La Filmoteca de Catalunya dedica un cicle dedicat a revisar l'obra del director italià Valerio Zurlini, a partir de demà, 8 de novembre, i fins al pròxim 8 de desembre.

Valerio Zurlini va néixer a Bolonya l'any 1926. Quan es traslladà a Roma va compaginar els seus estudis de Dret amb el teatre. Als anys 40 ingressa al món del cinema, debutant com a realitzador de curtmetratges, entre els quals destaquen Música per un sou (1953), Soldats a la ciutat (1953) i L'estació pels quals va obtenir diferents guardons. El 1954 roda el seu primer llargmetratge, Les noies de San Frediano, basat en la novel.la homònima de Vasco Pratolini. Els tres films que realitzà a continuació constitueixen la seva gran aportació a la història del cinema italià: L'estiu violent (1959), una història d'amor ambientada a finals de la segona guerra mundial que no arribar a estrenar-se a Espanya a causa de la censura política; l'any 1961 va estrenar La noia amb la maleta, el seu film de més èxit i el que donaria fama internacional a l'actriu Claudia Cardinale; i el 1962 amb Crònica familiar, adaptació d'una altra obra de Pratolini, va obtenir el Lleó d'Or de Venècia i el reconeixement unànime de la crítica.

Tot i continuar realitzant films interessants la figura de Zurlini es va eclipsar fins que el 1976 va emergir amb el que seria el seu darrer film, una adaptació brillant, però sense èxit, de El desert dels tàrtars de Dino Buzzatti. L'obra de Zurlini, sempre atenta als menors detalls, sap extreure amb precisió la realitat interior dels personatges alhora que ofereix una acurada perspectiva del rerefons històric en què es mouen. Al llarg de vint anys, Valerio Zurlini només va rodar vuit films. Morí a Verona l'any 1982.