentit, la llei crea l’Agència Catalana de Seguretat Industrial com a organisme executor de la política de seguretat industrial de la Generalitat, basada en els principis d’autonomia de gestió, control d’eficàcia i responsabilitat sobre els resultats.
L’Agència Catalana de Seguretat Industrial, que no suposarà un increment de la despesa pública ja que substituirà els òrgans de l’Administració fins ara competents, ha de donar resposta des de criteris d’eficiència operativa al nou escenari configurat pel canvi d’un model concessional, amb un nombre molt limitat i controlat d’operadors, a un regim d’autorització més obert que comportarà un increment considerable del nombre d’operadors. En aquest nou model la gestió del sistema ha de garantir:
· Que les noves condicions d’increment de la competència no impedeixin la millora de la qualitat del servei d’inspecció.
· Les condicions de competència lleial entre els operadors.
· L’harmonització dels procediments i criteris d’inspecció.
Les línies bàsiques de configuració i funcionament de l’agència seran:
- L’Agència es configurarà com a entitat de dret públic, que ajustarà, amb caràcter general, la seva actuació al dret privat, llevat de les activitats de control de la seguretat industrial, que inclou la potestat inspectora i sancionadora, en les que actuarà d’acord amb el dret públic.
- Els seus òrgans de govern seran el Consell Rector i la Direcció. Serà assistida per un Consell Assessor com a òrgan d’orientació i consulta.
- L’actuació de l’Agència es portarà a terme d’acord amb un contracte de gestió plurianual del qual se’n derivaran programacions anuals. El control de les seves actuacions correspondrà al Consell Rector.