El secretari per a la Immigració del Departament d'Acció Social i Ciutadania, Oriol Amorós, ha presentat aquest dimecres a Badalona acompanyat pel director general de Participació Ciutadana, Marc Rius; el primer tinent d'alcalde de Badalona, Ferran Falcó; i el regidor de Ciutadania i Convivència, Josep Pera Colomé; el document de bases del Pacte Nacional per a la Immigració. Es tracta d'un dels quatre acords estratègics de legislatura que ha de permetre resoldre, entre d'altres, la paradoxa entre la percepció sovint negativa que té part de la societat del fet migratori i les demandes del nostre mercat laboral.
Així, davant la necessitat d’ordenar els fluxos migratoris, el Pacte Nacional per a la Immigració proposa mobilitzar els recursos interns, gestionar els fluxos externs i coordinar-los amb el desenvolupament dels països d’origen; a través de les següents mesures:
- Promoure l’accés al treball de les persones reagrupades
- Estendre les autoritzacions temporals de recerca de feina per al sector de serveis de proximitat i cura a les persones
- Afavorir la transferència de remeses a través de canals transparents i de menor cost d’intermediació
- Establir mecanismes de compensació de la fuga de cervells als països d'origen, implicant l’activitat empresarial i la responsabilitat social corporativa de les empreses.
Davant la necessitat d’evitar la competència pels recursos públics, el Pacte Nacional per a la Immigració proposa crear un servei universal d’acollida i reforçar els serveis públics; a través de les següents mesures:
- Impulsar la unificació dels criteris d’inscripció al padró municipal, l’elaboració de l’informe municipal sobre la disponibilitat i adequació de l’habitatge i de l’informe municipal per a documentar l’arrelament social.
- Garantir un servei d’acollida universal, sistematitzat i homogeni en tot el territori que redueixi la incertesa, informi sobre l’entorn social i cultural, els drets i deures existents, l’accés als serveis bàsics i contribueixi a millorar el nivell de formació de les persones que arriben a Catalunya.
- Facilitar els recursos lingüístics als serveis d’acollida perquè puguin atendre a l’usuari o usuària amb un idioma de proximitat, tot garantint que la llengua vehicular del servei sigui la catalana.
- Dimensionar adequadament els serveis públics bàsics, juntament amb les prestacions socials més sensibles per la població, i incrementar progressivament la seva dotació per evitar pèrdua de qualitat en els serveis.
- Crear mecanismes de detecció de les necessitats d’intervenció i de les situacions crítiques de competència pels serveis públics que poden tensionar la cohesió social i la convivència.
- Fomentar la presència de professionals de procedència comunes a les de la població immigrada agilitant l’homologació de títols a professionals originaris d’altres països, un cop hagi estat transferida aquesta competència.
- Implantar models de zonificació escolar integradors, que permetin una escolarització equilibrada entre el dret d’elecció de les famílies i la necessària cohesió social.
Davant la necessitat de dotar d’elements de cohesió a una societat diversa, el Pacte Nacional per a la Immigració proposa assegurar la integració en la cultura pública comuna, pròpia de la societat diversa diferenciada que és Catalunya; a través de les següents mesures:
- Fomentar la incorporació i participació dels nous catalans i catalanes a les entitats culturals i esportives, a les associacions, a les entitats sindicals i a les entitats empresarials.
- Proposar rebaixar el període general de 10 anys a 5 anys de residència regular i continuada per a l’accés a la plena ciutadania.
- Proposar concedir el dret a vot a les persones estrangeres a partir dels cinc anys de la residència regular.
- Signar un compromís per a la no utilització instrumental del fet migratori en els períodes electorals per part dels partits polítics amb representació a Catalunya.
- Lluitar contra la formació de mecanismes formals i informals de segregació de les persones nouvingudes i crear l’Oficina de Drets de la Ciutadania que, entre altres funcions, treballi contra el racisme i la xenofòbia.
- Promoure l’adhesió de tots els mitjans de comunicació al protocol del Col·legi de Periodistes sobre el tractament mediàtic del fet migratori.
Tot plegat és fruit del treball de més de 120 persones que han intervingut en la diagnosi i la fase consultiva d'aquest acord estratègic que ha de marcar les futures polítiques del Govern en immigració, però també les actuacions de la resta d'actors implicats. El Pacte Nacional per a la Immigració és un dels quatre grans pactes d'aquesta legislatura que promou la Generalitat juntament amb els d'Habitatge, Recerca i Infraestructures.
De juny a setembre de 2007 la Secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania va analitzar l'estat de la qüestió amb una vuitantena de professionals de diverses administracions i entitats d'arreu de Catalunya que treballen en l'àmbit de la immigració. Posteriorment, per a la fase consultiva d’octubre a febrer de 2008, es van constituir quatre comissions de persones expertes que han analitzat quatre àrees de treball. Com a resultat d'aquest procés s'ha redactat el document de bases que es presenta avui a Badalona. En els grups de treball hi han participat persones reconegudes en aquest àmbit, ja sigui de l’àmbit acadèmic o de les administracions públiques:
1) Gestió dels fluxos migratoris: Josep Oliver, coordinador del grup; Gemma Aubarell, coordinadora executiva; Cristina Guisande; David Moya; Dolors Olivares; Llorenç Olivé; Paco Ramos.
2) Accés al mercat de treball: Eduardo Rojo, coordinador del grup; Gemma Pinyol, coordinadora executiva; Xavier Alonso; Maria Helena Bedoya; Francesc Castellana; Ignasi Camós; Oriol Homs; Andreu Peix; Angelina Puig.
3) Adaptació dels serveis públics a la societat diversa: Jordi Sànchez, coordinador del grup; Mònica Nadal, coordinadora executiva; Eliseo Aja; Tona Lizana; Ramon Mora; Montse Solé; Joan Subirats; Josep Vallcorba; Josep Viñas.
4) Integració en una cultura pública comuna: Ricard Zapata-Barrero, coordinador del grup; Salwa Al-Gharbi, coordinadora executiva; Salvador Cardús; Rafa Crespo; Saoka Kingolo; Mary Nash; Eunice Romero; Ramon Sanahuja.
A l'Àrea Metropolitana
Un cop elaborat el document de bases, entre els mesos d’abril i juny es preveu una fase participativa que permetrà incorporar les aportacions de persones a títol individual i de diversos agents socials, econòmics, territorials i locals de referència. Per aconseguir-ho es compta amb la col·laboració de la Direcció General de Participació Ciutadana. Aquest procés es va iniciar els dies 14 i 15 d’abril amb unes jornades al Palau de la Generalitat a Barcelona i continuarà amb sessions arreu del territori. A l'Àrea Metropolitana de Barcelona s'estableixen dos grups de treball per a professionals de l’administració i per a responsables d'entitats el 13 de maig i el 5 de juny, en sessions de matí a Terrassa i de tarda a Molins de Rei. De forma paral·lela una mostra de 15 ciutadans i ciutadanes tindrà l’oportunitat de fer arribar les seves aportacions en dues sessions a Mataró, el 14 de maig i l'11 de juny.
Així, la fase participativa preveu tres eixos d'actuació:
1) I tu què en penses? Aportacions a títol individual mitjançant el web del Pacte Nacional per a la Immigració www.gencat.cat/dasc/pni
2) Accions al territori: 48 sessions a tot Catalunya amb presentació del document de bases i jornades de dinamització i participació perquè tots els actors implicats i persones interessades puguin aportar la seva opinió i suggeriments.
3) Conferència internacional de Dones Migrades: organitzada conjuntament amb la Secretaria de Polítiques Familiars i l’Institut Català de les Dones del Departament d'Acció Social i Ciutadania. Prevista per al 5 i 6 de juny a Barcelona.
En total, el document de bases del Pacte Nacional per a la Immigració compta amb tres eixos bàsics, 11 reptes, 65 polítiques vigents que proposa reforçar i 50 mesures noves (annexes al comunicat).
