Amb el títol "La Llei de serveis socials de Catalunya: cap a l'estat català del benestar", la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha realitzat una conferència a l'Hospital Universitari de Sant Joan de Reus avui dijous 29 de novembre a les 19.00 hores. En la seva intervenció, la consellera ha explicat la importància de la nova llei per al territori i la repercussió que tindrà el seu desplegament a la demarcació del Camp de Tarragona.
La consellera Carme Capdevila ha dit a Reus que "amb aquesta nova llei construïm futur pel país, construïm un país amb capacitat d'adaptació al territori i amb capacitat d'innovar ràpidament per fer front a les necessitats canviants i creixents i a les demandes socials". També ha destacat que, "Catalunya es posa al capdavant en matèria de protecció social, avança pel camí de la igualtat d'oportunitats, fent una aposta decidida per a les polítiques socials".
La consellera ha destacat els CET: Ventall del Vendrell, dedicat a la jardineria i els manteniments industrials; el Taller Baix Camp que, paral·lelament a les activitats més tradicionals, fa uns anys que realitza el muntatge de maquinari informàtic per a una important empresa d'origen local d'abast multinacional; i Tilmar-Aprodisca, de la Conca de Barberà, dedicat a les arts gràfiques i els manipulats, i que ha iniciat un projecte de producció ecològica. També ha posat l'exemple dels Serveis Territorials del departament, que tenen un contracte de jardineria amb l'Onada de Tarragona de persones amb malaltia mental.
L'impuls de millores i avenços a la demarcació
Durant la intervenció, la consellera Carme Capdevila també ha detallat les millores i els avenços previstos amb el desplegament de la Llei de serveis socials a la demarcació del Camp de Tarragona fins al 2012.
En l'àmbit d'atenció a la gent gran, el departament treballa amb una planificació, del 2008 fins al 2012, que contempla un augment considerable de l'oferta amb 550 noves places residencials i 140 de centre de dia a la demarcació del Camp de Tarragona.
A la ciutat de Tarragona, a través de la Fundació Sociosanitària i Social Santa Tecla, es crearan 170 places residencials i 40 de centre de dia; a través de la Unitat de Demències de la Residència la Mercè, 40 places residencials; a través de Sanitas i les Germanetes dels Pobres, 210 places residencials i 20 de centre de dia. A més, a Torredembarra, a través de la Fundació Pere Badia, es crearan 40 places de centre de dia. I a Reus, l'any que ve, comencen les obres d'una nova residència pública que, una vegada estigui en funcionament, permetrà redefinir i remodelar l'actual.
A més, en el cas de Reus, es construirà una nova residència per a l'atenció de gent gran de 100 places residencials i 20 places de centre de dia. Un altre projecte que podria tenir una gran repercussió en aquest àmbit a la comarca del Baix Camp és el trasllat de l'Hospital de Sant Joan a un nou equipament sanitari amb què la ciutat es dotarà en els pròxims anys. Si l'ajuntament ho creu convenient, es pot plantejar una nova residència i centre de dia, entre altres equipaments socials, aprofitant una part de l'espai de la infraestructura sociosanitària que es traslladarà a la carretera de Bellissens.
D'altra banda, en l'àmbit d'atenció a la gent gran, també existeixen tot un seguit de projectes que es troben en fase inicial d'elaboració. És el cas de les propostes que han fet els ajuntaments d'Altafulla, el Catllar, el Morell i la Nou de Gaia, Montblanc i Blancafort. Aquests projectes de residències o centre de dia que plantegen es concretaran amb la presentació de la programació territorial 2008-2012 que està elaborant el departament.
Un altre àmbit d'actuació important a la demarcació és la creació de nous centres de dia i atenció domiciliària dins del Pla Rural d'Atenció Social (Prats). S'ha iniciat la construcció d'un Prats a Vilabella, el qual suposa l'inici d'un ambiciós programa per adaptar els sistemes d'atenció de les persones grans a les condicions de les comarques amb una baixa densitat de població, com és el cas de l'Alt Camp. Aquest recurs també es podria plantejar en altres municipis del Baix Camp i el Priorat (Vilanova de Prades, Ulldemolins, Cornudella de Montsant, Prades o Capafonts).
Pel que fa a l'atenció de les persones amb discapacitat psíquica, un dels objectius és fer créixer el nombre de places residencials. És el cas del centre residencial de l'entitat Ventall del Vendrell, del projecte de la Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla a la Casa de l'Aigua del Carme de Tarragona i del que impulsa el Taller del Baix Camp al carrer del doctor Flèming de Reus, que podrà entrar en funcionament el proper mes de febrer. I, en aquest àmbit, la Fundació Pere Mata, juntament amb la col·laboració econòmica del departament, també preveu ubicar un centre ocupacional i un altre residencial de 30 places a Reus. A més, el departament també té previst créixer en 60 places més per a l'atenció de persones amb discapacitat intel·lectual severa i profunda amb el nou centre residencial la Marinada, al Baix Camp.
En el decurs d'aquesta legislatura també es realitzarà un esforç per a l'atenció a les persones amb gran discapacitat física, especialment aquelles que requereixen un manteniment sociosanitari. És per això que el Departament d'Acció Social i Ciutadania, conjuntament amb el Departament de Salut, treballa en un projecte per ubicar un equipament que permeti atendre les persones afectades amb aquesta problemàtica a l'antic sociosanitari Casablanca de Tarragona.
Pel que fa a l'àmbit de l'atenció a la infància hi ha diversos projectes que en aquests moments impulsa el departament a la demarcació. En el cas de la ciutat de Tarragona, dins del complex del Centre d'Acollida, s'hi està enllestint la dotació d'un nou Centre Residencial d'Acció Educativa (CRAE), així com tot un seguit de millores en les instal·lacions ja existents. A Reus, s'està realitzant una inversió considerable per dur a terme la remodelació integral del CRAE la Pastoreta, de titularitat municipal. I des dels Serveis Territorials s'està treballant perquè ben aviat la demarcació disposi d'un Centre Residencial d'Educació Intensiva que s'ubicarà a l'Alt Camp.
Finalment, també cal destacar les obres d'adequació per a la posada en funcionament durant l'any 2008 d'un Centre d'Intervenció Especialitzada per a l'atenció de dones víctimes de la violència masclista.
Les repercussions directes sobre el territori
La consellera Carme Capdevila ha resumit en tres idees les repercussions directes que tindrà la Llei de serveis socials sobre el territori: la garantia del dret, la descentralització i la participació. Aquests tres conceptes, que tenen una incidència directa a nivell local i comarcal, representen un canvi important respecte al que s'havia fet fins ara en matèria de serveis socials.
En aquest sentit, el departament treballa per crear i ampliar els serveis allà on calgui per garantir-hi el dret a l'accés. A més, la nova legislació preveu un apropament real de les decisions sobre serveis socials al territori i un traspàs de competències al món local que, tal com ho ha expressat la consellera, "és qui millor coneix les seves pròpies necessitats i característiques". A més, una vegada es constitueixin els consells de serveis socials del territori, els ajuntaments, els consells comarcals i les entitats privades col·laboradores, tindran un espai de participació des d'on elaborar propostes que ajudin a millorar el funcionament del sistema de serveis socials de Catalunya.
Una xarxa única de serveis socials descentralitzada
La consellera ha afirmat que "una vegada assolits els dret a l'educació i la salut, ara era l'hora dels serveis socials". A Catalunya, aquest dret als serveis socials es concreta amb l'aprovació de la Llei de serveis socials, que estableix els drets subjectius a les prestacions, suposa l'avenç cap a un sistema universalitzat i una oferta suficient de serveis per cobrir les necessitats socials de les persones.
En aquest sentit, la consellera ha dit que el nou marc legal permet coordinar el sistema català de serveis socials a l'entorn d'una xarxa única de serveis socials de responsabilitat pública a Catalunya, conformada pels equipaments i els serveis de la Generalitat, els ajuntaments, els consells comarcals i les entitats privades col·laboradores. De fet, un dels eixos importants de la nova llei és el de l'aposta decidida cap a la descentralització i la municipalització dels serveis socials.
La consellera també ha explicat que els canvis més transcendents d'aquesta llei, són: el pas de l'assistencialisme a la universalitat, la garantia de l'accés a les prestacions, la identificació del contingut de la protecció social i l'enfocament sectorial i territorial que s'hi dóna. D'aquesta manera, el Govern de la Generalitat marca un abans i un després en l'atenció social a Catalunya, donant un salt del model assistencialista cap a un nou model garantista i universal.
