Incidència: El càncer de mama és la primera causa de càncer entre les dones de Catalunya i dels països desenvolupats, representant el 29,85% de tots els casos nous de càncer de les dones. La incidència d'aquest càncer ha augmentat de forma significativa en els darrers 20 anys amb un percentatge d'increment del 2,3% anual.

 Una dada significativa és el creixement del nombre de casos en majors de 65 anys com a conseqüència de l'evolució demogràfica de Catalunya. Tanmateix, cal remarcar que també ha crescut en les dones entre 45 i 64 anys.

 En total, per a l'any 2006 s'estima que varen ser diagnosticats 4.500 casos nous de càncer.

 Mortalitat: La tendència de la mortalitat per càncer de mama a Catalunya mostra un descens del 1,5% anual des del 1985. En l0'any 2004 varen morir per aquest causa 963 dones. Aquest descens és manifest des dels inicis dels anys 90. Aquest descens de la mortalitat en un context d'augment de la incidència només pot ser explicat per una millora de la supervivència com la observada a Catalunya.

Supervivència: El càncer de mama té una supervivència del 82,8% als 5 anys, una mica superior a la mitjana europea que va ser del 79,0% en el període 1995-1999 i amb un seguiment fins el 2003 en el marc del projecte EUROCARE 4. En el període 1990-94, la supervivència va ser de 76,2%.

Les causes d'aquesta millora observada en la supervivència és el progrés en el diagnòstic precoç, el cribratge i el tractament del càncer.

El Pla director d'Oncologia del Departament de Salut ha posat en marxa una sèrie d'iniciatives per tal de millorar més la situació del càncer de mama a Catalunya. Entre aquestes cal ressaltar:

• Cribratge del càncer de mama: Es convida a les dones entre 50 i 69 anys cada 2 anys. Durant l'any 2006, es varen convidar a 331.225 i varen participar en el programa el 64,4%. I es varen diagnosticar 763 càncers de mama. La cobertura del programa incloent les dones que es varen realitzar la mamografia fora del mateix i que ho varen declarar, va arribar al 77,6%.
• Grup d'experts del cribratge: Va revisar l'evidència científica sobre el cribratge entre 40 i 49 anys i va considerar que era insuficient per estendre el cribratge poblacional a aquest grup d'edat.
• Reducció de les desigualtats:  El programa de cribratge de càncer de mama ha servit per reduir les desigualtats socio-econòmiques en l'accés a la detecció precoç, tal i com demostra el gràfic adjunt.
• Diagnòstic ràpid: En el primer any complert del programa de diagnòstic ràpid del càncer de mama van ser incloses en el circuit 3.363 dones, el 49,86% varen ser finalment diagnosticades de càncer de mama i la mitjana de temps transcorreguda des de l'entrada amb sospita diagnòstica al circuit fins el dia d'inici del tractament va ser de 30,81 dies.
• Oncoguies: La oncoguia del càncer de mama, actualment en revisió per la seva actualització, serveix per garantir un tractament equitatiu a les dones de Catalunya, independentment del lloc de residència. Un exemple de la seva aplicació ha estat l'extensió de la tècnica del  gangli sentinella a tot el territori català, amb la consegüent millora de la qualitat de vida d eles dones que poden beneficiar-se d'aquest tractament. 
• Atenció psio-social: El Pla director ha portat a terme la introducció d'un psico-oncoleg als centres de referència de tracatment oncològic. Tot i que és un primer pas, ha servit per promoure aquest tipus d'atenció psico-social.
  Aspectes de futur: Un aspecte que cal millorar és la rehabilitació post tractament, en la qual hi ha desigualtats significatives en el territori.