La producció de biocombustibles a partir, bàsicament, de cereals (bioetanol) o d’oleaginoses (biodièsel) ha plantejat uns quants efectes col·laterals que han posat en entredit els inicials beneficis ecològics i econòmics amb els quals es van plantejar inicialment.
L’efecte més palpable és el de la competència d’aquest tipus de conreus amb els destinats a l’alimentació humana, amb les conseqüències més o menys directes que ha tingut l’augment en els preus de moltes matèries primeres i de la fam en el món.
És per això que s’ha de buscar alternatives que assoleixin els objectius inicials sense malmetre el delicat tema del subministrament d’aliments a la població mundial. El Pla d’Energia de Catalunya 2006-2015 assenyala bones perspectives per al mercat del biodièsel, tot i que s’ha de superar els problemes actuals o cercar noves fonts de producció.
Davant d’aquest repte, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), està estudiant la viabilitat de produir biodièsel a partir del cultiu de microalgues marines com una fórmula per a treure pressió a moltes matèries primeres i alliberar camps de conreu per dedicar-los a l’alimentació.
Actualment, el biodièsel s’obté, fonamentalment, a partir d’olis vegetals que cada cop són més difícils de trobar en els mercats i a preus raonables, la qual cosa ha posat en dificultats de rendibilitat tant les plantes de producció en funcionament com les previstes de posar en marxa.
Les microalgues marines s’apunten com una de les millors alternatives a les oleaginoses per produir biodièsel. De fet, els primers resultats mostren una superioritat competitiva respecte als conreus terrestres d’oleaginoses molt significativa. Una microalga és capaç de produir lípids (els greixos dels quals s’obté el biodièsel) a una velocitat trenta cops superior a la de qualsevol lleguminosa conreada actualment. Aquesta capacitat de síntesi tant elevada és un dels aspectes que han captat l’atenció dels científics, investigadors, administracions, i empreses.
Però les microalgues tenen més avantatges. Per exemple, CO2 (anhídrid carbònic), un gas que és un dels responsables de l’efecte hivernacle. Les microalgues, a més de ser capaces de produir biodièsel, són segrestadores naturals i per partida doble de CO2. Doble perquè no només el necessiten per créixer, sinó que s’ha vist que aquest creixement es pot estimular afegint-los més CO2.
La unitat de l’IRTA d’Ecosistemes Aquàtics és qui està duent a terme les investigacions amb les microalgues. El projecte, que es desenvolupa a Sant Carles de la Ràpita, s’ha iniciat amb l’aïllament de les soques més interessants del medi marí. Un cop aïllades, s’ha estudiat les condicions més favorables per al seu màxim desenvolupament, primer a escala de laboratori i després en grans volums.
Un cop feta aquesta fase inicial, s’ha entrat en el procés de recollida, assecatge, i extracció dels lípids que contenen (triglicèrids) per a ser utilitzats per a la producció del biodièsel.
Aquesta investigació de l’IRTA obre, sens dubte, la possibilitat d’obtenció de combustibles més respectuosos amb el medi, que no competeixen amb els conreus dedicats a l’alimentació, que a més col·laboren doblement contra el canvi climàtic, i que es produeixen utilitzant recursos propis i, per tant, reduint la nostra dependència exterior envers els combustibles fòssils (i n’estalvien divises). D’altre banda, obre noves aplicacions en el camp de l’Aqüicultura i pot generar l’interès d’empreses generadores de CO2 que puguin resoldre el seu problema d’emissions mitjançant una inversió rentable.
