Aquestes intervencions s’inscriuen en el protocol de col·laboració entre els departaments de Cultura i de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, que té per objectiu frenar el deteriorament progressiu dels nuclis antics i els entorns monumentals de diferents poblacions de Catalunya. Les obres compten amb un pressupost de 423.487 euros.
Els interessats a executar les diferents actuacions tenen de termini fins al 8 d’octubre per presentar les seves ofertes. L’obertura de pliques tindrà lloc el dia 15 d’octubre.
Talarn – Urbanització dels espais existents entre la plaça del Castell i el carrer del Forn
Pressupost de licitació – 153.032 €
Termini d’execució – 2 mesos i mig
L’actuació consisteix en l’ordenació dels espais compresos entre el carrer del Forn, la plaça del Castell i el carreró que va fins a la confluència amb el carrer de Soldevila. Tota aquesta àrea està situada a la part central del nucli històric. Actualment, el paviment de tot aquest àmbit està molt malmès i en algunes de les zones és inexistent.
Per això, la intervenció de l’Incasòl preveu construir un paviment nou que permetrà revitalitzar i regenerar el teixit urbà, ara molt deteriorat. Es reconstruirà la traça de la muralla del segle XI-XII, es construiran tres bancs a base de bancades de pedra, s’hi instal·laran papereres i es farà un nou accés als cellers des de la via pública, amb una escala impermeabilitzada i tancada. També es milloraran tots els serveis de clavegueram, subministrament d’aigua potable, enllumenat públic i la xarxa del gas.
L’obra es basa en un projecte de l’arquitecte Artur Juanmartí i els promotors són l’Ajuntament de Talarn, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Institut Català del Sòl, dins el programa “Reviure les Velles Ciutats”. L’Ajuntament de Talarn i l’Incasòl finançaran l’actuació a parts iguals.
La vila de Talarn estava tancada rere muralles i organitzada bàsicament en relació amb tres eixos i dos grans portals. Entre aquests eixos hi ha encara alguns carrerons com el del Forn, i el carreró del Castell. El terme del Castell de Talarn és esmentat per primera vegada els anys 1055 i 1056, com a afrontació septentrional del Castell de Mur i de Llimiana.
Barberà de la Conca – Rehabilitació del Castell (3a fase)
Pressupost de licitació – 270.455 €
Termini d’execució – 7 mesos
L’actuació se centra en continuar les obres iniciades en la primera i la segona fase de la rehabilitació del Castell. En aquesta nova fase, el projecte preveu adequar l’interior de l’edifici com a museu i, a l’exterior, recuperar el mur existent i adaptar-lo perquè sigui accessible com a torre de guaita.
Concretament, la tercera fase consisteix en l’estucat de la façana nord de l’edifici; l’excavació arqueològica per recuperar i consolidar el mur que tanca el recinte; s’hi col·locarà una porta corredissa; s’eliminarà la vegetació existent a l’exterior de l’edifici i s’adaptarà la torre de guaita com a mirador. A l’interior del Castell, es restauraran les escales existents i se’n construiran de noves; es reforçarà l’estructura dels sostres; i, a la segona planta, es construirà un balcó i s’obriran finestres a la façana nord.
En la primera i segona fase d’obres, es van fer el major volum possible d’enderrocs, la construcció de la coberta de la capella i el forjat de la planta baixa. En la segona fase, es va poder realitzar l’estructura de gairebé tot el nucli d’accessos verticals interiors i reforços en el sostre de la planta primera. Es va condicionar per a l’ús la planta baixa, la planta primera, la galeria porticada i la cisterna.
L’obra es basa en un projecte d’Adell Associats Sant Cugat, SL i els promotors són l’Ajuntament de Conca de Barberà, la Direcció General del Patrimoni Cultural, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, i l’Institut Català del Sòl, dins del programa de l’1% cultural. L’Incasòl i l’Ajuntament en finançaran l’actuació al 50%.
Durant tot el segle XI, el Castell de Barberà va ser una de les fortaleses més importants de la marca establerta pels comtes de Barcelona i d’Urgell. El cavaller Arnau Pere de Ponts va repoblar el puig de Barberà i hi va construir una fortalesa. El Castell de Barberà va ser la segona donació que van rebre els templers a Catalunya, el 1132, donació dels comtes Ramon Berenguer III i Ermengol VI d’Urgell. L’any 1317, amb la supressió de l’ordre del Temple, la comanda de Barberà va passar als hospitalers i es va convertir, a mitjan segle XIV, una de les comandes més riques de l’orde a Catalunya. Al segle XVIII es va fer l’ampliació barroca del Castell. La comanda hospitalera va subsistir fins a l’inici del segle XIX. Posteriorment, va passar a ser propietat de l’Estat, el qual, el 1858 el va cedir al municipi. I a partir del 1859 s’hi van instal·lar les escoles públiques de la vila que hi han estat fins fa pocs anys.
El recinte del Castell és un solar, o pati, delimitat per la muralla dels recintes del segle XI i del segle XII, on destaca la base de la torre cilíndrica del segle XI i els vestigis de la planta de les sales del segle XIV.
Barcelona, 12 de setembre de 2007
