El Govern constitueix la Taula del Ter

El Govern constitueix la Taula del Ter

És l'òrgan que haurà de fer el seguiment dels compromisos assolits el 2017 per reduir a la meitat les derivacions d'aigua del riu cap a Barcelona

query_builder   23 octubre 2018 15:07

event_note Nota de premsa

El Govern constitueix la Taula del Ter

És l'òrgan que haurà de fer el seguiment dels compromisos assolits el 2017 per reduir a la meitat les derivacions d'aigua del riu cap a Barcelona


 
  • Malgrat els retards durant l’aplicació del 155, s'han fet avenços importants en els darrers mesos, en què s'ha mantingut en tot moment un cabal circulant superior als 3 m3/s i s'han reduït les derivacions d'aigua cap a l'àrea de Barcelona
  • Un primer avantprojecte per ampliar la dessalinitzadora de la Tordera, la redacció de l’avantprojecte per rehabilitar la potabilitzadora del Ter, entre d’altres, són alguns d’aquests avenços
 
El Govern de la Generalitat de Catalunya ha constituït avui oficialment la Taula del Ter, l’òrgan col·legiat que haurà de fer el seguiment dels compromisos assolits en els acords subscrits l'agost de 2017 pel president Puigdemont i el conseller Rull amb les administracions, les entitats i les associacions representatives dels usos de l’aigua de la conca. Aquests acords persegueixen l'objectiu i el compromís de reduir gairebé a la meitat les derivacions d'aigua del riu cap a Barcelona, passant dels 166 hm3/any que es derivaven en el 2017 als 90 hm3/any previstos per al 2027.
 
Tot i la fermesa de l'acord, la dissolució del Govern de la Generalitat i l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola van provocar durant diversos mesos una situació de paràlisi institucional que va ralentitzar l’activitat en l’àmbit de les decisions polítiques, entre les quals figurava la constitució formal i oficial de la Taula del Ter en tant que espai i òrgan de seguiment dels acords assolits ara fa poc més d’un any.
 
Antecedents

Els avenços tecnològics de les darreres dècades en matèria de dessalinització  d’aigua marítima i de regeneració d’aigües residuals depurades fan possible la generació de nous recursos, la qual cosa permet abordar  la possibilitat de reduir les aportacions del Ter. Aquesta disminució de les aportacions s’ha de valorar, d’una banda,  com  una reducció de la dependència de l’abastament de Barcelona i la seva àrea d’influència i, d’altra banda, com una concreció de l’exigència de respectar, pels usos existents en la dita conca, els cabals de manteniment o ecològics que s’hi fixin.
L’assoliment d’aquest equilibri entre satisfer les necessitats de la mateixa conca com la de seguir proporcionant la garantia d’abastament a l’àrea de Barcelona requereix l’esforç col·lectiu i solidari de totes les parts implicades. Tal fet va determinar que en data 2 de desembre de 2016 els interlocutors amb responsabilitats en la consecució d’aquesta finalitat es dotessin d’un espai  de diàleg i proposta, que va prendre la denominació de Taula del Ter. L’esmentada Taula estava formada per representants de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Girona, el Consorci del Ter, la Junta Central d’Usuaris del Baix Ter, la Universitat de Vic, el Grup de Defensa del Ter, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Consorci de la Costa Brava i la plataforma d’organitzacions de la societat civil  Aigua és Vida.
 
Les tasques de la Taula del Ter van culminar amb l’adopció d’un acord el 2 d’agost de 2017. L’Acord preveu la reducció gradual de les aportacions de cabals del riu Ter en tres fases 2018-2022, 2023-2027 i 2028 en endavant. La dita reducció s’ha d’assolir, en síntesi, adaptant les directrius d’explotació del sistema Ter-Llobregat,  implantant els cabals de manteniment del Ter i realitzant aquelles inversions necessàries per tal  que no s’empitjori la qualitat de l’aigua i es complementi la dotació d’aigua destinada a l’abastament de l’Àrea de Barcelona. Aquest Acord també incorpora  el compromís del Departament competent en matèria d’aigües de promoure la creació formal de la Taula del Ter.
 
Composició del nou òrgan col·legiat

La Taula del Ter està formada per:
  • En representació de la Generalitat: la persona titular del Departament amb competències en matèria d’aigua, que n’exerceix la presidència; la persona titular de la secretaria amb competències en matèria de medi ambient; la persona titular de la Direcció de l’Agència Catalana de l’Aigua, i la persona titular de la secretaria general del departament amb competències en matèria d’agricultura
  • En representació de les entitats locals: l’Ajuntament de Girona; el Consorci de la Costa Brava;  el Consorci del Ter, i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
  • En representació de les entitats amb interessos vinculats al cicle de l’aigua:  la Junta Central d’Usuaris  d’Aigües del Baix Ter; el Grup de Defensa del Ter; la plataforma Aigua és Vida, i la Universitat de Vic mitjançant el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis.
Una persona al servei de l’Agència Catalana de l’Aigua actua com a secretari/ària, amb veu però sense vot.
 
La persona titular del departament amb competències en matèria d’aigües nomena els vocals de la Taula i els seus suplents, d’acord amb la designació efectuada pel titular del respectiu òrgan o entitat.
 
Pel que fa a les seves funcions, són:
 
  • Fer el seguiment de les aportacions de cabals des del riu Ter.
  • Analitzar la situació de dependència de l’abastament d’aigua de l’Àrea de Barcelona de les aportacions procedents del riu Ter i efectuar propostes adreçades a l’obtenció de recursos alternatius.
  • Conèixer els estudis que es realitzin per l’aportació de nous recursos al Llobregat.
  • Conèixer i efectuar propostes en relació amb la implantació dels cabals de manteniment a la conca del riu Ter.
  • Proposar les inversions necessàries per pal·liar els impactes ambientals causats per la reducció dels cabals de manteniment com a conseqüència de la declaració de l’estat d’excepcionalitat o emergència en situació de sequera.
  • Conèixer les directrius generals d’explotació de la XTLL i efectuar propostes per a la seva modificació.
 
Reducció efectiva de l'aigua del Ter cap a Barcelona
Malgrat el parèntesi de l'acció de Govern per causa de l’article 155, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha estat aplicant el desplegament del full de ruta establert amb la resta d'administracions, entitats i representants del territori. En aquest sentit, s'ha mantingut en tot moment un cabal circulant superior als 3m3/s al seu pas per Girona i s'han reduït les derivacions d'aigua del riu cap a Barcelona.Precisament durant els primers mesos de l'any, i quan Catalunya es trobava immersa en un llarg període de sequera, les derivacions d'aigua del Ter cap a Barcelona van registrar el seu mínim històric, fruit de l’increment en l’ús de l’aigua del riu Llobregat i de l'aqüífer del Delta.
 
Desplegament d'altres mesures
Paral·lelament a aquestes mesures de gestió, l'ACA ha seguit treballant en diverses mesures vinculades amb l'acord.
S'ha dut a terme un primer avantprojecte per ampliar la dessalinitzadora de la Tordera, s'ha finalitzat la redacció de l’avantprojecte per rehabilitar la potabilitzadora del Ter i també ha conclòs l’estudi per ampliar la potabilitzadora d’Abrera (s’estan programant les obres). D’altra banda, a la potabilitzadora de Sant Joan Despí s’estan duent a terme les obres de separació de les dues línies de tractament.
 
Aigua regenerada
En la Taula del Ter també es va acordar impulsar l’ús de l’aigua regenerada a l’entorn de l’àrea de Barcelona. Des de la primavera, i en virtut del conveni signat entre l’ACA i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), s’està ja utilitzant aigua regenerada, injectant-la a l’aqüífer del delta del Llobregat i preservant així una reserva d’aigua estratègica per a la zona.
Arran del mateix conveni també es va crear un grup de treball per impulsar la reutilització prepotable (aportació d’aigua regenerada al tram final del riu, incrementar així el seu cabal i disposar de més aigua per  ser potabilitzada). Cal tenir en compte que aquesta darrera mesura, que fins ara només es contemplava en escenaris amb els embassaments per sota del 25%, es pretén aplicar-la d’una manera més continuada i fora de períodes de sequera, incrementant així la disponibilitat de recursos propis a l’àrea de Barcelona. 
 
Seguiment continuat
Durant el passat mes de gener es va dur a terme una trobada de seguiment sobre el compliment dels acords amb els diversos actors implicats i properament se’n preveu fer una nova trobada per fer el seguiment, ja amb l’assistència de membres del Govern català.