L'Institut d'Investigació i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) de Cabrils està duent a terme un estudi per conèixer la viabilitat que pot tenir la fracció orgànica de residus per a abonat de cultius hortícoles.

A més de l'IRTA, en aquest estudi també hi participa l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (ESAB), la Federació d'Agrupacions de Defensa Vegetal SELMAR, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA). 

L'objectiu del projecte és obtenir, per una banda, informació sobre les propietats i característiques del compost orgànic per ser utilitzat correctament a l'agricultura; i per l'altra mentalitzar tant als agricultors com a la societat general, dels beneficis productius i mediambientals de la seva utilització.

Per tal de dur a terme aquest projecte, s'està realitzant una prova pilot a la comarca del Maresme, una comarca tradicionalment agrícola sotmesa a una forta pressió urbanística i industrial exercida per la seva proximitat a Barcelona.

Una agricultura més sostenible al Maresme

Al Maresme existeixen actualment 3.428 hectàrees de producció hortícola. És necessari, per tant, mantenir aquesta activitat (majoritàriament hi ha empreses familiars amb un índex de plana ocupació del 70%), però sobretot reconduint-la cap a una pràctica més sostenible que li confereixi un valor afegit de qualitat ambiental i frescor del producte.

En aquest sentit, la possible obtenció, tal com assenyalen alguns assaigs previs, de productes amb millors qualitats nutricionals o organolèptiques per l'aplicació de compost pot facilitar la comercialització dels productes acabats i l'acceptació de la seva aplicació per part dels agricultors.

Malgrat que el tema de la fertilització ha estat un tema altament estudiat, la concepció productivista de l'agricultor empès per la necessitat de rendibilitzar la seva activitat ha fet augmentar la dosi de fertilització. Dosi que, superats certs límits, no incrementen la producció sinó que tenen tan sols un efecte perjudicial per al medi ambient (contaminació aigües subterrànies, contribució al canvi climàtic, toxicitat, etc.).

Aquestes dosis excessives, tant d'aigua com de fertilitzants, unit a la tipologia de la terra d'aquesta zona han originat la contaminació de les capes freàtiques i dels aqüífers, sent en l'actualitat declarada la comarca zona vulnerable per la contaminació per nitrats.

Aquesta situació implica l'obligatorietat (Decret 205/2000) d'aplicar normes agronòmiques o bones pràctiques agrícoles, el que significa, entre altres, l'obligatorietat de realitzar un pla de gestió de la fertilització nitrogenada i un màxim de nitrogen a aportar al camp.

La utilització de compost procedent de la fracció orgànica dels residus municipals aportarà un benefici ambiental a la comarca i possiblement econòmic als agricultors, a més de justificar socialment l'esforç que comporta als ciutadans efectuar la recollida selectiva dels residus urbans.

Valorar un material reciclat

Per tal de dur a terme aquest estudi es realitzaran diversos tractaments (fertilització mineral, compost, combinació fertilització mineral + compost) per avaluar els possibles efectes sobre la producció i la qualitat dels cultius, el consum d'aigua i les propietats de la terra.  Aquests tractaments també permetran conèixer els efectes en el contingut de matèria orgànica, l'estructura, la capacitat de retenció d'aigua i la capacitat d'intercanvi catiònic.

Simultàniament també es realitzarà un estudi ambiental mitjançant la metodologia de l'Anàlisi del Cicle de Vida (ACV) de les repercussions que pot tenir sobre el medi ambient la possible substitució de fertilitzants minerals per aplicació de compost.

D'altra banda, per tal de poder establir el protocol d'aplicació i determinar les dosis recomanables de compost, s'han seleccionat diverses rotacions habituals de cultius hortícoles a l'aire lliure representatius de la comarca (tomàquet, bleda, coliflor, ceba, carbassó, api):

Figura 1: Annex

De forma anàloga, es realitzarà sobre espècies de cultiu en hivernacle (tomàquet, enciam, pèsol, cogombre, bleda, rave i mongeta).

Figura 2: Annex

Poder establir les quantitats òptimes a aportar d'aquest compost en terres hortícoles permetrà establir una normativa per a la seva aplicació i donar sortida a un producte reciclat.

Una vegada obtinguts els resultats d'aquest estudi i es demostri la seva viabilitat, els resultats poden ser fàcilment extrapolables a altres zones hortícoles catalanes o amb climes similars del Llevant espanyol.

6 de novembre de 2007