El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha inaugurat avui el nou Museu de Lleida, diocesà i comarcal. Durant l'acte, el conseller ha manifestat que el nou museu "és una peça estratègica dintre del conjunt de museus de Catalunya, que s'inscriu en la nova política de museus de la Generalitat". Tresserras també ha dit que aquest nou equipament cultural "contribuirà a equilibrar el territori alhora que prestarà serveis als museus de la seva àrea d'influència".

Joan Manuel Tresserras ha agraït la tasca duta a terme per totes les persones que han estat implicades en el projecte, especialment els darrers bisbes de Lleida. També ha destacat "la rigorosa selecció" de les peces que s'hi exposen i ha afegit que "el museu fa un discurs i una reflexió que representa en la seva plenitud la història d'una àrea compartida".

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació ha assegurat que "és un museu carregat de legitimitat, un exemple de bones pràctiques i en tenim la documentació i igual que volem compartir el museu, volem compartir els arguments de la seva legitimitat". Tresserras ha afegit que "des d'aquesta convicció i fermesa, serem extremadament generosos i tindrem la voluntat d'entesa necessària perquè hi hagi una col.laboració fluida entre els bisbats i els dos governs".

El nou Museu de Lleida, diocesà i comarcal, reuneix i mostra els béns museístics de la ciutat de Lleida i de les seves àrees d'influència, amb col.leccions centenàries aportades per l'Institut d'Estudis Ilerdencs, el Museu Diocesà de Lleida, el Capítol de la Catedral de Lleida i enriquides amb cessions d'altres institucions públiques i museístiques, com per exemple, el Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Museu d'Arqueologia de Catalunya.

El nou museu neix amb l'objectiu de ser un museu de museus, lligat al territori i a les persones que l'habiten. Està equipat amb les darreres tecnologies i presenta un discurs contemporani on els objectes exposats intenten explicar l'art, la història i la seva vinculació amb el territori a través dels segles. El Museu de Lleida, diocesà i comarcal vol esdevenir un referent cultural, científic i didàctic on descobrir els testimonis materials, els fruits de la creativitat i els documents més significatius des de la prehistòria fins al segle XXI.

L'any 1988, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, la Paeria, el Bisbat de Lleida i el Consell Comarcal del Segrià van acordar la creació del museu per tal d'aplegar en una mateixa infraestructura les diferents col.leccions aportades per aquestes cinc institucions. L'any 1999, les cinc institucions van signar el document de constitució del consorci del Museu de Lleida, diocesà i comarcal, que el dotava de personalitat jurídica pròpia i regulava el seu funcionament. El consorci està presidit pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació.

L'edifici
El nou edifici del museu, obra de l'arquitecte Joan Rodon, s'aixeca en els terrenys de l'antiga Llar de Sant Josep, cedits al Museu per la Diputació de Lleida i aprofita aquesta construcció edificada sobre un antic convent, l'església del qual ha estat integrada al projecte i constitueix un dels eixos de l'exposició. Està ubicat al centre de la ciutat, prop de la Biblioteca Pública i l'Arxiu Històric.

L'edifici s'articula en diversos volums, que es reparteixen en diferents nivells del terreny. Cada un d'aquests volums acull els diferents espais i serveis del Museu, que estan units a través d'una plaça que funciona de plataforma d'accés a les sales d'exposició permanent, les oficines, el taller de restauració i la sala d'exposicions temporals. Aquesta distribució permet el diàleg entre el volum principal, construït embolcallant l'antiga església i on trobem la recepció, les sales d'exposició permanent, les oficines, el taller de restauració i l'aula didàctica, i el volum de la sala d'exposicions temporals, que pot funcionar independentment.

Des de la Rambla d'Aragó, via principal d'accés, es visualitza primer el volum de la sala d'exposicions temporals, mentre que l'edifici principal presenta façana a la plaça, a l'interior de l'Illa de la Maternitat i a la monumental església de Sant Llorenç, amb la qual estableix una suggerent relació.

El total de les superfícies construïdes és de 6.835 m2, dels quals 400 m2 corresponen a la sala d'exposicions temporals, 2.300 m2 a l'exposició permanent, 944 m2 a espais públics i 2.700 m2 a espais privats o serveis del museu. A  més, 600 m2 s'utilitzaran per cobrir les necessitats dels museus del territori, com ara d'emmagatzematge o dipòsit.

Inversions
L'obra del nou museu ha suposat una inversió total de 18 milions d'euros, dels quals el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació s'ha fet càrrec del 60%, amb una aportació d'uns 10,8 milions d'euros. L'Ajuntament i la Diputació de Lleida hi han aportat el 20% cadascun. A més, la Diputació, a més, ha cedit el terreny on s'ha edificat el museu.

A banda del cost de l'obra, els percentatges de participació institucional destinats al funcionament ordinari i manteniment recauen en l'Ajuntament i la Diputació a parts iguals amb un 32,5% de les aportacions. El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació hi posa el 25%, mentre que el Consell Comarcal del Segrià es fa càrrec d'un 5%, la mateixa quantitat que hi destina el Bisbat de Lleida (5%).

El museu i les seves col.leccions
Els fons del museu estan formats per diferents col.leccions, dues d'elles centenàries: la d'art sacre procedent del Museu Diocesà i l'arqueològica, de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. A més, s'hi afegeix el Tresor de la Catedral de Lleida, i altres fons d'institucions públiques i privades.

El Museu Diocesà va ser fundat el 1893 pel bisbe Josep Messeguer, que recollí i conservà un important patrimoni que corria el perill de perdre's i que, a més, va utilitzar per a la formació dels seminaristes. El Museu va superar les dificultats de la guerra i va estar allotjat en diferents seus al llarg d'aquests anys  mantenint l'esperit amb què fou fundat.

En un principi, es va instal.lar als baixos de l'edifici del Seminari, construït pel mateix bisbe, i que actualment acull el Rectorat de la Universitat de Lleida. Quan va esclatar la Guerra Civil, les obres del Museu van ser traslladades primer a l'antic Hospital de Santa Maria, seu del Museu del Poble, institució republicana creada per a la protecció i salvaguarda del patrimoni de la demarcació. Un cop presa la ciutat, l'abril del 1938, les obres es van traslladar a l'església del Carmen de Saragossa. En acabar la guerra, les obres van tornar a Lleida i el museu es va allotjar l'any 1944 al Seminari Menor. L'any 1970 les obres de pedra es van instal.lar a l'església romànica de Sant Martí i la resta al palau episcopal. El temple romànic ha servit durant gairebé deu anys (1997-2007) de seu semipermanent del Museu de Lleida, diocesà i comarcal, acollint la mostra Prooemium, inaugurada el 24 de desembre del 1997, que presentava una selecció de les millors obres del fons diocesà.

La col.lecció diocesana destaca per les seves obres d'època gòtica, tant la pintura sobre fusta com l'escultura en pedra de l'Escola de Lleida. Moltes d'aquestes obres estaven originalment a la Seu Vella o foren creades a l'entorn de l'antiga catedral. El Museu compta també amb singulars exemples del romànic i obres úniques com el joc d'escacs d'època fatimita, de cristall de roca, provinent d'Àger. L'etapa del Renaixement i el Barroc conté, així mateix, valuoses obres de pintura i escultura.

El fons arqueològic procedent de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) de la Diputació de Lleida és hereu del Museu d'Antiguitats, creat el 1866 amb materials aplegats per la Comissió Provincial de Monuments Històrico-Artístics de la província de Lleida arran de la desamortització dels béns de l'Església. El 1915 passà a formar part del Museu d'Art de Lleida, creat per la Diputació i l'Ajuntament. Després de la Guerra Civil, part de la col.lecció arqueològica ingressà al Museu Diocesà de Lleida i la resta s'incorporà al Museu Arqueològic Provincial que depenia de l'IEI, creat el 1942. Amb els anys, i gràcies a les campanyes d'excavacions efectuades pel Servei d'Arqueologia de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, el Museu Arqueològic es va nodrir d'una gran quantitat d'objectes, provinents en la seva majoria del Segrià i la Noguera, fins a arribar a la quantitat d'uns 5.000 objectes

El Capítol de la Catedral de Lleida diposita al Museu una col.lecció d'obres d'art i documents que ha custodiat al llarg dels segles, entre els quals destaca la col.lecció de tapissos flamencs del segle XVI i un fons d'orfebreria i indumentària.

Així mateix, tant l'Ajuntament de Lleida com la Generalitat hi adscriuen diferents objectes, especialment els que provenen d'excavacions arqueològiques i que enriqueixen i complementen el discurs del Museu.

El Museu de Lleida també es nodreix de cessions i intercanvis amb altres museus catalans, com són mosaics de la vil.la romana del Romeral d'Albesa (del Museu d'Arqueologia de Catalunya) i la figura de Sant Joan Baptista, titular del retaule de Sunyer (del Museu Nacional d'Art de Catalunya), així com dipòsits de poblacions i parròquies del territori (Os de Balaguer, Soses, Sunyer, Tartareu, etc), i de particulars.

Barcelona, 30 de novembre de 2007