La indústria de la aqüicultura, i en especial el cultiu de peixos marins, té un potencial de desenvolupament important tant des del punt de vista econòmic com per la seva contribució per reduir la pressió sobre les poblacions salvatges de peixos, ajudant així a la sostenibilitat de l'activitat pesquera. Actualment, però, la producció de peixos marins està basada en unes poques espècies com l'orada (Sparus aurata), el llobarro (Dicentrarchus labrax) i el turbot (Scophthalmus maximus). Aixó comporta situacions d'excés d'oferta, preus baixos i mercats saturats. Per aquest motiu la diversificació mitjançant la producció d'altres espècies de peixos és un objectiu primordial en l'aqüicultura actual per tal d'augmentar les oportunitats de mercat.
Una d'aquestes espècies d'interés és el llenguado senegalès (Solea senegalensis), que té un gran valor de mercat i un enorme potencial en termes de producció en aqüicultura. A la península ibèrica, el llenguado senegalès es va començar a cultivar durant els anys 80 al sud d'Espanya i Portugal, però no ha estat fins els últims anys que aquest cultiu està sent considerat d'alt interès estratègic per a la indústria espanyola i catalana.
El projecte PLEUROGENE
Des de l'any 2004, la Fundació Genoma España en col.laboració amb Genoma Canadá, està finançant, juntament amb la Consejería de Agricultura y Pesca de Andalucía, la Generalitat de Catalunya (a través del CIRIT) i la Diputació de Cadis (a través del Instituto de Empleo y Desarrollo Tecnológico), el projecte de recerca de genòmica en el llenguado senegalès i l'halibut (Hippoglossus hippoglossus) titulat "Flatfish genomics: enhancing commercial culture of Atlantic halibut and Senegal sole", PLEUROGENE.
El projecte Pleurogene ha estat dissenyat per el Dr. Joan Cerdà, investigador de l'IRTA (del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural), i coordinador a Espanya, i l'empresa de biotecnologia Oryzon Genomics amb seu a Barcelona. Per part catalana, hi participen dos grups més de recerca: el Grup de Biologia de la Reproducció de l'Institut de Ciències del Mar (CSIC), liderat per el Dr. Francesc Piferrer, i el Grup de Fisiologia Molecular de la Universitat de Barcelona, liderat pel Dr. Josep Planas. A més dels grups catalans hi participen investigadors del Instituto Andaluz de Investigación y Formación Agraria, Pesquera, Alimentaria y de la Producción Ecológica (IFAPA), el Instituto de Ciencias Marinas de Andalucía, la Universidad de Granada i la Universidad de Córdoba. Per part canadenca, hi participen el Institute for Marine Biosciences (IMB), amb la Dra. Susan Douglas i el Dr. Michael Reith com a coordinadors, el Department of Fisheries and Oceans (DFO) i l'empresa Scotian Halibut Ltd.
El cost global d'aquest projecte és de 4 milions d'Euros (2 per part espanyola i 2 per part canadenca) durant tres anys (havent finalitzat el projecte el passat 31 d'Octubre de 2007).
El projecte Pleurogene ha desenvolupat per primera vegada una sèrie d'eines específiques per a la recerca biològica en el llenguado senegalès i ha aportat una quantitat molt elevada d'informació nova sobre gens implicats en diversos mecanismes fisiològics. Indubtablement, aquesta informació es traduirà, alhora, en coneixements per a ser emprats per superar obstacles en la producció del llenguado senegalès, potenciant l'expansió de les indústries d'aqüicultura en aquest sector.
Fins i tot, el projecte ha aconseguit desenvolupar en 3 anys alguns mètodes que poden ser transferits de forma pràcticament directa a la indústria, com són el test per a l'assignació de paternitat en progènies de llenguado senegalès, els mètodes directes de feminització i masculinització, o la plataforma bioinformàtica Solea-mold, que suposa el primer atlas d'expressió gènica en una espècie de peix d'interès comercial.
Per aconseguir-ho, en el projecte Pleurogene s'han aplicat tecnologies genòmiques i proteòmiques a gran escala per tal de caracteritzar en profunditat la regulació gènica de la reproducció, la diferenciació sexual i el desenvolupament i nutrició larvària en el llenguado senegalès (Espanya) i l'halibut (Canadà).
El projecte sobre el llenguado ha tingut molt d'èxit i entre les fites més importants estan l'obtenció d'una col.lecció de ARNs parcials ("expressed sequence tags") de 5.205 gens, una base de dades amb 500 proteïnes, el disseny i validació d'un xip d'ADN ("microarray") específic per al llenguado senegalès per a l'anàlisi de l'expressió de 4.550 gens simultàniament, i la construcció de la plataforma bioinformàtica "Solea-mold", que està basada en un atlas morfoanatòmic d'expressió gènica del llenguado senegalès que integra tota la informació genòmica i proteòmica. A més, el projecte ha produït de moment una patent, 14 publicacions científiques que estan en premsa o en preparació, i 6 comunicacions a congressos i reunions científiques.
La situació actual a Catalunya
Pleurogene és el líder en la recerca genómica sobre Solea senegalensis en tot el món. Aquest fet és estratègicament molt remarcable, ja que el cultiu d'aquesta espècie en particular està despertant un gran interès a Europa i la Xina pel seu ràpid creixement i valor en el mercat. En aquest escenari, Catalunya ha jugat un paper decisiu perquè el projecte Pleurogene ha estat dissenyat i dirigit des de l'IRTA pel Dr. Cerdà, i l'empresa catalana Oryzon Genomics ha aportat tota la infrastructura pels estudis genòmics i proteòmics, essent també la responsable del disseny i construcció del Solea mold. Aquests fets, per tant, fan que Catalunya sigui enguany líder en la recerca biotecnològica en el llenguado senegalès.
19 de novembre de 2007
