Inauguració Pletera l'Estartit

Celebració del Dia Mundial de les Zones Humides

Damià Calvet inaugura la restauració dels ecosistemes costaners de la Pletera, a l'Estartit

El programa europeu Life Pletera, en què ha participat la Generalitat, ha permès renaturalitzar un espai afectat per la pressió urbanística

query_builder   3 febrer 2019 13:26

event_note Nota de premsa

Celebració del Dia Mundial de les Zones Humides

Damià Calvet inaugura la restauració dels ecosistemes costaners de la Pletera, a l'Estartit

El programa europeu Life Pletera, en què ha participat la Generalitat, ha permès renaturalitzar un espai afectat per la pressió urbanística

  • El sistema de llacunes costaneres ha recuperat la funcionalitat ecològica, afavorint l’increment de la capacitat de fixació de carboni i facilitant l’augment de població del fartet, un peix endèmic de la Península
 
  • El conseller de Territori i Sostenibilitat afirma que ‘la gestió de la costa no ha d’estar sotmesa a l’especulació urbanística o al turisme’ i ha anunciat que el 13 de febrer s’aprovarà una segona moratòria en nous sectors i sòls de municipis de la costa gironina més enllà de primera línia de mar
El conseller Calvet, durant la visita.
El conseller Calvet, durant la visita.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, acompanyat de l’alcalde de Torroella de Montgrí, Josep Maria Rufí, ha visitat aquest diumenge el resultat de les obres de restauració ambiental dels ecosistemes costaners de la Pletera, a l’Estartit (Baix Empordà). A la visita també hi han assistit el delegat del Govern a Girona,  Pere Vila, i la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà.
El projecte, promogut i tramitat per l’ajuntament dins el programa Life Pletera, ha durat més de quatre anys i ha consistit a restaurar els ecosistemes costaners i dunars de la maresma de la Pletera, situada al darrere de la platja de l’Estartit. El pressupost total ha estat d’uns 2’5 milions d’euros, amb una contribució del 75% de la Unió Europea i la col·laboració del Departament de Territori i Sostenibilitat, a través del  Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, l’Empresa de Transformació Agrària – TRAGSA, la Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis de la Universitat de Girona i la Diputació de Girona.
 
Vista aèria de la zona recuperada.
Vista aèria de la zona recuperada.
Revisió del planejament i ampliació de la moratòria
 
Calvet ha lloat que l’actuació hagi permès retornar l’espai al seu estat original, ja que “la gestió de la costa no ha d’estar sotmesa a l’especulació urbanística o al turisme sinó atenent també als seus valors ambientals”, tot destacant que “ara mateix estem fent servir els instruments de planejament territorial més potents de què disposem per evitar noves urbanitzacions a la costa gironina, on sigui possible, o per minimitzar-ne l’impacte”, referint-se al futur Pla director urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles, actualment en elaboració. Sota aquest paraigua, ha puntualitzat, “analitzarem amb lupa absolutament tots els sectors classificats com a urbanitzables i urbans no desenvolupats de tot Catalunya sota criteris de sostenibilitat”. Bona mostra d’això, ha assegurat el conseller, és que, “mentre treballem en el PDU, i per evitar que s’iniciïn noves construccions, hem aprovat una primera moratòria que afecta la franja més sensible dels municipis costaners gironins, com és la primera línia de mar”, i ha anunciat que “el 13 de febrer s’aprovarà l’avanç del PDU i una segona moratòria en nous sectors i sòls d’aquells municipis costaners més enllà de primera línia”, en el marc de la Comissió territorial d’urbanisme de Girona.
Mirador
Funcionalitat ecològica recuperada
 
L’àmbit de la Pletera va quedar afectat per un projecte d’urbanització que es va iniciar a finals dels anys 80, amb la construcció de passejos, accessos i un bloc d’habitatges, però que no va continuar. Les obres han aconseguit la restauració integral i definitiva del sistema de llacunes costaneres de la Pletera, recuperant-ne la funcionalitat ecològica. D’aquesta manera, el sistema pot respondre adequadament a les previsions del canvi climàtic —increment del nivell del mar i major freqüència de pertorbacions intenses—  i garantir la funcionalitat ecològica del conjunt, tant a curt com a llarg termini.
Les accions que s’han dut a terme inclouen la desurbanització del passeig i els seus espais adjacents i la recuperació de l’antiga zona humida i la seva funcionalitat ecològica com a sistema costaner. També s’ha incrementat la capacitat de fixació de carboni d’aquests sistemes, contribuint a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera.
 
L’hàbitat del fartet
 
El projecte facilitarà l’augment dels nuclis de població del fartet (Aphanius iberus), un peix endèmic de la Península.
Les llacunes s’han dissenyat en forma de mosaic d’aigua que es mantenen independents quan el nivell d’aigua és baix, sense comunicació amb el mar, per limitar l’entrada de depredadors marins, i una cota adequada al desenvolupament de praderies submergides de la planta aquàtica Ruppia cirrhosa, hàbitat característic d’aquest peix.
 
Dia Mundial de les Zones Humides
La visita d’avui s’emmarca en la celebració del Dia Mundial de les Zones Humides, una efemèride que es commemora el 2 de febrer. Els aiguamolls són un ecosistema molt present arreu del planeta. Tot i això, la seva explotació i dessecació al llarg de la història n’ha provocat la reducció en milers d’hectàrees. Malgrat tot, la consciència de preservació d’aquestes zones tan riques en diversitat biològica i importants per a l’equilibri ecològic planetari ha anat creixent en aquestes últimes dècades. La maresma de la Pletera no n’és una excepció: la seva situació costanera ha fet que estigui al punt de mira de la transformació urbanística lligada al desenvolupament del turisme.

7  

Imatges

Foto 1

Foto 1 253

Foto 2

Foto 2 289

Foto 3

Foto 3 8701

Foto 4

Foto 4 195

Foto 5

Foto 5 75

Foto 6

Foto 6 156

Foto 7

Foto 7 265

1  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 2173