El Govern de la Generalitat va aprovar definitivament el Pla territorial parcial de Ponent el passat mes de juliol. Aquest Pla territorial contenia determinacions territorials, urbanístiques i relacionades amb les infraestructures per a les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla d'Urgell, la Segarra, el Segrià i l'Urgell.

Aquest Pla, igual que els altres que està impulsant el DPTOP, considera que l'ordenació urbanística té un abast que sobrepassa el de cada nucli i, alhora, que cada municipi forma part d'un sistema plurimunicipal construït en base a les relacions que mantenen els diferents nuclis entre si.

Per tal de concretar les propostes dels Plans territorials parcials, el DPTOP creu convenient impulsar la redacció d'una figura de planejament que permeti abordar en detall la realitat d'alguns d'aquests sistemes plurimunicipals. Així, la CUC ha donat avui llum verd a l'inici de la redacció dels plans directors urbanístics de l'àrea urbana de Lleida i del Pla d'Urgell, derivats del Pla territorial parcial de Ponent, i també del pla director urbanístic del Garraf, que es derivarà del Pla territorial de l'àmbit metropolità de Barcelona.

Els plans directors  de Lleida i el Pla d'Urgell

En el primer cas, el Pla director urbanístic de l'àrea urbana de Lleida abastarà els 31 municipis que tenen una relació més estreta amb la capital del Segrià, constituint un sistema amb una dinàmica pròpia.

Es tracta dels municipis dels Alamús, Albatàrrec, Albesa, Alcanó, Alcarràs, Alcoletge, Alfarràs, Alfés, Alguaire, Almacelles, Almenar, Alpicat, Artesa de Lleida, Aspa, Benavent de Segrià, Corbins, Gimenelles i el Pla de Font, Ivars de Noguera, Lleida, Montoliu de Lleida, la Portella, Puigverd de Lleida, Rosselló, Soses, Sudanell, Torrefarrera, Torres de Segre, Torre-serona, Vilanova de la Barca i Vilanova de Segrià. Tots ells pertanyen a les comarques de la Noguera i el Segrià.

Pel que fa al Pla director urbanístic del Pla d'Urgell, abastarà els 16 municipis que composen aquesta comarca: Barbens, Bell-lloc d'Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, Golmés, Ivars d'Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d'Anglesola, el Poal, Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig i Vila-sana. En aquest cas, el nucli que estructura aquest àmbit territorial és Mollerussa.

Els Plans directors hauran de concretar per a aquests àmbits les directrius dels Plans territorials pel que fa als espais oberts, les reserves d'infraestructures i les possibilitats de creixement dels nuclis urbans.

El Garraf: una comarca en creixement

D'altra banda, la CUC ha acordat també iniciar el procés de redacció del Pla director urbanístic de la comarca del Garraf. Amb això, el DPTOP dona resposta a la demanda als municipis de la comarca que hagin demanat de poder comptar amb un instrument d'aquestes característiques per tal de coordinar els seus respectius planejaments.

Tot i que el Pla territorial encara s'està redactant, s'ha optat per començar a impulsar el Pla director del Garraf atesa la problemàtica específica d'aquesta comarca.

El Garraf és la comarca que va registrar un major creixement durant la dècada dels 90, amb un increment de població del 39% respecte del total de la regió metropolitana. Aquest auge de població s'ha produït amb un model territorial que concentra els residents i l'activitat en els municipis grans de la costa, deixant els petits municipis de l'interior amb una població dispersa i organitzada en residències de baixa densitat.

Aquesta dicotomia es trallada també al model d'infraestructures, amb una elevada concentració de vies de comunicació al litoral del Garraf en detriment de l'interior. La comarca s'enfronta, doncs, a reptes urbanístics i d'infraestructures que necessitaven tant la visió global del territori com la del Pla director urbanístic que ara s'encarregarà.

Aquest Pla director abastarà els municipis de Canyelles, Cubelles, Olivella, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú