El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha proposat avui des de Frankfurt adaptar a la realitat plurinacional de l'Estat Espanyol algunes eines de federalisme que ja s'apliquen a Alemanya. En concret, Saura proposa que la Conferència de Presidents de CCAA pugui ser convocada pels seus membres i sense la necessària assistència del President del Govern. El conseller també aposta per estretir les relacions entre governs de CCAA, convocant no només conferències de presidents sinó també de consellers en l'àmbit de les seves competències. Saura ha lamentat que, a diferència del que passa en la pràctica totalitat dels Estats federals i descentralitzats, a Espanya hi ha una manca total de mecanismes de relació horitzontal entre CCAA com també de caire vertical (relació CCAA amb l'Estat).

Saura ha llançat aquesta proposta des d'Alemanya, on avui s'ha reunit amb el director del prestigiós Institut Max Planck de Dret Públic Comparat i Legislació Internacional, Armin von Bogdandy, i diversos investigadors del centre. També  l'ha acompanyat Carles Viver, director de l'Institut d'Estudis Autonòmics de la Generalitat, dedicat a l'estudi i la  recerca en matèria d'autonomies polítiques territorials. L'objectiu de la trobada era aprofundir en en el federalisme alemanya i buscar possibles models aplicables al cas espanyol. En aquesta mateixa línia, el conseller es reunirà el pròxim dimecres amb el ministre de Qüestions Federals i Assumptes Europeus del land de Hessen, Volker Hoff.

Segons el conseller, a les conferències de presidents (convocades per iniciativa pròpia) i de consellers podrien tractar-se assumptes que són competència exclusiva de les comunitats així com també aquelles qüestions que puguin afectar als seus interessos. A més, caldria que la convocatòria estés en mans de les mateixes CCAA, i no del Govern de l'Estat. Així mateix, la seva organització i funcionament podria definir-se de manera autònoma, per acord dels seus membres, permetent que s'ajustés més a les seves necessitats, interessos i prioritats.

Això les convertiria en eines realment útils per a millorar la col.laboració i cooperació entre CCAA i entre aquestes i l'Estat.

Les seves funcions serien:

- Compartir posicions i buscar vies de col.laboració per millorar la legislació i la gestió en matèries comunes que són competència exclusiva de les CCAA o elaborar acords-marc en matèries com habitatge, mitjans de comunicació; llengua; ensenyament...

- Acordar una interpretació de les normes federals que han de ser implementades per l'administració de les CCAA (competències executives de les CCAA). Per exemple: llei de dependència

- Buscar una posició comuna respecte a aquelles actuacions del Govern Central que poden tenir un impacte en les CCAA o que poden afectar a les seves competències. Exemple: posició de l'Estat davant la UE.

Els nous organismes de cooperació horitzontal complementarien els òrgans ja existents per fer més efectiva la coordinació i col.laboració entre CCAA i entre aquestes i el Govern central. Per això en la Conferència de Presidents podria convidar-se al President del Govern, i en les conferències de consellers de les CCAA podrien ser convidats els respectius ministres del Govern central, per tractar aquelles qüestions d'interès comú.

Segons Saura, la celebració d'aquestes conferències a Espanya és encara més necessària i útil donat que el Senat no és plenament una cambra de representació territorial i, per tant, manca un espai on tractar assumptes d'interès comú i on poder compartir i coordinar posicions. El conseller també ha destacat que, a partir de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, amb l'important salt qualitatiu que representa quant a l'autogovern, es fa encara més urgent que sigui el mateix Estat qui es doti d'instruments de tipus federal per a afavorir aquesta necessària coordinació entre CCAA. Catalunya, un cop desenvolupat plenament l'Estatut, comptarà amb un nivell important de competències exclusives, a més de compartides i executives. És, per tant, lògic i absolutament necessari, comptar amb espais on les CCAA puguin compartir posicions sobre matèries en les que l'Estat no és competent, així com en totes aquelles que siguin d'interès compartit.


El model alemany
A Alemanya, entre altres aplicacions pràctiques, existeix una Conferència de Primers Ministres dels Landers, en les quals el Canciller no participa mai. També hi ha fins a 14 conferències de ministres dels governs dels landers en les seves respectives matèries. Totes són convocades pels seus membres sense la intervenció del Govern Federal. Amb aquestes conferències es persegueix incentivar la cooperació entre landers i el govern federal, així com també la coordinació i col.laboració entre els mateixos Landers. Els ministres del govern federal també hi són convidats per tal que puguin prendre en consideració les posicions dels landers en el moment d'impulsar un projecte de llei en matèries que els afectin.

Actualment a Espanya només existeix la coneguda com a Conferència de Presidents de les Comunitats Autònomes, que només és convocada pel Govern central i que està presidida pel President del Govern. Això comporta que la seva utilitat i funcionalitat es vegi molt limitada i que, a la pràctica, serveixi bàsicament per a negociacions puntuals entre l'Estat i les CCAA (com en el cas del finançament de la sanitat) o com a fòrum de debat sobre l'estat del sistema autonòmic. 

Per a més informació, podeu contactar amb el gabinet de premsa del DIREP:
93 552 61 09/ 08