El Govern treu a exposició pública l'avantprojecte de Llei de Cambres

La gran novetat és la creació de la Cambra General de Catalunya, que representarà els interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació a tot el país

query_builder   29 setembre 2017 09:36

event_note Nota de premsa

El Govern treu a exposició pública l'avantprojecte de Llei de Cambres

La gran novetat és la creació de la Cambra General de Catalunya, que representarà els interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació a tot el país



 
  • La nova normativa introdueix altres canvis en àmbits com el règim electoral d’aquestes organitzacions, la limitació de mandats dels seus càrrecs o l’elaboració del Cens públic de les emprese

 

El Govern ha tret avui a informació pública l’avantprojecte de Llei de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Catalunya. Aquesta normativa, que s’ha estat treballant durant els últims mesos amb els diferents actors implicats, pretén adaptar la regulació i ordenació de les Cambres de Comerç de Catalunya  al servei d’una economia globalitzada marcada per la innovació i l’alt valor afegit, fruit de la pròpia evolució del teixit empresarial català. La nova legislació també facilita la cerca de nous espais de col·laboració entre l’administració pública i les cambres catalanes.
 
Així, l’avantprojecte introdueix canvis en àmbits com l’elaboració del Cens públic de les empreses com una de les funcions que han d’exercir les Cambres, aspectes relacionats amb el règim electoral de les mateixes, la composició dels seus òrgans de govern,  la limitació de mandats dels càrrecs, o els processos de fusió o integració d’aquestes organitzacions. La gran novetat, tanmateix, és la creació de la Cambra General de Catalunya, ens que substituirà el Consell General de Cambres.
 
La Cambra General de Catalunya
 
La Cambra General de Catalunya (CGC) és la nova corporació de dret públic que ha de representar, defensar i promoure els interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació a l’àmbit de tot el país, i col·laborar i cooperar amb la Generalitat i la resta d’institucions catalanes.
 
Així mateix coordinarà al conjunt de Cambres, encarregant-se d’aprovar i impulsar uns plans generals com a instrument de planificació mitjançant els quals es definiran els objectius estratègics i les actuacions a desenvolupar  per les cambres, en tels següents àmbits d’actuació preferent: la internacionalització, l’emprenedoria i el foment de la creació d’empreses i la formació professional (en especialitat les modalitats que millorin l’encaix entre les necessitats de les empreses i la formació dels treballadors,).
 
El fet que la Cambra General assumeixi aquests grans reptes comuns de totes les cambres és especialment positiu per aquelles cambres més petites, que per les seves dimensions no podien encarar-los amb la determinació necessària.
 
El Ple de la CGC estarà format per 60 vocals, entre els que hi haurà un representant de cada una de les cambres catalanes; 40 vocals seran representants dels diferents sectors econòmics mitjançant sufragi provinents dels plens de les diferents cambres i garantint que el 50% d’aquestes vocalies siguin representants de pimes; i finalment la resta de vocals fins a completar els 60 seran representants d’empreses de major aportació econòmica (que podrà ser aportació individual o aportació conjunta per un col·lectiu d’empreses).
 
La CGC substituirà així al Consell General de Cambres de Comerç, òrgan que únicament coordinava la feina de les diferents cambres i que quedarà extingit a partir de la sessió constitutiva de la CGC. De fet, l’avantprojecte de llei regula la realització de les primeres eleccions.
 
Plens plurals d’un màxim de 60 membres
 
El nou règim electoral que recull l’avantprojecte de Llei, avançat en el 3/2017, de 27 de juny, estableix que els plens de les Cambres puguin tenir entre 10 i 60 membres, designats a través de tres vies. D’entrada, un mínim de dos terços del total triats mitjançant sufragi universal d’entre representants dels diferents sectors econòmics representats a cada cambra. Un altre 10% correspon a propostes, per part de les organitzacions empresarials més representatives, de persones de reconegut prestigi en la vida econòmica de l’àmbit de la cambra. I per últim, la resta de vocals seran representants d’aquelles empreses que adoptin un compromís d’aportació econòmica a la cambra durant tot el mandat.
 
Limitació de mandats
 
En quant als mandats dels càrrecs  de les Cambres (president, vicepresidents i tresorer), l’avantprojecte de llei introdueix com a novetat la limitació en dos mandats consecutius (actualment són tres). El decret llei del mes de juny ja introduïa, pel que fa al càrrec de president, la  limitació dels mandats, passant de tres a dos. Tanmateix, en el decret llei també s’afegia una disposició transitòria que deslliura d’aquest límit a aquelles persones que hagin exercit el càrrec durant dos mandats consecutius en el moment de l’entrada en vigor de la normativa. En aquests casos excepcionals, les persones afectades podran ser reelegides en les properes eleccions, previstes per 2018, per a un últim mandat consecutiu.           
 
Altres aspectes rellevants
 
La futura llei de cambres també agilitzarà les fusions i integracions de cambres, eliminant-ne terminis, i obre la possibilitat que la Generalitat suspengui o dissolgui els òrgans de govern de les cambres, en cas de funcionament anormal i/o transgressió de l’ordenament jurídic vigent.
 
Tot i que  l’elaboració del Cens Públic d’empreses ja és una funció de les cambres, en aquest avantprojecte de llei pren importància i es dota de contingut. Es constitueix com la principal font d’informació pública i oficial de les empreses que exerceixen activitats a Catalunya, eina d’una importància cabdal per a la presa de decisions, la definició i el disseny de polítiques públiques de suport a l’empresa, l’avaluació de plans i programes, i la investigació acadèmica. S’ha de constituir com una eina que permeti el coneixement del nostre teixit empresarial en un entorn econòmic de canvi constant.
 
A més, i en la línia de modernitzar l’àmbit de les cambres, la nova legislació també introduirà elements com la igualtat efectiva entre homes i dones en els òrgans de govern o la votació electrònica.