El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha inaugurat aquest mati a Barcelona les jornades "La percepció de la inseguretat i els mitjans de comunicació de masses", organitzades per l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.
Durant la inauguració, el conseller ha destacat que "actualment tenim un índexs de seguretat raonablement bons i, al mateix temps, la percepció d'inseguretat entre la ciutadania està disminuint". En aquest sentit, ha fet referència al recent baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió que ha situat la inseguretat com a vuitena preocupació dels catalans, quan fa només tres mesos era la quarta i a principis d'any la tercera.
El conseller ha reflexionat sobre la percepció social de la inseguretat en la qual ha dit que "intervenen molts factors, des de les dades objectives de seguretat, el tractament informatiu dels fets delictius, la presència d'aquests en els debats polítics i les experiències prèvies i les condicions personals, ambientals i socials dels ciutadans i ciutadanes".
"M'agradaria incidir en el fet que no s'ha de responsabilitzar al tractament mediàtic dels delictes la percepció de seguretat, però també és cert que la percepció té molt a veure amb la informació i en com aquesta informació arriba al conjunt de la ciutadania", ha assenyalat el conseller, que també s'ha preguntat sobre la influència d'aquests tractaments informatius en el funcionament del sistema penal i en alguns discursos polítics.
Saura ha afirmat que si les dades de seguretat objectives "són importants, la sensació d'inseguretat de les persones també ho és i molt. Cal anar en compte amb la percepció d'inseguretat especialment quan no es correspon amb les xifres". "La sensació d'inseguretat pot tenir perilloses conseqüències: desacreditar la confiança dels agents de seguretat, en el sistema de seguretat pública i en la justícia penal, radicalitzar les posicions i, fins i tot, promoure el recurs a la autodefensa o la violència", ha advertit el conseller, que ha assegurat que "és una prioritat del Govern que la gent visqui tranquil·la".
Per obrir les jornades, que se celebren fins divendres a la nova seu del departament d'Interior, a l'antic edifici de Les Aigües, al passeig de Sant Joan, el conseller Saura ha plantejat quatre qüestions: "Com preservar el dret de la ciutadania a una informació veraç i rigorosa quan la investigació no està acabada? Com ha d'arribar la informació a la ciutadania sense causar alarmismes desproporcionats? Com s'ha de donar aquesta informació des de les institucions? Quin ha de ser el tractament periodístic?"
"Populisme punitiu"
El director de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), Carlos González, ha pronunciat la primera ponència de les jornades per presentar-les i ha qüestionat que "cada vegada mes s'ha començat a desenvolupar un model de seguretat basat en el populisme punitiu, amb una crisi de l'ideal resocialitzador dels delinqüents".
"La politització i l'ús electoral dels temes referents al delicte i al sistema penal on el partit polític que vulgui guanyar unes eleccions ha d'elegir aquest tema per fer campanya sense aparèixer com a tou o benèvol", ha estat una altra de les crítiques que ha fet el director de l'ISPC, que ha lamentat que els mitjans de comunicació i els gestors públics de la seguretat actuïn "sota dos paraules claus, espectacularitat i immediatesa". Ha il·lustrat aquesta opinió amb el recent cas de l'assassinat d'una dona a Itàlia i la reacció immediata del govern italià de fer un decret per expulsar a uns determinats immigrants comunitaris.
Per la seva banda, el professor de Sociologia de
Greer ha destacat que alguns estudis europeus han conclòs que les persones que veuen més de quatre hores de televisió al dia pateixen un més alt índex de por i que la utilització d'alguns mitjans de comunicació d'informacions de riscos porta "a la politització de la por".
"El terrorisme utilitza els mitjans de comunicació globals per crear la por, hi ha una geopolitica mediatitzada per la utilització de la por i els terroristes saben que una exposició màxima als mitjans crea més por, màxima visibilització vol dir màxima por, pànic", ha dit el professor britànic.
El director d'El Periódico de Catalunya, Rafael Nadal, el director adjunt de
Montserrat Quesada ha informat que un 20% de les noticies que emeses als informatius de televisió són sobre accidents, successos i desastres, però Rosa Marqueta ha assegurat que a TV-3 només un 1% de les noticies d'obertura dels telenotícies de tot un any són successos i que aquest tipus de noticia "han perdut la batalla de l'audiència".
Rafael Nadal ha destacat que "vivim en la societat de la por, de les pors, però paradoxalment mai havíem tingut tanta seguretat com ara. Crec que som la primera generació de catalans des de Crist que no participa en una guerra. El que passa és que la societat té tanta informació, que té por. De totes formes, una mala explicació, és la que genera inseguretat".
Per la seva banda, Jordi Juan i Francesc Valls han coincidit en la tasca de reflexió que fan els mitjans alhora de tractar aquest tipus d'informació i han destacat el treball dels comitès professionals.
