L'Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran (IDAPA), organisme autònom depenent del DPTOP, ha elaborat dos plans estratègics per tal d'impulsar l'aprofitament turístic del senderisme i de la indústria artesanal que existeix a les comarques de la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça i la Val d'Aran. L'IDAPA debatrà ara aquestes línies mestres amb els sectors implicats, tant públics com privats, per tal de concretar el desenvolupament dels plans.

L'IDAPA és un organisme autònom depenent del DPTOP que té per objectiu impulsar el desenvolupament econòmic i social de les comarques de l'Alt Pirineu, com són la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça, així com de la Val d'Aran.

En compliment d'aquest objectiu, l'Institut ha elaborat dos plans estratègics amb la voluntat d'impulsar el turisme al voltant de dues activitats arrelades en aquestes comarques, com són el senderisme i l'activitat artesana agroindustrial.

Una vegada presentats en el si del Consell Rector de l'IDAPA, l'Institut els debatrà amb tots els sectors implicats, tant públics com privats, per tal de concretar les línies mestres. Els debats serviran per elaborar un pla director per a desenvolupar cada pla estratègic en coordinació amb els altres departaments de la Generalitat que hi tenen competències.

 La xarxa de senders: un potencial turístic a desenvolupar

Les comarques pirinenques disposen actualment d'un total de 146 rutes amb 2.359,42 km de senders inventariats i la majoria dels itineraris que s'hi poden fer compten amb materials informatius de suport, com ara tríptics turístics o pàgines web. Aquest territori té entre els seus punts forts el gran atractiu del seu patrimoni natural, la variada orografia, l'existència d'elements amb distincions internacionals (la Vall de Boí i la ruta del romànic o el Parc Nacional d'Aigüestores i Estany de Sant Maurici).

Igualment, aquests comarques compten amb serveis d'informació turística ben distribuïts a tot el territori i amb places d'allotjament també repartides per tota l'àrea pirinenca.

No obstant això, el senderisme entès com a producte turístic, amb una xarxa de camins que permeti habilitar diferents itineraris per a satisfer la demanda de públic divers i amb una xarxa d'equipaments adient, es troba encara en una fase molt primerenca de desenvolupament. Entre les qüestions a resoldre es troben els diferents models de senyalització dels camins que es fan servir, l'heterogeneïtat en la gestió d'aquests senders i la manca de coordinació amb l'oferta d'allotjament i serveis turístics propers.

Els objectius del Pla estratègic són, doncs, adequar els recursos vinculats al senderisme perquè pugui esdevenir un autèntic instrument per a desenvolupar econòmicament el conjunt de les comarques d'alta muntanya  i posicionar aquest territori en els mercats emissors com un espai de primer ordre per a la pràctica d'aquesta activitat.

Per tal de dur a la pràctica aquests objectius, el Pla proposa quatre estratègies:

  • Organitzar la gestió del senderisme, consensuant un únic model de gestió.
  • Crear una xarxa de camins senyalitzats, completant l'inventari de camins existents, enumerant els seus equipaments i serveis i elaborant un pla d'actuació de camins que inclogui un  projecte de senyalització en xarxa.
  • Creació, promoció i comercialització de productes, acompanyats del corresponent pla de márketing.
  • Dotar de competitivitat la destinació turística, adequant i modernitzant els establiments hotelers i vetllant per la ordenació del paisatge. 

L'IDAPA impulsarà ara la creació de la comissió de senderisme, que coordinarà tots els agents implicats en el desenvolupament i la concreció d'aquest pla director, com són les diferents administracions, el sector turístic i els grups excursionistes.

La producció artesana com a reclam turístic

D'altra banda, l'IDAPA ha optat també per potenciar la riquesa de l'activitat agroindustrial artesana de les comarques pirinenques com a reclam turístic. A l'Alt Pirineu i Aran existeixen 75 indústries artesanes d'art i oficis, com ara ceràmica, cistelleria, fusteria o ornamentació, i 54 alimentàries, que comprenen activitats com l'herboristeria, la producció de melmelades i derivats làctis o la xarcuteria.

En aquests casos, el seu potencial per promocionar-se mitjançant els sectors turístics, especialment establiments de turisme rural, de zones de gran afluència de públic, xoca sovint amb el seu caràcter de microempreses, l'estacionalitat de la seva producció i un associacionisme dèbil.

El Pla, per tant, vol impulsar les següents línies d'actuació:

  • Fomentar i millorar l'associacionisme, impulsant un cens que reculli i doni a conèixer totes les activitats artesanes de l'Alt Pirineu i Aran i oferint formació a les associacions.
  • Definir una estratègia per vincular el sector artesanal i el turístic, elaborant, com a primer pas, un calendari pirinen de fires i certàmens.
  • Crear una marca de qualitat per als productes de restauració, artesania alimentària i d'arts i oficis
  • Facilitar l'aplicació de la normativa que regula l'activitat artesana, elaborant materials informatius sobre el Carnet Artesà Cultural
  • Oferir formació reglada a l'Alt Pirineu i Aran que abasti els diversos oficis, treballant amb els Instituts d'Educació Secundària i les Escoles de Capacitació Agrària.
  • Oferir assessorament especialitzat i fomentar l'intercanvi d'experiències  entre els artesans.

1  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 39