Imatge.

El Projecte de llei de ports supera el debat de totalitat al Parlament sense cap esmena

query_builder   22 desembre 2016 16:56

event_note Nota de premsa

El Projecte de llei de ports supera el debat de totalitat al Parlament sense cap esmena

  • El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha assegurat que “aquesta llei forma part de l'agenda modernitzadora del país i del Govern"
  • L’objectiu és “gestionar el sistema portuari català en tota la seva amplitud”
El conseller Rull, avui al Parlament.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha presentat el Projecte de llei de ports i de transport en aigües marítimes i continentals al Parlament. La nova Llei vol actualitzar la política portuària del Govern per donar resposta als nous reptes del sector i reforçar la concepció de les instal·lacions portuàries com operadores econòmiques i prestadores de serveis. La Llei té com un dels seus objectius principals posar les infraestructures portuàries al servei de la promoció econòmica industrial, logística, nàutic-esportiva, pesquera, turística i social del país, tant des del vessant públic com del privat.
 
Durant la seva intervenció, Rull ha remarcat que aquesta llei forma part de l'agenda modernitzadora del país i del Govern". Així, ha explicat quel’objectiu del Govern és que la Llei de ports sigui una llei de país, que tingui vigència durant molt temps i generi progrés i prosperitat”. Ha apuntat que “s’ha concebut per fer possible la gestió de tot el sistema portuari català en tota la seva amplitud”, incloent els de competència de la Generalitat de Catalunya, i els ports de Barcelona i Tarragona. La Llei està dissenyada per assumir la competència dels Ports de Barcelona i Tarragona mitjançant l’elaboració d’un reglament específic de gestió d’aquests dos ports que garantiria l’autonomia de gestió que requereixen aquests dos ports.
 
També ha recordat que, com en el cas de la Llei de Territori, que vol centrar l’urbanisme en el  reciclatge urbà, la Llei de ports aposta per “un model que aprofiti el que ja existeix, que vetlli per la qualitat i per reconèixer l’excel·lència”.
 
En aquest sentit, ha apuntat que preveu un nou sistema de classificació dels ports similar al dels hotels, amb categories, que “permetrà als  concessionaris mantenir permanentment la mentalitat de superació per oferir el màxim nivell de qualitat”.
 
El projecte de llei presentat avui ha superat el debat a la totalitat sense cap esmena, i continua, així, la seva tramitació parlamentària.

780 km de costa
 
Catalunya, amb 780 quilòmetres de costa, té una gran vinculació econòmica i social amb el mar, que es tradueix en l’existència d’un sistema portuari català, integrat per ports esportius, pesquers, comercials i industrials, amb un important desenvolupament econòmic vinculat al turisme.
 
El sistema portuari de Catalunya està integrat per 45 ports de titularitat de la Generalitat, el port de Barcelona i el de Tarragona. D’aquests 45, en la pràctica totalitat –44– hi ha activitat  nauticoesportiva; en 18 també hi ha activitat pesquera; 5 tenen activitat comercial i 3 reben creuers.

Racionalitzar i optimitzar el sector
 
Fins ara, la principal norma reguladora dels ports catalans era la Llei 5/1998, de 17 d'abril, de ports de Catalunya. Els canvis que s’han produït en els últims anys i les tendències de futur aconsellen reformar el règim jurídic dels ports catalans, amb la finalitat d'optimitzar i racionalitzar aquest sector clau al país.
 
La gestió dels ports
 
La nova Llei de Ports fixa una nova organització administrativa portuària, de manera que el Departament de Territori i Sostenibilitat serà el responsable de la planificació i l’ordenació, i l’empresa pública Ports de la Generalitat gestionarà (directament o indirectament mitjançant empreses concessionàries) tots els ports del sistema.
 
La nova normativa vol promoure el creixement d’operadors i usuaris que desenvolupin activitats generadores de valor mitjançant uns serveis portuaris eficients. Així, regula l’organització administrativa i de gestió al servei dels operadors del sector, amb especial atenció a la transparència i la simplificació administrativa en la relació entre aquests operadors i l’Administració portuària.
 
Per generar més activitat econòmica i materialitzar noves inversions en infraestructures i serveis portuaris, la Llei fixa un règim jurídic contractual que pretén promoure la col·laboració publico-privada (concessions per la construcció d’obra pública portuària i concessions de gestió portuària).
 
Classificació dels ports esportius
 
D’altra banda, la Llei de ports pretén promoure les activitats nàutiques, d’esbarjo, esportives i culturals associades. Com a novetat, preveu que els ports esportius s’identifiquin per categories, d’acord amb la qualitat de les seves instal·lacions i dels serveis que ofereixen. El sistema, que es desenvoluparà amb un reglament específic, és anàleg al de les estrelles per als establiments hotelers, amb la finalitat d’incentivar les actuacions que permetin guanyar en qualitat i servir de guia de referència als usuaris de les instal·lacions.
 
A tot Catalunya, hi ha prop de 33.000 amarradors, el 66% dels quals són per embarcacions de menys de vuit metres d’eslora. A més de donar resposta als requeriments de les embarcacions d’esbarjo d’eslores més grans (superiots i megaiots), la nova normativa també vol vetllar perquè el sistema portuari ofereixi un nombre raonable d’amarratges destinats a la nàutica popular (embarcacions que no superen els set metres d’eslora) i vol potenciar la navegació esportiva a vela, amb la col·laboració de les entitats representatives del sector.

Una nova figura de planejament
 
Pel que fa a la planificació del sistema portuari, el projecte de Llei planteja tres nivells: el sectorial –el Pla de Ports 2016-2030 –actualment en redacció; l’urbanística –mitjançant una nova figura, el Pla Director Urbanístic Portuari (PDUP) per a cada port; i l’ordenació portuària de la zona de servei –per recollir certa flexibilitat en els usos establerts en un PDUP. Aquestes figures de planejament volen afavorir la integració dels ports en el seu entorn territorial i la seva vinculació amb la resta d’infraestructures de mobilitat.
 
El projecte de Llei de ports vol atendre també aquells reptes vinculats a la sostenibilitat ambiental de les infraestructures portuàries i dels serveis que s’hi presten; en aquest sentit, l’Administració, a més de promoure aquelles accions que garanteixin una gestió eficient i neta dels ports, vetllarà especialment per aplicar mesures que previnguin els efectes del canvi climàtic. El projecte regula aspectes com els dragatges; els transvasaments de sorres; els abocaments; el tractament dels
residus o la prevenció de la contaminació atmosfèrica i acústica. 

El Consell de Ports
 
Un altre aspecte a remarcar del projecte és la creació, agafant com a precedent la figura inclosa en la Llei de ports de 1998, del Consell de Ports, com a òrgan  de consulta i assessorament en matèria de portuària entre el sector i l’Administració. El Consell estarà format per representants de les administracions competents en la matèria i de tots els sectors vinculats a l’àmbit portuari.
 
Pel que fa al transport en aigües marítimes i continentals, el projecte evoluciona d’un règim d’autorització, que és el vigent ara, al de comunicació, per a la prestació d’aquests serveis, com a mesura de simplificació administrativa. Les empreses hauran d’acreditar el compliment d’un conjunt de requisits, amb una especial atenció als aspectes relacionats amb la sostenibilitat ambiental i la seguretat.

1  

Imatges

El conseller Rull, avui al Parlament

El conseller Rull, avui al Parlament 1915

1  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 229