Permetin-me començar la meva intervenció agraint l'oportunitat d'acompanyar-los en aquesta 13a Nit de l'Empresari de la CECOT.

Les empreses i les institucions premiades a les quals felicito molt sincerament ens demostren, un cop més, que Catalunya pot assolir les ambicions que es proposi. Que Catalunya té una tradició industrial de primer ordre, que Catalunya ha sabut adaptar aquesta tradició a un entorn global.

I que avui disposem d'un país obert al món i capaç d'oferir un clima institucional i social favorable a l'activitat empresarial. Mai havíem tingut tantes empreses i a les empreses, si mirem els impostos, mai els hi havia anat tant bé.

Capaç, el país, que es desenvolupin empresaris com Manuel Lao, que han fet de la recerca i el desenvolupament un dels elements fonamentals del seu èxit empresarial.

L'economia catalana presenta taxes de creixement elevades. L'economia catalana creixerà, segons les nostres previsions, 0,9 punts per sobre de la zona euro.

Tenim una de les taxes d'activitat més elevades d'Espanya i l'atur continua situat en mínims històrics. I el nostre PIB per càpita, en paritat de poder de compra, està per sobre del de l'Europa occidental.

És cert que els darrers indicadors de l'Observatori de Prospectiva Industrial indiquen que el clima industrial ha alentit el ritme de creixement del darrer trimestre tant a Catalunya com a la Unió Europea, i que la crisi hipotecària d'Estats Units planteja nous reptes per a l'economia real, però el Govern, les administracions, estan prenent les mesures necessàries perquè l'economia catalana mantingui el seu pols.

Com vostès saben, l'economia no viu d'estadístiques - tot i que a Catalunya són bones-, sinó també de la seguretat i la confiança que ha de tenir en sí mateixa, en el dinamisme i l'ambició de les seves empreses i en la solvència de les seves institucions.

Són aquests atributs els que marquen la diferència, i són també els que han de permetre que la relació entre l'administració i les empreses es basi en l'exigència mútua.

Avui l'estabilitat i el rigor pressupostari és un valor afegit de la política econòmica de la Generalitat, tal i com han tornat a demostrar els pressupostos per a l'any 2008 que el Govern ha aprovat avui.

Uns pressupostos que culminen el Pla de Sanejament 2005-2008 i que assoleixen l'objectiu d'equilibri financer previst, de manera que passarem d'un dèficit de més de 1.200 M€ el 2003 a un equilibri financer d'acord amb el que preveu la llei d'estabilitat pressupostària.

Uns pressupostos que estimulen la funció dinamitzadora de la productivitat que correspon a l'economia pública, a través d'una acció inversora, que experimentarà un creixement del 17% i ens permetrà arribar als 715 euros per habitant l'any que ve, enfront dels 365 de 2003.

Uns pressupostos que, coherents amb els objectius estratègics del Govern, incrementen un 32% les partides destinades a habitatge; un 23% les destinades a transport i un 10% les destinades a la política social entre d'altres.

Uns pressupostos que han de fer possible que  Catalunya continuï demostrant la seva elevada capacitat de creació d'empreses i d'ocupació.

Sabem que l'obertura i la internacionalització afavoreixen la nostra competitivitat.

Tenim un sector industrial que ha crescut un 3,2% de gener a setembre a diferència de l'estancament experimentat de l'any 2002 al 2005.

I a través de la vitalitat del nostre sector industrial estem començant a experimentar un canvi de model productiu amb una economia més sana i més orientada a les exportacions, i amb un ritme de creixement de la inversió i de la productivitat més elevat.

L'economia catalana està immersa en un procés de canvi i modernització, i en aquests moments de transició sempre hi ha llums i ombres, hi ha reptes, però també hi ha oportunitats col.lectives que s'han de saber aprofitar.

Ja sé que no tot és de color de rosa i que ni tot ni a tothom li van les coses bé. També sé que la CECOT estarà al costat del Govern en els projectes que convertiran Catalunya en un país més competitiu en el marc d'una economia global.

Estem gestionant una situació que és fruit d'anys de manca d'inversions. Catalunya ha estat discriminada en els pressupostos generals de l'Estat durant molts anys.

Però també cal recordar que si el pressupost que avui hem aprovat en el Govern preveu quasi 6.000 M€ d'inversió pública, el pressupost del 2003 era només de 2.450 M€ pel mateix concepte.

I a més d'invertir també estem planificant el futur i executant aquelles infraestructures que ens permetran oferir un entorn més eficient a l'activitat empresarial.

El president de la CECOT té raó quan diu que els projectes van massa lents, que la tramitació administrativa d'un projecte ens porta més temps que l'execució, a totes les administracions, per la tendència excessiva a regular i a legislar de tots els Parlaments, també del nostre.

Avui el Govern de la Generalitat, està invertint prop de 14.000 milions d'euros en infraestructures viàries, ferroviàries, hidràuliques, ambientals i socials. I sé que executar obres provoca molèsties als ciutadans i que es generen problemes, i que n'0hi do del que estem vivint en aquests moments. Però prefereixo problemes en l'execució d'obres, que s'han de fer bé i ens han de permetre afrontar el futur, que la tranquil.litat de la decadència.

Aquí a Terrassa ja s'han iniciat les obres per adequar la línia de Ferrocarrils al funcionament d'un autèntic transport públic metropolità. S'està redactant el Pla Director Urbanístic del tren orbital que ha d'unir Mataró i Vilafranca, passant per Terrassa.

Està prevista la incorporació en el Pla Director d'Infrastructures i en el Pla Territorial Metropolità d'una nova connexió entre Sabadell, Terrassa i Barcelona.

I aquesta aposta pel transport públic ferroviari que no té precedents en les darreres dècades, ve acompanyada de la millora de la xarxa viària, amb l'execució de les obres de la ronda del Vallès en el tram entre Abrera i Terrassa, ja adjudicat i en obres per part del Ministeri de Foment.

L'acord assolit per les inversions de l'Estat a Catalunya suposarà més de 30.000 M€ d'inversions i ja està en marxa.
En l'aeroport, el Govern ha influït decisivament en que l'assignació dels espais de la terminal sud siguin revocables i quan aquesta terminal entri en funcionament, la Generalitat ha de tenir un paper determinant en el consorci que ha de gestionar l'aeroport, amb participació de les administracions i el sector privat.

La societat catalana ha de ser conscient de l'avenç històric que estem a punt de realitzar, per continuar-se posant al costat del Govern en l'exigència d'ofertes solvents, compromisos concrets i estratègies clares de futur.

El futur econòmic de Catalunya depèn de la nostra capacitat d'invertir en les persones, en la seva educació i en la seva formació, i de la nostra capacitat d'orientar progressivament el treball i l'empresa cap a activitats de major valor afegit.

El Govern de la Generalitat i la CECOT estan plenament compromesos amb aquesta visió.

Actualment, el percentatge de joves amb estudis de batxillerat no obligatori i formació professional de Catalunya és inferior al de la mitjana europea i de l'OCDE, però el nostre percentatge de titulats universitaris és superior.

Tenim un sistema productiu que no sempre ofereix els incentius necessaris per atraure treballadors qualificats i un sistema educatiu que a vegades no s'orienta prou cap al sistema productiu.

I reduir aquest biaix és una de les prioritats dels 12 centres integrals de formació professional que s'estan creant i que s'aniran integrant a la xarxa "FP.cat".

Estem reforçant la nostra aposta per la qualitat educativa, a través d'un desplegament eficaç del Pacte Nacional per a l'Educació.

Durant el següent exercici, el pressupost preveu la posada en marxa del Pla d'Impuls de la llengua estrangera a 486 centres i la formació de 5.800 docents, per acostar-nos a l'objectiu del trilingüisme.

Els plans de millora de secundària ja s'apliquen al 60% dels centres per augmentar un 15 % els alumnes que finalitzen amb el Graduat l'Ensenyament Secundari Obligatori.

I estem redoblant la nostra aposta per la recerca, el desenvolupament i la innovació.
 
No es tracta només de gastar més diners en Recerca i Desenvolupament, sinó de gastar-los millor per aconseguir que el compromís de la Generalitat sigui, alhora, un instrument per aconseguir un major compromís empresarial.

Aquesta nit mateix s'ha premiat el Centre Tecnològic LEITAT, que és una organització centenària dedicada a la creació de valor empresarial en el sector tèxtil a través de la transferència tecnològica, i que mereix el nostre reconeixement.

Poden estar segurs que continuarem fomentant una major difusió tecnològica a la societat catalana i apostant per la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació, tal i com ho demostra el fet que les partides consignades per a programes de recerca passaran de 279 M€ el 2007 a 373 M€ el 2008; el que representa un creixement del 33,5%.

Vaig adquirir el compromís de que Catalunya acostaria progressivament la seva despesa en R+D+ i fins a arribar al 2% del PIB i l estem en el camí d'assolir aquest objectiu l'any 2010.

Vaig adquirir un compromís amb la simplificació de la tramitació administrativa relacionada amb l'activitat empresarial, que començarem a fer efectiu a principis de l'any 2008 amb l'aprovació del decret que suposarà una reducció del temps mig de tramitació de 90 dies i un estalvi empresarial d'uns 315 M€/ any.

Vaig adquirir el compromís de reformar la legislació ambiental de l'any 1998 per assegurar la seva qualitat normativa i la seva eficàcia, i estem treballant per a poder iniciar la tramitació parlamentària en pocs mesos.

Si estem promovent un canvi de model productiu és per continuar garantint la competitivitat de les empreses en el futur, però també per construir un sistema de benestar més modern i eficaç; i no erosionarem el valor del nostre sistema tributari per aconseguir-ho.

No apostem per triar entre competitivitat i benestar, perquè la condició del manteniment i la millora del benestar és ser cada cop més competitius. I no es tracta d'elegir entre llibertat i igualtat, sinó de crear les condicions socials per a garantir la llibertat per a tothom.

Si estem d'acord amb aquestes màximes necessitem fer efectiva la idea de Catalunya que les sustenta, aconseguint que l'esforç, el rigor i la superació diària que simbolitzen els premis que atorga la CECOT, s'imposin a la resignació, el conformisme o la simplicitat.
Permeti'm que, abans de finalitzar, torni a felicitar als premiats perquè ells encarnen l'esperit de Catalunya

Com ells, Catalunya és constant, treballadora, creativa i ambiciosa; és un país on l'esforç, l'esperit empresarial i la cohesió social poden i han d'avançar conjuntament.

Només així continuarem disposant, com deia al principi, d'un país obert al món i capaç d'oferir un clima favorable a l'activitat empresarial.

Moltes gràcies.