La Comissió d'Urbanisme de Girona ha aprovat avui inicialment el Pla director urbanístic del sistema urbà de Figueres. Aquest pla concreta amb un major nivell de detall les directrius que emanen de figures de planejament superiors, com és el Pla territorial de l'Empordà, i permet atendre millor la singularitat del territori que abasta. Així, el PDU ordenarà els futurs creixements de la zona, potenciarà les interrelacions entre els municipis que la integren i contribuirà a organitzar les respectives xarxes d'infraestructures i serveis.
El projecte de Pla es proposa tres objectius centrals:
- Garantir la preservació dels sòls no urbanitzables i la seva correcta gestió
- Impulsar el desenvolupament de l’àrea urbana de Figueres per tal d’afermar el seu paper vertebrador respecte el conjunt de l’Empordà i les xarxes urbanes de les comarques gironines
- Concretar les opcions dels traçats viaris i ferroviaris
El projecte de Pla va ser objecte d’una presentació a tots els alcaldes dels municipis concernits, el proppassat 17 de juliol, en la que es va expressar un nivell molt alt de consens respecte les propostes formulades. Ara serà sotmès a informació pública i tramés als ajuntaments per tal que tothom pugui fer conèixer la seva opinió al respecte.
Un enfocament de detall
El Govern de la Generalitat va aprovar definitivament el Pla territorial de l’Empordà l’octubre de 2006. Aquest Pla territorial contenia determinacions territorials, urbanístiques i relacionades amb les infraestructures per a les comarques de l’Alt i el Baix Empordà.
El Pla, igual que els altres que està impulsant el DPTOP, considera que l’ordenació urbanística té un abast que sobrepassa el de cada nucli i, alhora, que cada municipi forma part d’un sistema plurimunicipal construït en base a les relacions que mantenen els diferents nuclis entre si.
Per tal de concretar les propostes dels Plans territorials parcials, el DPTOP impulsa la redacció de figures de planejaments que permetin abordar en detall la realitat d’alguns d’aquests sistemes plurimunicipals. En aquesta línia, la CUG ha aprovat avui inicialment el PDU de l’àrea urbana de Figueres, que es perfila com una de les zones rellevants per a l’estructuració nodal de l’àrea de Girona, amb una elevada complexitat urbanística, i que podria acollir futurs creixements residencials i de l’activitat econòmica.
L’àmbit del Pla
El nou Pla director de l’àrea urbana de Figueres comprèn un sistema urbà de prop de 50.000 habitants, aproximadament. En total, 16 municipis que ocupen una extensió d’uns 210 km2: Peralada, Cabanes, Vilabertran, Figueres, Vila-sacra, Far d’Empordà, Pont de Molins, Llers, Vilamalla, Santa Llogaia d’Àlguema, Vilafant, Avinyonet de Puigventós, Borrassà, Vilanant, Ordis i Navata. Anteriorment, l’any 1983, es va aprovar un pla supramunicipal per a aquest sector que comprenia bona part d’aquest àmbit.
Aquest Pla director complementa i s’articula amb el Pla director territorial de l’Empordà. El Pla del sistema urbà de Figueres se centra en els desenvolupaments urbans, els espais oberts i la integració de les infraestructures a Figueres i la seva àrea d’influència.
Precisament, Figueres i el seu entorn estan en un moment de canvi, que obre grans possibilitats de millora per l’àmbit i el conjunt de la comarca. Així, l’arribada del TGV, la millora de la comunicació viària amb la Garrotxa, la localització logística d’el Far-Vilamalla, així com la seva funció estratègica de ròtula territorial amb la Catalunya nord i el Migdia francès, fan necessari dotar-la d’un instrument de planificació supramunicipal que ordeni el territori i dinamitzi la regió.
Espais oberts
Els 16 municipis que abasta el PDU es troben situats a la Plana empordanesa, on ja existeixen dos espais naturals protegits, com són el PEIN dels Aiguamolls de l’Alt Empordà i els Alzinars de la Garriga d’Empordà, aquest darrer integrat a la Xarxa Natura 2000.
Actualment, el 89,87% del sòl d’aquests municipis ja té la condició de no urbanitzable. El PDU distingeix tres categories de sòl pel que fa als espais oberts, amb diversos graus de protecció però que comparteixen la qualificació sòl no urbanitzable:
- Sòls de protecció especial:
- De connexió ecològica i paisatgística: el PDU atorga aquest grau de protecció a l’àrea de les Salines-Bassegisa; els territoris del marge dret de la Riera d’Àlguema; la part de les Serres de les Torres i del Tinyós de Peralada, fins al PEIN dels Aiguamolls de l’Empordà, i les lleres i marges arbrats dels principals rius.
- D’alt valor agrícola: el Pla reconeix aquesta categoria a les terres situades a Vilanant, Avinyonet, Navata i Ordis; al nord del terme de Peralada; al Pla de Montpedró i entre l’Orlina i la riera de l’Anyet. També comparteixen aquesta protecció les terres de Can Gener, a Pont de Molins; les de Cabanes, a Peralada, i les de Vilabertra
- Sòls de protecció territorial:
- De vocació no urbanitzable: sòls d’interès natural que no han rebut la categoria de protecció especial
- De potencial interès estratègic: àrees que, tot i ser en principi no urbanitzables, poden acollir actuacions excepcionals, subjectes a una sèrie de condicions
- De preservació de corredors: franges de sòl que segueixen la traça de les grans infraestructures en els indrets on els projectes encara no estan del tot definits o executats.
El Pla atorga el grau de protecció territorial a una part dels sòls dels termes de Pont de Molins, Cabanes, Llers, Avinyonet, Figueres, Vilafant, Borrassà, Santa Llogaia, Vilamalla, el Far i Vilabertran.
- Sòls de protecció preventiva: es tracta de sòls protegits que no corresponen a cap de les categories anteriors.
Sistema d’assentaments
El Pla opta per impulsar la zona urbana de Figueres com un sistema capaç d’acollir una part important dels desenvolupaments previstos a l’Empordà fins l’any 2026, tenint en compte la capacitat d’atracció de població que suposa el fet de situar-se en una cruïlla de comunicacions de gran envergadura. Aquest fet permetrà així mateix incrementar la dotació de serveis i la capacitat d’irradiar-los sobre el territori.
El PDU recull les estratègies de creixement que assignava el Pla territorial de l’Empordà per a cada nucli i que, fonamentalment, busquen concentrar el creixement urbanístic més intens a l’àrea de Figueres-Vilafant; reservar la resta de nuclis per a un creixement moderat o de canvi d’ús i reforma i propiciar la millora dels veïnats més petits.
Així, el PDU distingeix dos sistemes urbans:
- El fus central: composat pels subsistemes de Figueres-Vilafant-Vilamalla i el de Pont de Molins i part de Llers. El PDU fa propostes de funcionament integrat per aquests dos subsistemes, on s’acumulen els possibles desenvolupaments urbans i industrials.
- Els altres nuclis: per la resta de municipis de l’àmbit, el PDU dibuixa un creixement proporcionat a la seva dimensió, amb algunes correccions específiques pel que fa al sòl urbanitzable del planejament vigent.
El Pla proposa tres àrees d’activitat econòmica que poden constituir noves centralitats: al nord, a Pont de Molins; a ponent, als terrenys al costat de la nova estació de tren de Figueres, i al sud, a Vilamalla. D’altra banda, el Pla admet la possibilitat del desenvolupament de la zona logística ferroviària de el Far-Vilamalla, que haurà de concretar-se amb un instrument de projecte específic.
Finalment, s’inclou la creació del parc urbà del Manol, a Figueres, situat a llevant de l’actual traçat ferroviari i associat a la seva transformació urbana.
Infraestructures de mobilitat
El PDU deixa constància de l’estat actual de concreció de la xarxa d’infraestructures segons les diverses figures de planejament en marxa i defineix els criteris que, des del punt de vista estrictament urbanístic, s’haurien de tenir en compte en els projectes definitius.
El Pla concreta la hipòtesi d’una estació intermodal ferroviària potent al terme de Vilafant, a ponent de Figueres. El punt focal que representa aquesta nova estació orienta l’estructura viària de l’aglomeració urbana central amb la proposta dels següents elements estructurants:
- Continuació de la ronda urbana de Figueres en túnel al sud del castell, per connectar amb la nova estació ferroviària.
- Creació d’una semi-ronda al sud del municipi
- Perllongament de la C-31 per tal de constituir una ronda urbana a ponent, que també finalitzaria a la nova estació.
El PDU proposa també la recuperació, restauració i millora de la xarxa de carreteres i camins locals no només per a facilitar la mobilitat entre els nuclis històrics i els assentaments rurals, sinó també per potenciar noves activitats d’oci lligades a la natura.
23 de juliol de 2008
