event_note Nota de premsa

El Parc Natural de la Serra de Montsant localitza 20 espècies d'amfibis i rèptils i les documenta en un atles

Departament de Medi Ambient i Habitatge
Els exemplars més escassos i estranys són el vidriol, el lludrió, la serp de collaret, l’escurçó, el gripauet de punts i la tortuga mediterrània
 
La destrucció d’hàbitats i de vegetació, l’expansió d’espècies invasores, les captures com a mascotes i l’aversió són les principals amenaces
 
Per a la conservació de les espècies es recomanen diverses mesures, com tenir cura dels punts d’aigua, de la vegetació de ribera i de les zones humides
 
El Parc Natural de la Serra de Montsant publica un atles amb totes les espècies d’amfibis i rèptils que han localitzat dins el Parc, un total de sis espècies d’amfibis i catorze de rèptils. Totes les espècies de rèptils i amfibis són protegides i, entre les que viuen al Parc Natural de la Serra de Montsant, les més rares i escasses són la tortuga mediterrània, el vidriol, el lludrió, la serp de collaret, l’escurçó i el gripauet de punts.
 

La localització d’exemplars de vidriol, conegut popularment amb el nom de “serp de vidre”, i de lludriol ha sorprès als responsables del Parc, que no descartaven que aquestes espècies haguessin desaparegut del Parc. El fet d’haver trobat salamandres i escurçons també és destacable, ja que són espècies, principalment l’escurçó,  que es troben en retrocés a la zona. 
Els amfibis localitzats són el tòtil (Alytes obstetricans), el gripau comú (Bufo bufo), el gripau corredor (Bufo calamita), el gripauet de punts (Pelodytes punctatus), la granota verda (Pelophylax perezi), i la salamandra (Salamandra salamandra). I els rèptils presents al Parc són la tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni), el dragó comú (Tarentola mauritanica), el sargantaner gros (Psammodromus algirus), el llangardaix ocel·lat (Lacerta (Timon) lepida), la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica), el vidriol (Anguis fragilis), el lludrió listat (Chalcides striatus), la serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis), la serp verda (Malpolo monspessulanus), la serp blanca (Rhinechis scalaris), la serp d'aigua escurçonera (Natrix maura), la serp  de collaret (Natrix natrix), la serp llisa meridional (Coronella girondica), i l’escurçó (Vipera latasti).
 
El treball de recerca l’han dut a terme Joan Barrull, Isabel Mate i Joaquim Soler i ha esdevingut un atles de divulgació que es posa a l’abast del públic. L’objectiu de la publicació ha estat inventariar el patrimoni biològic de Montsant, alhora que contribueix a valorar quina és la situació de les espècies d’amfibis i rèptils a Catalunya i, per extensió, a la península Ibèrica.
 
El cos central de l’atles s’estructura en fitxes que ordenen els amfibis i rèptils del Parc segons l’ordre al qual pertanyen les espècies. Dins dels amfibis es distingeixen els que popularment s’anomenen amfibis sense cua (granotes i gripaus), que durant la metamorfosi perden la cua que tenen quan són capgrossos. Dels amfibis amb cua, a la serra de Montsant només hi ha la salamandra.
 
Entre els rèptils es troben els llangardaixos, les serps i les tortugues. Aquestes últimes són una espècie escassa, però cal valorar la seva presència, ja que des del 2005 es du a terme el  projecte de reintroducció de tortugues mediterrànies al Parc. En totes les fitxes hi ha el mapa de presència de les espècies al Parc, la nomenclatura i els noms comuns, fotografies d’un exemplar adult, informacions ecològiques, biològiques i morfològiques, l’estatus en l’àmbit estatal segons els criteris de la UICN i consideracions específiques sobre les subespècies. L’atles es complementa amb un capítol dedicat als factors que poden amenaçar l’existència d’aquestes espècies i es proposen mesures de gestió per a la seva conservació.
 
Les principals amenaces i mesures per a la conservació
 
La destrucció i alteració dels hàbitats, els incendis forestals, la destrucció de la vegetació de ribera, la dessecació natural o intencionada de punts d'aigua, la contaminació química per l'ús de productes fitosanitaris, la introducció d’espècies invasores (perca americana, cranc de riu americà), la persecució per aversió o per considerar-les espècies perjudicials per a l'ésser humà, i el perill de desaparició pel fet de ser poblacions concentrades en un espai molt reduït són les principals amenaces d’amfibis i rèptils. A més, també hi ha la captura intencionada per convertir-los en mascotes, una acció que principalment ha afectat les tortugues.
 
Per ajudar a conservar aquestes espècies, cal emprendre mesures com potenciar els punts d'aigua i les zones humides i tenir-ne cura, prevenir la introducció d'espècies invasores i evitar el creixement de les que hi ha en l’actualitat, conservar la vegetació de ribera i altres bardisses com a corredors naturals, controlar l'ús de productes fitosanitaris, rehabilitar estructures d'arquitectura rural com ara marges i abeuradors, posar senyalitzacions informatives dels valors biològics del Parc, fomentar la realització d'estudis d'evolució de les poblacions de rèptils i amfibis i desenvolupar campanyes de sensibilització que donin a conèixer la importància de la població local que formen les diverses espècies.
 
L’edició del llibre ha anat a càrrec del Parc Natural de la Serra de Montsant i ha comptat amb la col·laboració del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRAC). Tanmateix, l’Atles s’inscriu dins de la línia de publicacions que el Parc impulsa amb d’altres organismes, com ara la Diputació de Tarragona, Fauna vertebrada del Parc Natural de la Serra de Montsant (2006), o amb d’altres editorials, com ho va ser la Flora de la Serra de Montsant (Rafael Dalmau, editor, 2007). Es pot adquirir el llibre a la seu del Parc, als diversos punts d’informació de la comarca i en determinats establiments d’hosteleria i restauració a raó de 8 euros.